La religió també és una qüestió d’exercici de la democràcia

Aquells que som catòlics administratius i que ens sentim davant de la creença religiosa indiferents o neutrals per una vegada, no ens podem mostrar gaire sorpresos amb els resultats de l’enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, presentat la setmana passada per la vicepresidenta del govern autonòmic. Segons aquest estudi basat en 1.600 qüestionaris presencials, el 52,4% dels catalans es declaren catòlics, un 18,2% ateus, un 12% agnòstics, un 7.3% musulmans, un 2,5% evangèlics, un 1,3% budistes, un 1,2% ortodoxos, un 0,4% testimonis de Jehovà i un 2,3% es manifesta seguidor d’altres religions. El 82,1% d’aquells que es declaren catòlics són més grans de 65 anys.

El 90% dels catalans creuen que hi ha respecte i bona relació entre les diferents religions o a-religions presents al país. En qualsevol dels capítols enumerats, són xifres que haurien resultat impensables fa poques dècades, encara menys divulgades públicament. Reflecteixen un ràpid canvi del sentiment religiós, si més no el declarat en una enquesta.

La religió no ha estat mai una qüestió exclusivament espiritual ni una opció totalment lliure. Al contrari, la majoria de les vegades ha consistit en un element d’identificació sociocultural per als que s’adscriuen a cadascuna i un instrument de domini per part de les jerarquies eclesiàstiques. Fa alguns segles, no gaires, les anomenades guerres de religió o guerres santes causaven també a Europa extenses i persistents matances amb una fúria irredempta. Fa algunes dècades, no gaires, la religió catòlica era la imposada sense contemplacions pel règim franquista.

El domini de la religió catòlica ha cedit terreny aquí en poc temps a una democratització de la societat. La jerarquia eclesiàstica ha acceptat, de bon grat o per la força de la realitat, fer un pas enrere en el grau de control social davant la pluralitat democràtica i retirar-se a posicions adquirides, sigui en el terreny ideològic o en el material, per exemple el discret domini del cadastre de propietats immobiliàries amb exempció d’impostos.

Només la meitat dels catalans es declaren avui catòlics (sense entrar en si practiquen, només ho fa una quarta part dels que se’n declaren, segons una altra enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques de març del 2015 referida al conjunt d’Espanya), un terç de catalans es reconeix ateu o agnòstic, i un altre terç s’identifica amb religions minoritàries. És el fruit d’una llarga i cruenta lluita per la llibertat en aquest terreny.

Aquells que som catòlics administratius i que ens sentim davant de la creença religiosa indiferents o neutrals per una vegada, no ens podem mostrar gaire sorpresos amb els resultats de l’enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, presentat la setmana passada per la vicepresidenta del govern autonòmic. Segons aquest estudi basat en 1.600 qüestionaris presencials, el 52,4% dels catalans es declaren catòlics, un 18,2% ateus, un 12% agnòstics, un 7.3% musulmans, un 2,5% evangèlics, un 1,3% budistes, un 1,2% ortodoxos, un 0,4% testimonis de Jehovà i un 2,3% es manifesta seguidor d’altres religions. El 82,1% d’aquells que es declaren catòlics són més grans de 65 anys.

El 90% dels catalans creuen que hi ha respecte i bona relació entre les diferents religions o a-religions presents al país. En qualsevol dels capítols enumerats, són xifres que haurien resultat impensables fa poques dècades, encara menys divulgades públicament. Reflecteixen un ràpid canvi del sentiment religiós, si més no el declarat en una enquesta.