Talent, ofici, passió i sensibilitat. Aquesta és la combinació que va assignar Rafael Nadal per descriure la forma de narrar de Xavier Febrés a l'hora d'exposar tres converses que enfoquen i desenfoquen Grècia per aproximar el lector a la seva crisi i, també per extensió, la dels països del sud d'Europa.
L'escriptor i periodista Xavier Febrés acaba de publicar “El mirall de l'Acròpolis” (Voliana Edicions), un llibre que recorre diferents escenaris de la capital grega. I encara que no pot considerar-se un manual de viatges, va advertir el periodista, “seria bo llegir-lo abans d'anar a Grècia”, ha apuntat.
Història, amor i economia són les tres rutes que pren l'escriptor per caminar sobre el paisatge hel·lènic d'Atenes. A través de tres converses llargues, profundes i ben documentades, l'autor mostra els secrets de la cultura grega i del seu ressò en la resta dels països que abracen el mediterrani. El primer interlocutor és Spyros, un professor d'història que s'atura en els més destacats passatges històrics de Grècia per arribar al present, entendre i demanar emprendre un canvi estructural. Una reflexió que incideix en la necessitat de recuperar els valors individuals de l'esforç, l'austeritat i l'honradesa tant com els valors col·lectius de la igualtat d'oportunitats, la justícia i la solidaritat. Per fugir de l'agonia crònica en què es veu sumida Grècia i Europa.
El segon dels relats, el de la periodista Eleftheria, descriu una altra passió: l'amor, o més ben dit, el desamor. La periodista prefereix parlar més d'aquesta passió que de crisi, ja que la considera una de les mesures anticrisi més necessàries, tal com deixa constància en la seva conversa amb l'escriptor. Extrapola l'amor i les relacions personals a la lluita per un sistema millor i és així com troba l'enllaç entre els dos aspectes. En un món dominat per un fort consumisme, la periodista fa paral·lelismes amb la manera que la societat consumeix l'amor. I aquí creu que és on radica el problema de fons, el problema de la convivència en la societat moderna. “Vivim una precarització també sentimental i la solitud s'ha convertit en un problema social, com la crisi econòmica o la desviació de les institucions democràtiques”, explica. La història de Eleftheria i la seva ex parella podria equiparar-se a la relació de Grècia amb Europa, tal com deixa entreveure en les seves reflexions: “L’agressivitat dels guanyadors gaudeix d’una àmplia acceptació social, però els perdedors formem avui un volum difícil d’emmascarar, ens convertim en protagonistes per la força del nombre i per les condicions injustes que ens han abocat a portar l’etiqueta estigmatitzada com si fos una culpa individual”.
Finalment, el tercer dels que acompanyen Febrés en aquest trajecte és l'economista Stavros. Està a l'atur i sobreviu amb estalvis i també té, no una sinó tres passions: l'economia, Grècia i... Alemanya. Stavros, més optimista, s'enorgulleix de ser mediterrani i grec, ja que “l'amor, la llibertat, la cultura i la democràcia” neix aquí. Així doncs, enalteix l'esperit dels grecs i altres països mediterranis empenyent a creure que són uns països rics: “No és cert que sense diners no som res”, manifesta.
En l'acte de presentació a la llibreria Altaïr, acompanyat per Rafael Nadal, ex director d'El Periódico, i per Pep Bernadas, cofundador de la llibreria, Febrés va explicar que quan fa vint segles va néixer la democràcia com a nou sistema de govern a favor de la majoria per sobre de les lleis de la jungla, es va demostrar que junts podem. “I tant que podem”, va exclamar. Grècia és el punt d'origen de la nostra civilització, però també el punt d'origen de les retallades brutals més recents. I és així com Febrés deixa constància en la seva última obra de com Grècia pot descriure de forma tan clara la necessitat de democratitzar la democràcia.