El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Aquest dimarts en tenir coneixement que la Junta Electoral Central prohibia la celebració del Multireferèndum les reaccions s'han multiplicat. La iniciativa ha rebut molts suports i les crides a la desobediència apareixien constantment. S'han buscat antecedents i es parlava del 15-M, de la jornada de reflexió abans de les municipals, del desallotjament de la plaça... Potser ens ajudaria pensar en allò que va passar uns quants anys abans amb motiu de la consulta del deute extern.
El 12 de març de l'any 2000 hi va haver Eleccions Generals. Són les que guanyaria José Maria Aznar amb majoria absoluta. Però hi ha qui recordem aquella data també per una altra votació, la Consulta Social del Deute Extern organitzada per la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern. A la butlleta hi havia tres preguntes. Es plantejaven si s'estava a favor de la cancel·lació per part del govern de l'Estat Espanyol del deute amb els països empobrits; si s'estava a favor de que l'import del pagament anual del deute cancel·lat es destinés per part de la població dels països empobrits al seu propi desenvolupament; i la tercera demanava per si s'estava a favor de que els tribunals investiguessin l'enriquiment il·lícit dels poderosos del nord i el sud a partir dels fons rebuts en préstec i que aquestes quantitats fossin retornades als seus pobles.
A Catalunya es van recollir més de mig milió de vots als més de dos-cents municipis que van participar-hi. Aquest nombre de municipis es va calcular que suposava al voltant del 80% del cens electoral i el mig milió de vots gairebé un 20% de participació. El resultat va ser clar: el sí a les tres preguntes va rebre el suport del 98%. Però la Junta Electoral va resultar que havia prohibit aquesta consulta. Això és va saber oficialment només a l'endemà de celebrar-se. Així ho explicà la Xarxa. La Junta ho va decidir al·legant que interferia en les eleccions generals. Es volien muntar taules a la sortida dels col·legis per poder respondre a la consulta i això va generar molts dubtes. La Junta Electoral Central el 21 de febrer es va pronunciar per dir que no es podria fer en les proximitats dels col·legis electorals. Recordo perfectament on estava aquella taula més propera a l'escola on em tocava votar. Al barri no hi va haver conflictes i no vam tenir consciència de ser uns desobedients. Però sembla que ho vam ser.
Hi va haver força taules que no van poder muntar-se, ni registrar votacions. Moltes van tornar a sortir el 19 de març. Significativament, a Catalunya hi va haver una major tolerància a la votació el dia 12 de març. En el conjunt de l'Estat, finalment, es calcula que a 20.000 persones voluntàries i més de 1 milió de votants van continuar el procés que feia mesos havia començat i votaren entre el 12 i el 19 de març. Hi va haver alguns episodis de repressió policial i obertura de processos judicials. Això va portar a processos d'autoinculpació. Socialment, la victòria de la consulta va ser clara. No només en el resultat, també en la legitimitat. Des de la Xarxa van fer evident la fractura entre una proposta que havia rebut un gran suport social i fins i tot institucional per part d'ajuntaments o autoritats de diferents tipus i la voluntat de la Junta Electoral Central i les forces policials d'impedir-la en diferents municipis.
Curiosament, o no, aquelles van ser les eleccions de majoria absoluta pel Partit Popular. Recordo una conversa posterior amb un mestre i amic en que vam comentar experiències i percepcions d'aquella consulta. Allà semblava haver-hi implicada molta gent descontenta, amant de la política, però no de la que s'estava fent als parlament, que votaria per la consulta però no en les eleccions generals. Potser va ser així. Potser va passar alguna cosa semblant a allò viscut darrerament amb les municipals i les generals després de les mobilitzacions del 15-M. Perquè el 15-M va ser nou només en part. Fa temps que es busquen noves maneres de fer política. I això és el que va ser, també, la consulta del 12 de març sobre el deute extern. El contrast era gran entre la mobilització i la política existent per fer possible la consulta i els resultats electorals.
Quins eren els objectius de la consulta i d'aquelles persones i col·lectius que la impulsaven? Evidentment, l'abolició del deute extern. I això és podia provar de concretar de diverses maneres: sensibilitzant, generant discurs, fent xarxa, creant espais per a treballar plegats... Però no només tenia a veure amb el deute. La reivindicació de la democràcia participativa era un element fonamental, també enfortir la capacitat associativa i reivindicativa de la societat civil. Es va preparar un exercici de democràcia participativa com segurament no havia existit fins aquell moment i com tampoc ha existit des d'aleshores en el conjunt de l'Estat.
La consulta no va ser un aparició puntual. Era fruit d'una feina que venia de lluny i que continuaria. La Xarxa a Catalunya, en fer balanç, va destacar la importància de saber treballar en els moments d'alta i de baixa intensitat. D'aquesta mobilització van sorgir moltes coses i queda molta gent. Gent que avui treballa en diferents àmbits. En alguns casos, encara en el deute considerat il·legítim que pateixen diversos països. Ara, 14 anys després, també el nostre. Sabien que aquesta és una carrera de fons, una carrera per a tota una vida. Així ho van expressar: “Els reptes mai no han estat fàcils. I és que la consulta social va ser i és, sobretot, una història no acabada, una història que no acabarà mentre centenars de milions de persones continuïn vivint en una situació de pobresa extrema, i mentre hi hagi gent amb el ferm convenciment que les coses poden i han de canviar.”
La consulta per l'abolició del deute extern es va poder celebrar a Catalunya sense incidents destacables. Per què no s'hauria de poder celebrar diumenge 25 de maig el Multireferèndum?
Aquest dimarts en tenir coneixement que la Junta Electoral Central prohibia la celebració del Multireferèndum les reaccions s'han multiplicat. La iniciativa ha rebut molts suports i les crides a la desobediència apareixien constantment. S'han buscat antecedents i es parlava del 15-M, de la jornada de reflexió abans de les municipals, del desallotjament de la plaça... Potser ens ajudaria pensar en allò que va passar uns quants anys abans amb motiu de la consulta del deute extern.
El 12 de març de l'any 2000 hi va haver Eleccions Generals. Són les que guanyaria José Maria Aznar amb majoria absoluta. Però hi ha qui recordem aquella data també per una altra votació, la Consulta Social del Deute Extern organitzada per la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern. A la butlleta hi havia tres preguntes. Es plantejaven si s'estava a favor de la cancel·lació per part del govern de l'Estat Espanyol del deute amb els països empobrits; si s'estava a favor de que l'import del pagament anual del deute cancel·lat es destinés per part de la població dels països empobrits al seu propi desenvolupament; i la tercera demanava per si s'estava a favor de que els tribunals investiguessin l'enriquiment il·lícit dels poderosos del nord i el sud a partir dels fons rebuts en préstec i que aquestes quantitats fossin retornades als seus pobles.