Guillermo Zapata és avui el regidor més conegut de l'alcaldessa Manuela Carmena, molt a pesar seu i gràcies a Twitter, que ha demostrat un cop més ser un corrector de la llibertat d'expressió. S'equivoquen els que encara avui afirmen que Twitter és una xarxa residual amb poca implementació informativa. Tot queda registrat i la seva difusió és tan lliure que mereix reflexió.
El filòsof Byung-Chul Han ja va advertir fa poc que ens dirigim a l'època de la psicopolítica digital, que avança des d'una vigilància passiva cap a un control actiu. I que ens precipita a una crisi de llibertat, a través del Big Data, que permet fer pronòstics sobre el comportament humà.
Així, una persona que practica el “humor negre” a través de les xarxes socials, pot transgredir la llibertat d'expressió, perquè afecta la sensibilitat de les persones afectades per aquest humor. D'altra banda, es reclama de nou una major llibertat d'expressió, en contra de submissions i auditories. Encara que ens sembli estrany, ens veiem una altra vegada en la tessitura de tornar a discutir on són les fronteres de la llibertat d'expressió.
Vivim en una contradicció constant, ens sentim lliures per poder opinar a l'instant sobre qualsevol tema; en canvi, el clic digital ens adreça a l'instant també a un control exhaustiu del nostre comportament, encara que no hi hagi censura prèvia tangible. A Europa estem acostumats a practicar l'humor negre, però no sé si 'El Jueves', per exemple, hagués estat capaç de publicar alguns dels tuits difosos per Zapata. L'afany d'obtenir molts seguidors provoca que algunes ments utilitzin l'enginy fregant el límit de qualsevol comportament ètic, per tal de ser líders “en la cosa”, perdent pel camí els marges del respecte. Amb raó, es reclama cada vegada més que la filosofia torni a ser un referent en aquesta societat digital, per recordar-nos que el respecte cap a un mateix i els altres és fonamental per poder exigir una llibertat d'expressió.
El lamentable, des del meu punt de vista, és que Zapata no s'hagi adonat fins ara que amb els seus tuits ha pogut danyar el sentiment d'algunes persones concretes o col·lectius. Si és així, podem pensar que els moviments digitals que practiquem són irreflexius, per la immediatesa del seu funcionament. Twitter crema, pensem de nou qui surt guanyant en aquesta discussió. Sens dubte, la xarxa social, perquè demostra el seu poder a la societat i, per tant, el seu domini sobre el comportament humà. I tot això es tradueix en un increment de rendibilitat per als amos de la xarxa. Les xarxes són un negoci, no oblidem mai aquesta premissa. Sota el postulat que les xarxes ens donen llibertat, hi ha el “poder intel·ligent” de què parla Byung-Chul Han.
Guillermo Zapata és avui el regidor més conegut de l'alcaldessa Manuela Carmena, molt a pesar seu i gràcies a Twitter, que ha demostrat un cop més ser un corrector de la llibertat d'expressió. S'equivoquen els que encara avui afirmen que Twitter és una xarxa residual amb poca implementació informativa. Tot queda registrat i la seva difusió és tan lliure que mereix reflexió.
El filòsof Byung-Chul Han ja va advertir fa poc que ens dirigim a l'època de la psicopolítica digital, que avança des d'una vigilància passiva cap a un control actiu. I que ens precipita a una crisi de llibertat, a través del Big Data, que permet fer pronòstics sobre el comportament humà.