Els interessos polítics del tramvia

Els darrers mesos s'ha parlat força de la unió dels dos trams del tramvia, una proposta present al programa de Barcelona en Comú per millorar la mobilitat i disminuir la contaminació atmosfèrica a la ciutat. Des de l'Ajuntament s'ha treballat força en el tema, aconseguint el suport explícit de Artur Mas primer, i del president Puigdemont després. Aquests suports són força transcendents, tenint en compte que CiU tradicionalment s'ha posicionat en contra d'aquesta solució.

I vet ací que tota la oposició municipal tret de la CUP, a qui no van convidar, ha signat un manifest en el que demanen rigor a l'alcaldessa, posant en dubte el cost del projecte i prioritzant la línia 10 del metro i el bus elèctric. Al manifest es «reafirma la necessitat d'unir els dos tramvies però cal estudiar i avaluar totes les alternatives possibles, incloent també l'opció del bus elèctric.» També remarquen la manca de consens, tot i l'acord entre los dues principals administracions.

De la roda de premsa de presentació del manifest destaca una intervenció d'Alfred Bosch, d'ERC: «Posem el metro per davant de tot. No hi haurà pressupostos si no hi ha metro». El cas és que la línia 10 és el primer punt de l'acord (que inclou el tramvia) al que van arribar l'alcaldessa i el president de la Generalitat, i per tant provoca cert estupor aquesta justificació. La realitat és que els dos projectes són prioritaris i es volen dur a terme. No es tracta d'un o l'altre.

L'altre argument, i crec que el rerefons d'aquesta escenificació, és que el partits de la oposició sumen 27 regidors/es per 11 del govern. Òbviament no els agrada que l'Ajuntament prengui la iniciativa, i ni tant sols esperen a veure el resultat dels diferents informes encarregats i que s'han de publicar en breu, per llençar-se a la càrrega.

Però és només això el que els amoïna? Els arguments econòmics i tècnics que presenten no s'aguanten per enlloc. El cost d'un km de tramvia (i estem parlant de fer-ne 3,5km) és molt més baix que el cost d'un km de metro, tal com diu un dels informes, el de la Plataforma pel Transport Públic, presentat el novembre passat, on també s'afirma que el projecte suposa estalviar 2 milions a l'any en despeses d'explotació. La capacitat de transport d'un tramvia triplica la del bus, presenta major freqüència de pas, i com que no ha de compartir carril amb taxis ni busos la velocitat mitjana és constant, fet que potencialment millora la mobilitat dels usuaris.

Tampoc, com alguns argumenten, es pretén eliminar del tot els busos, sinó que es tracta de reubicar-los dins la xarxa ortogonal i per tant no hi ha pèrdua de llocs de treball. A més el projecte significa unir amb una sola infrastructura 9 municipis de l'AMB, des de Badalona a Sant Just Desvern. El consum d'energia és un altre factor cabdal. El baix fregament de roda i rail fa que els consums siguin menors que el del bus elèctric. I per suposat, la combinació de la reducció de busos i vehicles privats per la Diagonal que s'espera es produeixi, reduiria molt les emissions de gasos contaminats, col·laborant a reduir la contaminació atmosfèrica i les 3500 morts l'any (unes 10 al dia, poca broma) que es produeixen a l'AMB per causa de la contaminació.

Per tant no s'entén aquest manifest si no és per interessos polítics partidistes. Segurament l'aprovació dels pressupostos, tal i com es desprén de la declaració del Sr Bosch, i les negociacions per incorporar altres grups al govern municipal són al darrera d'aquesta estratègia, que un cop més prioritza els interessos particularas als interessos comuns. Per tant caldria demanar als partits signants el mateix rigor i responsabilitat que ells demanen a l'alcaldessa, doncs aquí ens hi juguem la salut i el benestar de tota la ciutadania.

Com a dada final, hi ha més de 10 propostes al respecte a la web decidim.barcelona, sumant força suports populars.

El projecte del tramvia no és un caprici, és una necessitat demandada per la ciutadania. I un pas força important per aconseguir una ciutat més respirable.