El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Arribem als deu anys d'existència de la UPEC que aplega a la totalitat de les esquerres polítiques, sindicals i associatives catalanes. Des del PSC fins la CUP. Aquest si que és un bon fet diferencial! El conjunt de les esquerres, en comptes de barallar-se, és capaç d'organitzar uns debats molt plurals sobre tots aquells aspectes que mereixen una reflexió i més ara, quan es necessiten noves idees.
Ha costat molt que la ciutadania reaccioni, havien passat potser massa anys anestesiats en el consumisme. I de cop i volta tot un món de promeses impossibles es va ensorrar. Recordeu allò que s'havien acabat els cicles econòmics? Que els monetaristes ultraliberals sabien controlar l'economia de manera que hi hagués un creixement il·limitat i infinit? Que si donaves molts diners als rics aquests s'acabaven filtrant a tothom? Bestieses!
Ara estem assistint a uns moments de cruïlla, en molts àmbits. Tot s'accelera. Només cal veure com han corregut per l'abdicació del rei i els embolics que es fan en la improvisació constant per al seu aforament. De què el protegeixen? Com més corren més sospitós és tot plegat.
De cop han aparegut, sembla del no res, partits, programes, propostes i líders. La societat quan els necessita els crea. L'avantatge és que alguna cosa s'ha fet bé aquí i és que davant del desori dels que han regit les desastroses polítiques econòmiques al nostre país, abans, durant i després d'iniciar-se la crisi, les propostes de sortida estan hegemonitzades per forces d'esquerres. Al nord ho hegemonitza la dreta o l'extrema dreta. Això vol dir que mobilitzar-se, protestar, escriure o debatre és important, molt important. Alhora de tot plegat s'està produint un canvi generacional Ada Colau del 1974, Pablo Iglesias 1978, etc.
No puc deixar de donar una dada curiosa. Victòria d'ERC a Catalunya a les darreres eleccions europees Si sumem el centreesquerra i l’esquerra a Catalunya (PSC, ERC, ICV i Podem) obtenim un total d’1.300.000 vots. D’altra banda, si sumem la dreta i el centredreta (PP i CiU), n’obtenim 800.000. UPyD i C’s sumen 190.000 vots. Curiós.
A Espanya l'esquerra ha aconseguit més de 7 milions de vots, la dreta, 5 milions i UPyD i C’s, 1,5 milions.
Creiem que debatre i assajar noves organitzacions i noves de forma de viure, és a dir, anticipar els canvis en la vida quotidiana, viure en el canvi, és una bona forma d'innovar el canvi polític. És una manera d'enllaçar en la nostra rica tradició del malanomenat socialisme utòpic, del republicanisme federal, de les idees llibertàries, socialistes o comunistes. Ressorgeix el gust per la política en els joves una cosa que feia temps que es trobava a faltar ja que els avenços sempre son impulsats per joves que no tenen por als poderosos.
Cal imaginar un altre món, el que ens proposen els que manen avui és senzillament inacceptable. J. M Coetzee, a Diari d’un mal any, ens diu “Déu no va fer el mercat: ni Déu ni l’esperit de la Història. I si el van fer els éssers humans? No podem desfer-lo i tornar-lo a fer d’una manera més amable?”
I si assagem un nou model que barregi Karl Marx i Adam Smith? Sí, tots dos tenien raó i els volen esborrar. Caldria un nou paradigma. Coetzee ens esperona: “Per què les economies nacionals han de competir l’una amb l’altra en comptes de córrer plegades amb camaraderia?”.
Som una baula de la història. Si voleu albirar una mica aquest món que s'està gestant podeu participar de forma gratuïta en uns debats que reuneixen a gent tant diversa com: Ada Colau, Vicenç Navarro, David Fernàndez, Joan Tardà, Joan Coscubiela, Carme Forcadell, Andreu Mayayo, Josep Lluís Carod-Rovira, Josep Ramoneda o Milagros Pérez Oliva.
“Debatre les idees, intentar transformar el món”, és el nostre lema d'enguany, es celebrarà el dia 2, 3 i 4 de juliol als locals de la UGT a la sala de les Brigades Internacionals de Rambla Santa Mònica de Barcelona (antic CADCI). L'entrada és gratuïta. Hi sou tots convidats.
Arribem als deu anys d'existència de la UPEC que aplega a la totalitat de les esquerres polítiques, sindicals i associatives catalanes. Des del PSC fins la CUP. Aquest si que és un bon fet diferencial! El conjunt de les esquerres, en comptes de barallar-se, és capaç d'organitzar uns debats molt plurals sobre tots aquells aspectes que mereixen una reflexió i més ara, quan es necessiten noves idees.
Ha costat molt que la ciutadania reaccioni, havien passat potser massa anys anestesiats en el consumisme. I de cop i volta tot un món de promeses impossibles es va ensorrar. Recordeu allò que s'havien acabat els cicles econòmics? Que els monetaristes ultraliberals sabien controlar l'economia de manera que hi hagués un creixement il·limitat i infinit? Que si donaves molts diners als rics aquests s'acabaven filtrant a tothom? Bestieses!