El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se sotmetrà aquests dimecres i dijous a la que serà la primera qüestió de confiança de la història del Parlament des del seu restabliment el 1980, tot i que la càmera sí que ha viscut dues mocions de censura i una tercera finalment es va retirar.
Va ser al juny passat quan el president català va anunciar la seva voluntat de sotmetre a la qüestió de confiança després que fracassés la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat pel rebuig de la CUP, i amb aquesta qüestió vol veure si manté una majoria parlamentària per seguir amb la legislatura o ha de convocar eleccions.
No havia passat mai que el Parlament visqués una qüestió de confiança i que es bloquegés la tramitació dels comptes, i tampoc que fossin necessàries dues votacions d'investidura en el seu moment ni que el president finalment elegit, Artur Mas, no fos el candidat que es va presentar a les eleccions.
La qüestió de confiança és un mecanisme que la legislació de Catalunya estableix amb l'objectiu que el Parlament pugui exigir la responsabilitat política del president de la Generalitat.
La qüestió de confiança la pot demanar el mateix president, a diferència de la moció de censura, que és d'iniciativa estrictament parlamentària i que poden presentar dos grups o una cinquena part dels diputats amb la proposta d'un candidat alternatiu.
Mentre que la moció de censura requereix la majoria absoluta de la cambra catalana, la qüestió de confiança només necessita una majoria simple per prosperar, per la qual cosa Puigdemont tindria prou si aconsegueix més vots a favor que en contra.
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ja anunciat el seu suport a la qüestió de confiança, de manera que Puigdemont la superarà amb tota probabilitat per la suma dels 62 diputats de Junts pel sí (JxSí) i els 10 dels anticapitalistes.
En cas que no la superés, la cambra denegaria la confiança en el president català, que hauria de cessar del càrrec, i el Parlament hauria de triar un altre seguint el mateix procediment que per a la investidura.
Precedents al Congrés
Sí que hi ha dos precedents de qüestions de confiança al Congrés, la primera d'elles presentada per Adolfo Suárez el setembre de 1980, quan pretenia obtenir el suport de la càmera per impulsar l'Estat de les autonomies, i la va superar.
També va tirar endavant la que va protagonitzar Felipe González l'abril de 1990 amb l'objectiu de ratificar qüestions del seu programa en matèria econòmica, política exterior i autonòmica.
Històric de les mocions de censura
El Parlament sí que ha viscut dues mocions de censura durant la primera i la cinquena legislatura, tot i que van fracassar, i un intent fallit en la sisena.
La primera va tenir lloc el 23 de setembre del 1982 quan el llavors diputat independent recolzat pel PSUC al Parlament, Josep Benet, es va enfrontar a Jordi Pujol, mentre que la segona la va presentar en 2001 Pasqual Maragall, que liderava aquella legislatura l'oposició, també contra qui va presidir 23 anys la Generalitat.
Al març del 2005 hi va haver un tercer intent, encapçalat pel líder del PP català, Josep Piqué contra el tripartit de Maragall, però finalment la va retirar.