Iglesias contundent amb la “casta” i esquiu amb les crítiques

No parlaré de Podem com a partit, però sí de la seva estratègia comunicativa des de fa mesos. Pablo Iglesias mai va sol a una entrevista, fins aquí normal. El que no és normal és que es faci acompanyar per més de 5 persones. Ni els presidents del Govern porten tants assessors a les seves entrevistes. El motiu de tant desplegament podria estar basat en dos tessitures: la primera, transmetre un lideratge transversal i horitzontal i, segon; manca de confiança i per tant, s'alimenta un excés de zel i control sobre tot i tots. Possiblement estiguem davant d'un compendi entre les dues opcions, que en realitat, són complementàries.

Pablo Iglesias es prepara cada intervenció televisiva com si d'una tesi doctoral es tractés, vol no deixar ni un sol aspecte sense lligar i sobretot, no respondre amb convicció les preguntes més arriscades, que sempre són les mateixes i per tant, ha tingut temps de preparar-se bé els missatges per desfer el contingut de la crítica. Quins són els temes compromesos: Veneçuela, ETA, Beca d'Investigació Universitat de Màlaga, suposat pagament en “negre” al seu programa de televisió ... i potser algun més. Fins ara no han tingut cap resposta contundent que arrasi qualsevol dubte al respecte, sempre hi ha una esquivada i en moltes ocasions, un atac sobre conspiracions i falta de rigor per part dels periodistes.

Davant preguntes tan directes, només hi cap una resposta, dir la veritat, amb dades verificables i més quan defensen a ultrança la Llei de Transparència. D'altra banda, tots els entrevistables en mitjans de comunicació: Iglesias, Monedero i Errejón, - ara menys- porten anotacions que miren de forma deliberada durant l'entrevista. No és criticable dur les notes, però només en el cas que en aquestes notes hi hagi dades econòmiques molt concretes i, per tant, com el seu nom indica, no susceptibles d'equívocs. Però no, solen donar poques dades econòmiques. Per tant, aquestes notes demostren que es basen en argumentaris. Aquesta disposició sé que és contraproduent tret que el polític senti pànic a la premsa i per tant necessiti aquestes quartilles com a suport per esvair la seva por i temor.

Un altre factor important és que solen acudir als mitjans que els són afins o bé, que els tracten amb cert respecte. Un altre greu error, finalment aquests mitjans acaben sent els seus portaveus i a la llarga s'alimenta que la resta de mitjans de comunicació busquin la crítica i la recerca de temes poc amables per a l'organització.

S'ha parlat molt de la famosa entrevista a Pablo Iglesias a Canal 24 horas de TVE, per cert la primera. No entraré a valorar la pregunta clau de l'entrevistador sobre els etarres, però sí vull analitzar la resposta del líder de Podem. Iglesias es va mostrar nerviós i només va entreveure a repetir que de “enhorabona” res de res. Una altra vegada, una resposta poc consistent i contundent. Encara que cal reconèixer que aquesta pregunta, encertada o no, li ha reportat al líder de l'organització rius de comentaris en premsa durant una setmana. Rendible per a Podem, des del punt de vista que la seva imatge ara és més ferma en el fet que la conspiració contra ells és real. La veritat és que qualsevol partit nou ha rebut sempre crítiques i desvetlament de temes ocults dels seus dirigents i sinó, recordem per exemple, quan es va destapar que l'Albert Rivera, líder de Ciutadans, havia demanat informació al PP català abans d'allistar-se a aquesta organització. Una cortina de fum que va durar només uns dies, però amb intenció clara de desprestigiar el nou líder català. I, ara finalment, Iglesias revela que l'SMS que va desencadenar la manifestació davant la seu del PP al carrer Gènova de Madrid el 13 de M, es va forjar en la seva Universitat. Desvelar aquesta dada en aquests moments només es pot cenyir a dos aspectes principals: primer, manifestar a l'opinió pública el seu poder de convocatòria i segon, que la seva trajectòria com a activadors socials ve de lluny. No està provat en qualsevol cas que aquest SMS fos l'únic i el primer que es va passar per les xarxes socials, la qual cosa no vol dir que sigui real. I, en tercer lloc, és un missatge subliminal a la ciutadania sobre les possibilitats que ells creuen tenir per derrotar al Partit Popular. Serà interessant analitzar les pròximes exclusives que puguin llançar en les setmanes següents. Mentrestant, haurien de saber allunyar qualsevol dubte sobre el seu finançament anterior a la que ara ja han rebut dels fons públics, per haver conquistat 5 eurodiputats i les donacions dels seus simpatitzants.

 

No parlaré de Podem com a partit, però sí de la seva estratègia comunicativa des de fa mesos. Pablo Iglesias mai va sol a una entrevista, fins aquí normal. El que no és normal és que es faci acompanyar per més de 5 persones. Ni els presidents del Govern porten tants assessors a les seves entrevistes. El motiu de tant desplegament podria estar basat en dos tessitures: la primera, transmetre un lideratge transversal i horitzontal i, segon; manca de confiança i per tant, s'alimenta un excés de zel i control sobre tot i tots. Possiblement estiguem davant d'un compendi entre les dues opcions, que en realitat, són complementàries.

Pablo Iglesias es prepara cada intervenció televisiva com si d'una tesi doctoral es tractés, vol no deixar ni un sol aspecte sense lligar i sobretot, no respondre amb convicció les preguntes més arriscades, que sempre són les mateixes i per tant, ha tingut temps de preparar-se bé els missatges per desfer el contingut de la crítica. Quins són els temes compromesos: Veneçuela, ETA, Beca d'Investigació Universitat de Màlaga, suposat pagament en “negre” al seu programa de televisió ... i potser algun més. Fins ara no han tingut cap resposta contundent que arrasi qualsevol dubte al respecte, sempre hi ha una esquivada i en moltes ocasions, un atac sobre conspiracions i falta de rigor per part dels periodistes.