La memòria i el ministre Wert

Les constants amenaces i proclames que el ministre imputa a l'escola de Catalunya són en realitat una perfecta cortina de fum i un soroll mediàtic per afavorir i amagar les seves intencions de fons, intencions inscrites en el projecte de llei que té previst aprovar a finals de desembre.

El ministre potser desconeix la realitat dels pobles, de les gents i, molt especialment, dels mestres i professors d'Espanya. Tots ells tenen memòria i reconeixen en les seves propostes sobre educació i sobre els atacs a un boc expiatori, en aquest cas Catalunya, la seva voluntat de reproduir mimèticament l'escola tradicional i uniformista que no desitgem, precisament perquè no la oblidem.

No volem tornar al passat, a l'escola tradicional, memorística, excloent, uniformadora, autoritària i antidemocràtica que configura el seu projecte de llei, i no permetrem seus constants atacs a les conquestes que la democràcia ha aportat a l'escola.

Les seves declaracions són en realitat un clar atac a l'escola i molt especialment a l'escola pública que tant ha costat conquerir i la qual no estem disposats a renunciar, no només a Catalunya, també a tot l'Estat Espanyol.

Les constants amenaces i proclames que el ministre imputa a l'escola de Catalunya són en realitat una perfecta cortina de fum i un soroll mediàtic per afavorir i amagar les seves intencions de fons, intencions inscrites en el projecte de llei que té previst aprovar a finals de desembre.

El ministre potser desconeix la realitat dels pobles, de les gents i, molt especialment, dels mestres i professors d'Espanya. Tots ells tenen memòria i reconeixen en les seves propostes sobre educació i sobre els atacs a un boc expiatori, en aquest cas Catalunya, la seva voluntat de reproduir mimèticament l'escola tradicional i uniformista que no desitgem, precisament perquè no la oblidem.