El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
La signatura l’1 de novembre a Moscou d’un conveni entre la viceministra de Cultura de la Federació Russa, Ala Iúrievna Manílova, i el conseller de Cultura del Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal de facilitar la instal.lació al recinte del port de Barcelona d’una extensió permanent del cèlebre museu de l’Hermitage de Sant Petersburg va ser presentada com un dels resultats del viatge del president Artur Mas a la capital russa. El text del conveni no va ser facilitat, com tampoc l’import de la inversió privada prevista. La iniciativa demostra que les piruetes de “l’enginyeria financera” i de la “comptabilitat creativa” han arribat a la gestió cultural, dintre d’un projecte d’intercanvi entre l’Hermitage i Barcelona que s’arrossega de fa trenta anys.
En efecte, la Barcelona maragalliana es va agermanar amb la segona ciutat russa des del 1982, quan encara s’anomenava Leningrad. La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Maria Aurèlia Capmany, es va desplaçar de bon grat diverses vegades a Sant Petersburg per estimular el projecte d’intercanvi d’obres i exposicions entre el Museu Picasso barceloní i una de les pinacoteques més fabulosament nodrides del món, en especial per obtenir la presència a Barcelona del famós quadre d’Henri Matisse La dansa, una rotllana humana que per a alguns evoca la forma de la sardana.
Les negociacions es van allargar i les seves peripècies van ser narrades pel successor de la Capmany, Raimon Martinez Fraile, al llibre El fèretre obert, editat per la Llar del Llibre de Barcelona l’any 1988, al voltant del viatge de la quarta delegació municipal barcelonina enviada el març del 1987 a Sant Petersburg per negociar inútilment la proposta. El regidor anava acompanyat per l’aleshores director de Serveis Culturals de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, i per la directora del Servei d’Exposicions, Eloïsa Sendra. L’autor del llibre va convertir el viatge oficial que ell encapçalava en una amena novel.la d’aventures, però el quadre La dansa no es va moure del Palau d’Hivern, l’antiga residència dels tsars a Sant Petersburg, convertit en museu.
Ara Ferran Mascarell ha tornat a signar un conveni amb l’Hermitage, de caràcter completament diferent. Ja no es tracta d’intercanvis, sinó de franquícies privades entre el museu rus i inversors de la mateixa nacionalitat que obren a diverses ciutats europees o nord-americanes petites delegacions de la famosa pinacoteca, a canvi del benefici de les entrades del públic i les ajudes de les autoritats locals.
A Barcelona l’espai previst és el de tres naus rehabilitades al no man’s land de regulació urbanística que és l’ampli recinte del port de Barcelona, davant del flamant Hotel Vela. De la mateixa manera com no s’ha facilitat el text del conveni oficial signat a Sant Petersburg per Mascarell, tampoc no es coneixen els terminis d’execució ni l’import de la inversió privada en aquest projecte, ara privatitzat.
La signatura l’1 de novembre a Moscou d’un conveni entre la viceministra de Cultura de la Federació Russa, Ala Iúrievna Manílova, i el conseller de Cultura del Govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal de facilitar la instal.lació al recinte del port de Barcelona d’una extensió permanent del cèlebre museu de l’Hermitage de Sant Petersburg va ser presentada com un dels resultats del viatge del president Artur Mas a la capital russa. El text del conveni no va ser facilitat, com tampoc l’import de la inversió privada prevista. La iniciativa demostra que les piruetes de “l’enginyeria financera” i de la “comptabilitat creativa” han arribat a la gestió cultural, dintre d’un projecte d’intercanvi entre l’Hermitage i Barcelona que s’arrossega de fa trenta anys.