Fora de les pedres del Palau de la Generalitat, lluny de la solemnitat que Artur Mas va voler mostrar amb la firma del decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre i del protocol que va marcar la seva presentació al Museu d'Història de Catalunya, la llista Junts pel Sí, que agrupa CDC, ERC i les entitats sobiranistes, ha sortit al carrer per presentar de forma oficial els seus caps de llista de les quatre circumscripcions. En un acte que ha superat totes les previsions d'assistència, el cap de llista per Barcelona, l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva, ha fixat el que serà un dels missatges de la campanya de la llista conjunta: aconseguir que el 27-S sigui la data per “acabar la feina” que va començar el 9 de novembre passat amb la consulta sobiranista.
En igual o major mesura que als despatxos, el carrer és el camp on s'han marcat els tempos del debat polític català dels darrers anys. En concret, en els actes que per cada 11 de setembre han impulsat l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. La massiva manifestació de la Diada del 2012, acompanyada del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal, va empènyer Mas a avançar les eleccions en les que va perdre 12 diputats. La 'V' de Barcelona de l'any passat va pressionar a Mas per convocar una consulta, que va derivar en el procés participatiu del 9 de novembre i, finalment, en la “consulta definitiva” de les eleccions del 27-S. Entremig, tensions entre CDC i ERC, a les que Mas va posar fi condicionant la seva potestat exclusiva per avançar les eleccions a la formació d'una llista conjunta, com finalment ha succeït.
Aquest vespre, Romeva, envoltat de centenars de persones en un acte al Parc de la Ciutadella que ha recordat l'ambient festiu i reivindicatiu de les diades, ha volgut deixar enrere les divergències entre CDC i ERC apel·lant a la generositat d'Artur Mas i Oriol Junqueras. Ha manifestat, en aquest sentit, “l'esforç” que han fet Mas i Junqueras, el primer per anar “de número quatre en una llista amb mi al capdavant”, i el segon per concórrer en un candidatura amb el seu “adversari polític”. Aquest esforç, per Romeva, també l'ha fet molta altra gent, no només els polítics, que han abandonat el seu “espai de comoditat per comprometre's”, ha dit. De fet, Junts pel Sí, a més de membres destacats de CDC (començant pel president Artur Mas, que serà el número quatre de la llista per Barcelona i el candidat a presidir la Generalitat) o d'ERC (Junqueras anirà de número 5) comptarà amb una nodrida representació de membres d'Òmnium, l'ANC i independents.
Una mostra d'aquests representants de la societat civil han acompanyat Romeva a l'acte. Han intervingut l'ex presidenta d'Òmnium Cultural i número 3 de la llista, Muriel Casals; l'ex president de l'associació Súmate, Eduardo Reyes (el número 6), i el catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat, Oriol Amat, que anirà de número 7. També han intervingut els caps de llista per Girona, Tarragona i Lleida, tots ells també independents: el cantant Lluís Llach, l'economista Germà Bel i el fins ara director dels serveis territorials de Benestar Social i Família a Lleida, Josep Maria Forné. Junts pel Sí vol anar més enllà i aconseguir una llista simbòlica de 13.500 “candidats ciutadans”, cent per cada escó del Parlament.
Un Estat que “ha apallissat” Catalunya
“El 27-S hem d'acabar la feina que va començar el 9 de novembre i el referèndum que no vam poder fer”, ha assegurat Romeva, que ha instat a que les eleccions siguin l'eina per respondre amb “la força de les urnes” a un Estat que “ha apallissat” Catalunya i que li ha impedit disposar de les eines bàsiques per tal de millorar la vida dels seus habitants.
En aquest sentit, Romeva ha reiterat que Catalunya té “un Estat en contra” que li ha impedit tirar endavant el decret contra la pobresa energètica o l'impost sobre els dipòsits bancaris, i que a més, imposa “querelles per posar les urnes” o “multes milionàries” per exercir la llibertat d'expressió. “Fa falta sobirania, la mateixa sobirania, ni més ni menys, que tenen Holanda o Dinamarca”, ha afegit Romeva. “No ens podem permetre el luxe de malbaratar aquesta oportunitat”, ha reblat.
Igualment, Romeva ha volgut deixar clar que no tot serà bufar i fer ampolles per la llista conjunta. “Tot això que volem no ho hem guanyat encara”, ha recordat. Per tal d'aconseguir la victòria, el cap de llista per Barcelona ha instat als assistents a l'acte a “explicar i convèncer a tothom que això només serà possible si es recull el màxim de voluntats de forma massiva per dotar-nos del màxim mandat democràtic que Europa ens demanda”.
Majories per a la independència
No obstant, Romeva ha evitat fixar un llindar, ja sigui en escons o en vots, a partir del qual els partidaris de la independència poden tirar endavant el seu objectiu a partir del 27-S. Tant CDC com ERC han considerat que la majoria absoluta en escons, és a dir 68 diputats, és suficient per dur a terme en 18 mesos la independència. Artur Mas, però, va matisar el passat dimarts que la velocitat de la ruta cap a la independència dependrà dels resultats electorals: “Si [el resultat] queda just, no es pot parar però sí avançar d'una altra manera; no em refereixo a l'objectiu final, sinó a com es plantegen les coses, els ritmes”, va dir enigmàticament Mas.
Qui ho veu diferent és la CUP, l'altra formació independentista que participa a les eleccions del 27-S, que ja ha deixat clar que vol majories més àmplies. El fins ara diputat David Fernàndez, va declarar en una entrevista amb l'ACN que el procés independentista tindrà “legitimitat absoluta” si les candidatures de la CUP i Junts pel Sí superen el 55% dels vots. El cap de cartell de la formació anticapitalista pel 27-S, Antonio Baños, ha plantejat com a objectiu superar el 50% dels vots i ha considerat que 68 diputats són “legalment suficients” però “realment, insuficients”.
“Volem guanyar un país per a tothom, on tothom visqui millor i aconseguir les eines imprescindibles per fer política en majúscules, en el sentit més bo, ampli i digne del terme”, ha afirmat Romeva. La precampanya per les eleccions catalanes més transcendents ha començat i Junts pel Sí ja va un pas per davant de la resta.