El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
El Bloc ocupat de Salt serà desallotjat segons ordre judicial, un dia a partir del 27 de Novembre. Al #BlocdeSalt hi ha 15 famílies fent vida en comú -38 persones, 18 de les quals són menors-. I no hi fan tan sols vida, la comparteixen. Els recursos econòmics individuals de què disposen són molt limitats però tots plegats, compartits, els permet albirar un futur digne. Ara les volen fer fora, separar-les. Ho senten com un robatori, un espoli al seu dret a construir un projecte vital, a somiar un devenir amb drets i deures d’acord a la condició d’humans expressada en la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides. Individualment se senten vulnerables, juntes es creuen amb prou forces per progressar. I ho fan compartint els diners, generant nova economia expressada en l’intercanvi desinteressat a dins i amb els de fora, assumint nous rols en els que les dones juguen el paper central de la sostenibilitat i el desenvolupament del projecte. Per què doncs les volen separar si l’objectiu dels governs hauria de ser donar satisfacció als drets inalienables de la ciutadania? Quines càrregues comporta pel Govern, pel Gobierno, que aquestes famílies continuïn vivint al Bloc? O és que els fa por que d’altres ciutadans i ciutadanes reclamin allò al que tenen dret, un habitatge i un projecte de vida digne i viable?
Vivim un canvi d’època que s’expressa en l’estat d’emergència vivencial que atordeix bona part del país. I els poders se n’aprofiten per la força dels diners i la por. L’atordiment provoca desconcert i els més adinerats aprofiten per fer lucratius negocis. Dels governs s’esperava que regulessin aquestes accions, que anivellessin la balança, que impedissin l’enriquiment il·lícit. Estan fent tot el contrari. Han afavorit l’enriquiment de la minoria en detriment de la majoria. I apel·lant a lleis injustes que es podrien canviar però no hi ha voluntat de fer-ho.
La doctrina del Tribunal Suprem assenyala: “No s’enriqueix injustament aquell que actua d’acord amb la llei”. En el documental La Plataforma realitzat per SICOM i Namuss Films, Jaume Masferrer, magistrat de l’Audiència provincial de Girona, referint-se als desnonaments i a la dació en pagament, matisa: “Al Tribunal Suprem se li va oblidar dir que no s’enriqueix injustament aquell que actua d’acord amb la llei ”justa“ perquè si la llei no és justa la solució legal que se’n derivi serà injusta, probablement legal, però no justa”.
És just desallotjar famílies que desprès de ser colpejades durament per una crisi de la que no en són culpables sinó víctimes, i que quan han trobat un projecte de futur en comú se’ls negui en nom dels drets de propietat d’un banc –dolent-?
Primera: la versió oficial diu que a 5 famílies se’ls ha ofert el lloguer social. Què passarà amb les altres 10 fins arribar a 15, que viuen al Bloc?
Segona: A les famílies no se’ls està oferint un lloguer social sinó un contracte de cessió d’us temporal. En el contracte hi ha una clàusula que diu “L’Agència de l’Habitatge de Catalunya es reserva el dret de resoldre el present document si ho justifiquen circumstàncies sobrevingudes d’interès públic”. Un lloguer social pot contenir una clàusula que no dóna cap garantia temporal al contracte? Quina garantia tenen les famílies que la Generalitat no es vendrà els habitatges atorgats en cessió d’us?
Tercera: El problema d’habitatge a les comarques gironines no es limita al Bloc de Salt. Quantes famílies hi ha entre Salt i Girona que no tenen casa? L’assemblea de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Girona -@pah_girona– en té documentades 165. A quantes famílies pensa donar solució immediata la Mesa d’Emergència Habitacional de la Generalitat?
Les respostes a aquestes preguntes demostren que tan sols es diu i s’informa adequadament, d’allò que convé a la mirada monolítica i única que el poder vol donar del món. A la ciutadania se li diu que el Govern dóna pis a 5 famílies i s’amaga que al bloc n’hi viuen d’altres 10. I es diu amb la boca petita, o no es diu, que 165 famílies han documentat davant la PAH que necessiten casa. Sabem del cert que l’Ajuntament de Salt i per extensió la Generalitat, n’estan al corrent. Per què doncs no es mira de donar solució als que no tenen casa i es deixa pel final el “problema” dels 13 blocs ocupats a Catalunya i els 2 que hi ha a la resta d’Espanya? No seria més lògic fer-ho així?
El proper dimecres dia 4 de desembre es discutirà al Parlament una proposta de Roger Torrent, diputat d’ERC, amb el suport de PSC, CUP i ICV, per tal que es demani una pròrroga en l’execució del desallotjament i s’engegui una negociació amb la SAREB que hauria de servir per poder destinar aquest bloc a lloguer social. “Aquesta és una demanda legítima i conseqüent. I en aquest sentit els instem a negociar amb la propietat del bloc, perquè es destini aquest edifici a habitatges de lloguer social”.
Ras i curt: lloguer social i de veritat pels que ja tenen casa i a ocupar-se dels que encara no en tenen, que prou feina hi ha!
O no té intenció CiU de votar a favor de la proposta d’ERC?
¿No s’hauria d’esperar a prendre qualsevol decisió a que el Parlament es pronunciï?
La vida de les persones que viuen al Bloc de Salt no és tan sols un problema legal, és un problema de legitimitat. Estem parlant del dret a tenir un habitatge digne i ara el tenen. I no l’han pres a ningú perquè el bloc era propietat d’un banc que ha fet fallida, Mare Nostrum, i ara mateix és propietat de la SAREB. A totes les entitats financeres les hem finançat amb els diners dels nostres impostos. I encara més, el consell de ministres té previst donar ben aviat 50 mil milions més a la banca. Tot per la banca i res per la ciutadania?
Si els poders públics no garanteixen els drets socials inalienables i si en el seu defecte jutges i tribunals no posen en marxa els mecanismes secundaris per a garantir-los, la ciutadania té dret a desobeir i organitzar-se per exercir-ne l’autotutela.
El Bloc ocupat de Salt serà desallotjat segons ordre judicial, un dia a partir del 27 de Novembre. Al #BlocdeSalt hi ha 15 famílies fent vida en comú -38 persones, 18 de les quals són menors-. I no hi fan tan sols vida, la comparteixen. Els recursos econòmics individuals de què disposen són molt limitats però tots plegats, compartits, els permet albirar un futur digne. Ara les volen fer fora, separar-les. Ho senten com un robatori, un espoli al seu dret a construir un projecte vital, a somiar un devenir amb drets i deures d’acord a la condició d’humans expressada en la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides. Individualment se senten vulnerables, juntes es creuen amb prou forces per progressar. I ho fan compartint els diners, generant nova economia expressada en l’intercanvi desinteressat a dins i amb els de fora, assumint nous rols en els que les dones juguen el paper central de la sostenibilitat i el desenvolupament del projecte. Per què doncs les volen separar si l’objectiu dels governs hauria de ser donar satisfacció als drets inalienables de la ciutadania? Quines càrregues comporta pel Govern, pel Gobierno, que aquestes famílies continuïn vivint al Bloc? O és que els fa por que d’altres ciutadans i ciutadanes reclamin allò al que tenen dret, un habitatge i un projecte de vida digne i viable?