El temps és un tema de conversa molt socorregut, emprat de forma majoritària en converses d'ascensor, quan no se sap de què parlar, o simplement per trencar el gel. Així que ningú se sorprèn quan algú t'aborda amb una frase del tipus “quin bon dia fa avui, oi?”.
El que ja sorprèn molt més és la quantitat de minuts que la majoria de les cadenes de televisió generalistes, públiques o privades, dediquen avui dia al temps. És rara la setmana en què no envien dos o tres reporters a altres tants indrets a relatar, o bé les peripècies dels ciutadans afectats per inundacions, nevades o altres calamitats a les quals no estan acostumats; o bé a donar compte de com de bé s'està a les places, platges o passejos marítims gràcies al sol i les altes temperatures.
El llenguatge que fan servir, a més, contribueix a enfortir l'equivalència anticicló = bon temps/ borrasca = mal temps. Recordo perfectament com el passat Sant Esteve els noticiaris es van passar més de cinc minuts mostrant imatges de gent a les platges, prenent el sol i gaudint del bon temps.
Així, la notícia no és que la combinació fenomen meteorològic-lloc-estació de l'any sigui inversemblant. La notícia és que la gent està atrapada en un pas de muntanya, que se'ls ha inundat la casa per quarta vegada, que els abnegats bombers han multiplicat les seves sortides (versió de mal temps); o que l'ocupació hotelera ha fregat el 100% a tot el litoral (versió de bon temps).
Anem a veure, de debò ningú qüestionarà que més de 20 graus a la costa cantàbrica a 26 de desembre és bon temps? És que la pluja i el vent no són imprescindibles per als cultius, per omplir els embassaments i realimentar els aqüífers, netejar l'aire que respirem i per afavorir la vida en general?
El pitjor no és això. El pitjor és que aquests noticiaris transmeten aquests missatges amb una manca de rigor total. Ni una sola vegada, ni tan sols els meteoròlegs o físics que donen la informació del temps en el seu propi espai mediàtic, esmenten que aquests fenòmens puguin ser anormals, que potser siguin conseqüència del canvi climàtic, i per descomptat molt menys que aquest sigui provocat per l'acció humana.
Així, el teleespectador mitjà es queda amb la idea que el bon temps atrau turisme, fa que la gent estigui més contenta i gasti més, i per tant millori l'economia i la creació de llocs de treball. Tant és que aquesta ocupació sigui estacionària i precària o que les hordes de turistes nacionals i estrangers maltractin el medi ambient i esgotin els recursos naturals. “Sol es bien”. Per contra, només es parla del 'mal temps' per mostrar desastres i incomoditats diverses.
D'aquesta manera, el desconeixement general sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències es perpetua amb l'aquiescència d’aquells que dirigeixen les grans corporacions mediàtiques, dificultant així les accions directes i indirectes per mitigar-lo. El govern tampoc ajuda, incapaç de redactar una llei de canvi climàtic sensata, nomenant Arias Cañete comissari europeu d'Acció pel Clima i Energia, i perpetrant la pitjor política energètica possible, tot i les múltiples advertències de la UE i les nombroses demandes presentades per inversors en energies renovables.
I la nostra societat curtterminista i miop no se n'adona que, si continuem així, en pocs anys la desertització arribarà a les nostres latituds i acabarà amb l'Spanish way of life tal com el coneixem. Que la nostra economia, gens diversificada i dependent en excés del turisme i d'uns combustibles fòssils cada vegada més escassos i cars, s'enfonsarà sense remissió. Per no parlar del gran nombre de ciutadans que es veuran obligats a emigrar per poder sobreviure. Els hi sonen les paraules “refugiat climàtic”? Busquin a Google.
Però això serà d'aquí a un parell de dècades com a mínim. Per què preocupar-se.
Deprimeix veure tanta banalitat i desinformació als nostres informatius, i deprimeix encara més l'alegria amb la qual la ciutadania prefereix no veure o no saber. Fins i tot sembla haver oblidat que existeixen les estacions.
Per això alguns, de vegades, al bon temps posem mala cara.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
