El perquè del Banc Expropiat

Cada persona que hagi passat pel Banc Expropiat durant els seus més de quatre anys tindrà una història particularment diferent. Centes, milers de vivències complementàries que tenen un comú denominador: l’ajuda mútua. O -en paraules del propi documental del Banc que es pot veure a la plataforma Vimeo amb el nom “El banc resisteix”- el suport mutu.

El meu inici va venir de la mà dels llibres. Fas neteja, t’adones de que tens exemplars que ja no necessites, però que no vols llençar, i algú et parla d’un lloc que serveix de punt de trobada per rebre, donar i compartir.

En preguntar el perquè del Banc Expropiat crec que s’ha de tenir present dos punts: la manca d’espais públics en els que es pugui desenvolupar un conjunt d’activitats al barri i l’explosió de la bombolla inmobiliària amb la posterior crisi econòmica i social.

Per al primer punt ens hem de remuntar a 1986, al Pla Especial de Millora, Protecció i Reforma Interior de la Vila de Gràcia -en endavant PEMPRI- i als sis Plans Especials de Millora Interior -en endavant PERI-. Aquests plans van ser plantejats com a indispensables per a un adequat funcionament de Gràcia i havien de, en principi, obrir noves vies, dotar de diversos equipaments i incorporar múltiples espais lliures i places a la vila.

La veritat és que 25 anys després, una bona part de les intervencions contemplades al PEMPRI no s’havien desenvolupat. N’és una prova que en 2011 els alumnes de l’escola Univers ja portaven dos cursos en barracons i encara haurien de passar uns altres tres per poder ser desplaçats a un edifici en condicions.

I aleshores va explotar la bombolla, accentuant una sèrie de necessitats que no havien estat cobertes fins llavors.

En aquest context, el 22 d’’octubre de 2011 s’ocupa un local situat a la Travessera de Gràcia, al costat del mercat de l’Abaceria, que anteriorment havia estat una sucursal bancària. Al centre de la vila, punt d’encreuament i parada de qualsevol del veïns. I es decideix que el Banc Expropiat fos de qui el fes servir, un servei fet per i per a qui el volgués gaudir. És important assenyalar-ho: no neix de la caritat, sinó de la voluntat de que la pròpia societat generi xarxes col·laboratives entre els seus veïns, independentment de la seva situació personal.

Allà tothom és benvingut, joves, jubilats, immigrants, activistes, mestresses de casa, lampistes i en definitiva qualsevol que volgués aportar, rebre i fer xarxa. La premissa és clara: tot el que creua la porta és igual que els altres.

Amb el temps el Banc Expropiat deixa de ser una novetat, alternativa, okupa, per esdevenir un servei més del que disposar i al qual servir. Es crea una secció d'habitatge per assessorar i ajudar a qui pugui tenir aquests problemes, un banc d'aliments, un supermercat gratuït en què agafar des de roba fins a llibres; classes, xerrades, cicles i fins i tot llistats amb oferiments i peticions de serveis. És un enrenou constant de diferents agents, amb necessitats i capacitats diferents, que es creuen, coneixen i treballen conjuntament.

I és també un element integrador. L'entorn perfecte perquè gent aparentment sense llocs comuns es posi d'acord per mantenir i donar vida a un projecte.

El Banc Expropiat va néixer de la necessitat tangible de part de la comunitat i d'una oportunitat de satisfer-la, però va superar aquesta necessitat per aspirar a ser alguna cosa més transversal i comú en la que tothom hi tingués lloc.

Amb la seva pèrdua no només desapareix un servei essencial per a una bona part dels seus usuaris, sinó que també perdem un d'aquells pocs llocs que no abunden en una gran ciutat per conèixer, relacionar-se i posar-se en la pell de gent que simplement s'escapa del nostre entorn quotidià més immediat.

Cada persona que hagi passat pel Banc Expropiat durant els seus més de quatre anys tindrà una història particularment diferent. Centes, milers de vivències complementàries que tenen un comú denominador: l’ajuda mútua. O -en paraules del propi documental del Banc que es pot veure a la plataforma Vimeo amb el nom “El banc resisteix”- el suport mutu.

El meu inici va venir de la mà dels llibres. Fas neteja, t’adones de que tens exemplars que ja no necessites, però que no vols llençar, i algú et parla d’un lloc que serveix de punt de trobada per rebre, donar i compartir.