Badalona, que la democràcia no s'aturi aquí

Ahir a Badalona vam viure un dia molt intens. No estem acostumats en aquesta ciutat metropolitana, tant amagada mediàticament per l’ombra de la gran capital, a aquesta atenció mediàtica. Al govern municipal de Badalona se’ns acusa d’haver fet espectacle arran de la voluntat de poder obrir l’ajuntament el 12 d’octubre i de desobeir l’ordre judicial que volia impedir que ni tan sols els càrrecs electes del consistori poguéssim entrar a dependències municipals el dia de la “Fiesta Nacional”. I se’ns acusa doblement per haver contribuït, amb aquesta decisió, de fer més alta, si es pot, la figura de l’ex-alcalde Xavier García Albiol i de desplaçar l’eix del debat polític local a l’identitari i no al d’esquerra-dreta.

Abans de res, m’agradaria, com a regidor responsable dels recursos humans de l’Ajuntament de Badalona, aclarir com hem arribat fins aquí. La decisió que el personal municipal pogués intercanviar el 12-O pel 9 de desembre (i així poder beneficiar-se del pont de la Concepció) va ser una decisió presa fa un any, a finals de 2015, amb la totalitat de la representació sindical, que és amb qui s’han d’acordar els calendaris. Fa un any -i era un acord públic- tot el personal i comandaments ho coneixien, i molts ja es van programar les seves vacances i dies de descans atenent a aquest acord.

No amaguem la motivació política del govern municipal per impulsar aquest acord. Venim de moviments on sempre hem dit que el 12-O no tenim “res a celebrar”, per tot el que suposa i significa. I no estic parlant de sentir-se més o menys espanyols. Segur que qui vulgui proclamar als 4 vents la seva espanyolitat trobaria millors dates al calendari per fer-ho. Alguns “constitucionalistes” reclamen que sigui el 6 de desembre, efemèride del referèndum de la Constitució, però jo, si volgués ser espanyol (mai m’han preguntat si vull ser-ho) preferiria el 14 d’abril, proclamació popular (i municipalista) de la II República, o el 18 d’agost, assassinat de Federico García Lorca, un andalús universal mort a mans del feixisme. Però la motivació de molts treballadors i treballadores, que voluntàriament volien treballar o no el 12-O a l’ajuntament de Badalona, era molt diversa i plural, atenent a motius ideològics o d’organització familiar i el seu descans personal.

Nosaltres vivíem aquest acord dins de la més absoluta normalitat, tenint en compte que, a una quarantena de municipis catalans ja es produïa. I això sense comptar tots els establiments comercials que obren aquest dia sense cap escarafall. És arran d’una portada al diari El Mundo diumenge passat que l’operatiu político-jurídic-mediàtic es posa en marxa: dilluns al matí, reacció histèrica de la caverna mediàtica; dilluns a la tarda, denúncia de la delegada del govern Llanos de Luna; i dimarts al migdia, interlocutòria judicial amb mesures cautelaríssimes contra la decisió legítima de l’ajuntament d’oferir dia laborable voluntari als seus treballadors públics que, al parer del jutge, és un “dany irreparable a l’interès general”.

L’interlocutòria del jutge va arribar jugant políticament amb els tempos per tal que, com a ajuntament, no tinguéssim capacitat de reacció, negant-nos així el dret a la defensa d’un acord legítim i legal. Arribant al final de la jornada laboral del dimarts, ens deixava amb pocs minuts de marge per trobar una sortida que donés seguretat jurídica al mig centenar de treballadors que volien, legítimament i voluntària, venir a treballar l’endemà. També, arribats a aquest punt i amb les dimensions que havia agafat la polèmica, molts treballadors havien rebut amenaces personals a través de la centraleta i els seus mails particulars, i alguns personalment ens havien demanat protecció i poder treballar de manera discreta.

És en aquest moment que comuniquem al personal, per mail i en roda de premsa, que l’endemà no podran venir a treballar de la manera més segura possible tal com teníem previst. I que serem els regidors, amb responsabilitat de govern municipal, qui atendrem a la ciutadania, en un primer moment, fora de les dependències municipals. Però estudiant bé la interlocutòria trobem totalment desproporcionat que un jutge, mogut pel Partit Popular i la Delegació del Govern, coarti el nostre dret com a càrrecs electes a exercir la representació política. De fet, molts caps de setmana i dies festius hem anat a treballar. El nostre dret i el nostre deure és atendre i servir la ciutadania. I ningú hauria de poder impedir-ho.

I és amb aquesta voluntat que ahir vam poder atendre més de 200 ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat dins les dependències municipals. Amb plena normalitat i exercint amb determinació el nostre dret a la representació política.

Un cop explicats els fets... crec que és molt injust dir que ha estat voluntat d’aquest govern municipal fer espectacle. L'espectacle més gran que ahir es va produir a Badalona és de la justícia espanyola i la seva trama amb la Delegació de Govern i el Partit Popular. Només així es pot explicar la diligència d’un jutge després d’una portada de El Mundo i una denúncia de la delegada del govern, arribada a darrera hora, per tal de deixar un govern municipal acorralat i sense capacitat jurídica de poder defensar els seus treballadors.

Quants episodis de manca d’independència judicial i connivència amb els interessos del Partit Popular hem de veure en aquest país per reaccionar? No són, de totes totes, un atac a qualsevol cosa que es vulgui dir “estat de dret” els episodis reiterats de manca del poder judicial? No hem tingut prou amb LRSAL i la Llei Montoro per perdre autonomia financera local, que ara hem d’acceptar perdre també autonomia en matèria de recursos humans?

El que va passar ahir a Badalona se situa en el context, obvi, de procés constituent català. Però s’equivoca qui vulgui reduir-ho a “processisme”. Que tot un aparell d’estat es bolqui i treballi coordinadament contra un ajuntament com el de Badalona hauria d’encendre totes les alarmes de qualsevol que defensi la democràcia i cregui en el municipalisme. Avui ens passa a nosaltres, però demà li pot passar a molts ajuntaments que han obert escletxes de canvi en tot l’estat espanyol.

No sé com haurien actuat aquells que ens critiquen per haver fet “espectacle”. Acatar l’ordre judicial sense més? Algun dia algú en algun lloc hauria de dir “prou” a tot allò que tothom sap que fa temps que passa en aquest país del “todo atado y bien atado”. I això ha començat a passar a Badalona. Que no s’aturi aquí.

Ahir a Badalona vam viure un dia molt intens. No estem acostumats en aquesta ciutat metropolitana, tant amagada mediàticament per l’ombra de la gran capital, a aquesta atenció mediàtica. Al govern municipal de Badalona se’ns acusa d’haver fet espectacle arran de la voluntat de poder obrir l’ajuntament el 12 d’octubre i de desobeir l’ordre judicial que volia impedir que ni tan sols els càrrecs electes del consistori poguéssim entrar a dependències municipals el dia de la “Fiesta Nacional”. I se’ns acusa doblement per haver contribuït, amb aquesta decisió, de fer més alta, si es pot, la figura de l’ex-alcalde Xavier García Albiol i de desplaçar l’eix del debat polític local a l’identitari i no al d’esquerra-dreta.

Abans de res, m’agradaria, com a regidor responsable dels recursos humans de l’Ajuntament de Badalona, aclarir com hem arribat fins aquí. La decisió que el personal municipal pogués intercanviar el 12-O pel 9 de desembre (i així poder beneficiar-se del pont de la Concepció) va ser una decisió presa fa un any, a finals de 2015, amb la totalitat de la representació sindical, que és amb qui s’han d’acordar els calendaris. Fa un any -i era un acord públic- tot el personal i comandaments ho coneixien, i molts ja es van programar les seves vacances i dies de descans atenent a aquest acord.