Bruixes prenyades

Dèria reguladora, sonadura mèdica, follia etiquetaire, atzagaiada buròcrata o dit millor: «una gàbia va anar a buscar un ocell» (Kafka), que fins i tot per parir et fan fer un pla. Ço és: un projecte ordenat d’una obra a realitzar, d’una cosa a fer, d’una conducta a seguir. I pitjor: no és que l’hagis de fer per parir, sinó per néixer. Pla de naixement, n’hi diuen. PN (sic).

I com que la criatureta que és a punt de sortir al món de fora —al món dels plans i al món dels Aforismes de Kafka— encara és massa diminuta per triar, ho fas tu per ella i decideixes que «m’agradaria estar en la mateixa habitació en tot el procés (dilatació-part)», que m’estimulessin «el part només si és necessari», que «m’agradaria provar el part sense anestèsia», que «m’agradaria que no em trenquessin la bossa de les aigües si no fa falta», que «m’agradaria escollir la posició per parir», que «m’agradaria que no em fessin episiotomia tret que no sigui indispensable», que «m’agradaria agafar el nadó immediatament i posar-lo pell amb pell», que «m’agradaria que es tallés el cordó quan deixi de bategar» i la darrera, que de tan guapa i bonica necessita dos punts per retronar com déu mana: «m’agradaria que l’ambient que aculli el meu fill/a sigui tranquil i sense presses». Totes les cometes són seves (Institut Català de la Salut, Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva i, en aquest cas, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau).

Si això és el que vols, la cosa pot produir-se exactament i perfectament al revés —com fet a posta. I un altre pitjor: si això és el que vols, seràs la irreverent antipàtica, la criatura idealista —una nena amb nen a dins— que l’únic que vol és patir i fer patir, que fa perdre el temps a tot cristo i que tant de bo —si hagués disposat de més de dos mil euros— s’ho hauria fet a casa, madò cordills. Ara bé, si per als uns això de part natural i hospital és un oxímoron que enfarfega i que castra el progrés, per als altres això altre de part natural és una redundància espatarrant i feixuga. Sort, però, que malgrat tot, que tot i així i que vulguin o no, «el foc nodreix [els seus ventres de bruixes] contràriament als altres» (Duras).

Dèria reguladora, sonadura mèdica, follia etiquetaire, atzagaiada buròcrata o dit millor: «una gàbia va anar a buscar un ocell» (Kafka), que fins i tot per parir et fan fer un pla. Ço és: un projecte ordenat d’una obra a realitzar, d’una cosa a fer, d’una conducta a seguir. I pitjor: no és que l’hagis de fer per parir, sinó per néixer. Pla de naixement, n’hi diuen. PN (sic).

I com que la criatureta que és a punt de sortir al món de fora —al món dels plans i al món dels Aforismes de Kafka— encara és massa diminuta per triar, ho fas tu per ella i decideixes que «m’agradaria estar en la mateixa habitació en tot el procés (dilatació-part)», que m’estimulessin «el part només si és necessari», que «m’agradaria provar el part sense anestèsia», que «m’agradaria que no em trenquessin la bossa de les aigües si no fa falta», que «m’agradaria escollir la posició per parir», que «m’agradaria que no em fessin episiotomia tret que no sigui indispensable», que «m’agradaria agafar el nadó immediatament i posar-lo pell amb pell», que «m’agradaria que es tallés el cordó quan deixi de bategar» i la darrera, que de tan guapa i bonica necessita dos punts per retronar com déu mana: «m’agradaria que l’ambient que aculli el meu fill/a sigui tranquil i sense presses». Totes les cometes són seves (Institut Català de la Salut, Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva i, en aquest cas, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau).