El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimecres un ultimàtum a l'Estat segons el qual, si aquest no accepta negociar els termes d'un referèndum, seran les institucions catalanes les que m'impulsin un el setembre del 2017. És l'anomenat “RUI ”, referèndum unilateral d'independència, que en els últims mesos ha irromput en el debat polític català. A continuació sis preguntes bàsiques sobre la proposta que el president català ha llançat.
1- Què és un RUI?
RUI són les sigles de referèndum unilateral d'independència, i fan referència a la celebració d'un referèndum vinculant convocat per la Generalitat sense acord amb l'Estat. Al llarg de la història s'han celebrat diversos referèndums d'autodeterminació de territoris sense l'acord de l'estat al qual pertanyien, com el d'Austràlia el 1933 o a Islàndia el 1944, però les independències recents aconseguides amb fórmules unilaterals s'han produït de forma majoritària en contextos bèl·lics o de dissolució d'estats previs.
Segons el que ha exposat Puigdemont, el referèndum no acordat seria posterior a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, com a forma de ratificar la “desconnexió” que suposaria la seva entrada en vigor. El Consell Assessor per a la Transició Nacional va estudiar en el seu moment la possibilitat de celebrar un referèndum d'aquest tipus, però finalment no ho va recomanar en el seu Llibre Blanc, del qual surt en bona mesura el full de ruta de JxSí. En els últims mesos el president Puigdemont va encarregar al jurista Carles Viver Pi-Sunyer tornar a estudiar la viabilitat d'aquest mecanisme.
2- Qui li dóna suport i qui no?
El referèndum sense acord amb l'Estat ha estat defensat en diferents etapes del procés sobiranista per la CUP. Al novembre de 2013, els anticapitalistes van presentar una moció sobre aquesta qüestió que va rebre el suport d'ERC i ICV-EUiA, mentre que CiU va votar en contra. Ja en aquesta legislatura, una iniciativa cívica va presentar un manifest favorable al RUI, que va recollir 10.000 signatures en els primers dies, cosa que va portar a l'ANC a sotmetre la qüestió al vot de les bases. Aquestes es van posicionar de forma majoritària a favor de la convocatòria del referèndum vinculant.
Dins del Govern fins ara les postures han estat més tèbies. El vicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, s'ha mostrat disposat a fer-ho i a introduir una partida als comptes en previsió que pugui celebrar-se un referèndum durant el pròxim exercici pressupostari. El president Puigdemont també es trobaria entre els partidaris del referèndum vinculant, sempre que aquest pugui comptar amb totes les garanties democràtiques i pugui aconseguir reconeixement internacional.
Entre els més reticents a aquest mecanisme es troba bona part del Partit Demòcrata, amb Artur Mas al capdavant, encara que l'anunci de Puigdemont fa pensar que aquestes objeccions s'han aplacat. El referèndum no acordat també té l'oposició d'altres sobiranistes, com els partits que formen part de l'àmbit d'En Comú i Catalunya Sí que es Pot. Diferents líders de l'espai com Xavier Domènech, Joan Coscubiela o Albano Dante-Fachin s'han mostrat contraris a aquesta possibilitat.
3- La Generalitat té competències per fer-ho?
No. Les competències recollides a l'Estatut només arriben a mecanismes de participació consultius, com les consultes populars no referendàries. En virtut d'aquestes competències es va elaborar en el seu moment la llei de consultes utilitzada per donar cobertura legal a la primera formulació de la consulta del 9-N, suspesa pel Constitucional, igual que la llei de Consultes. El Constitucional va acabar anul·lant la llei posteriorment, el 24 de febrer del 2015.
En l'actual ordenament jurídic, segons l'article 92 de la Constitució, la competència per celebrar un referèndum la té el rei a proposta del president del Govern central i amb autorització del Congrés dels Diputats. A més, és la Cambra baixa espanyola la que pot delegar a altres institucions, com podria ser la Generalitat.
4- Quines són les principals dificultats per fer-lo?
Les dificultats que fins ara han assenyalat diversos experts sobre la celebració d'un referèndum sense l'acord de l'Estat s'agrupen en dues grans categories: la convocatòria i la celebració efectiva. En el primer àmbit, el de la convocatòria, el principal problema és que no hi ha forma jurídica d'emparar en cap llei o norma en vigor. El Parlament podria elaborar algun tipus de regla ad hoc, però seria suspesa. Segons assenyalen els juristes, per convocar un referèndum vinculant caldria situar-se fora de la llei, el que necessitaria de facto un exercici previ de la independència.
Respecte la celebració del referèndum, els problemes tenen a veure amb el cens, la composició de meses, la protecció als funcionaris i l'ocupació de locals. Moltes d'aquestes qüestions ja es van plantejar a la consulta del 9-N de 2014, quan es va optar per dur-la a terme amb funcionaris voluntaris i registre previ dels votants. Segons ha anunciat Puigdemont aquest dimecres, l'encarregat de preparar el referèndum seria el vicepresident, Oriol Junqueras; i el d'organitzar-lo seria el departament de Transparència, dirigit per Raül Romeva.
5- És un altre 9-N?
A nivell polític, aquesta és una qüestió discutible. Tant és així que diversos responsables polítics contraris a la fórmula han assenyalat que només seria un altre 9-N, per les dificultats d'aconseguir la participació dels contraris a la independència. Però, a nivell jurídic, la proposta de Carles Puigdemont sobre la celebració d'un referèndum vinculant té poc a veure amb el procés celebrat el 2014.
La consulta plantejada pel Govern d'Artur Mas i pactada amb diferents forces pel 9 de novembre del 2014 es va concebre com una consulta popular no referendària per conèixer l'opinió dels catalans sobre el futur polític de Catalunya. Així, aquell procés participatiu es va dissenyar de forma no vinculant i, en principi, dins de les competències de la Generalitat, encara que aquest últim extrem es dirimeix ara als tribunals.
La via del referèndum oberta aquest dimecres per Puigdemont ja no seria una consulta sinó un referèndum que, com el mateix concepte indica, seria vinculant pels convocants.
6- Com modifica el full de ruta?
El full de ruta de JxSí preveia l'aprovació de les tres lleis de desconnexió durant aquesta legislatura, entre les quals hi ha la de Transitorietat Jurídica, que suposaria una declaració d'independència. Després d'això arribarien les eleccions constituents, que donarien com a resultat l'assemblea encarregada de redactar el text constitucional. Un cop aquí, el projecte de Constitució catalana seria sotmès a referèndum.
La introducció d'un referèndum com a mecanisme de legitimació, segons el que ha exposat Puigdemont, es duria a terme després de l'aprovació de les lleis de desconnexió. Per tant, es modifica el pla inicial per introduir aquest mecanisme abans de les anomenades “eleccions constituents”.
Tot això, segons el president, sempre que l'Estat no accepti una negociació sobre el referèndum. Això no és una modificació respecte al full de ruta, ja que aquesta contempla l'atenció continuada del govern català a l'oferiment d'un referèndum per part de l'Estat, que pararia la resta dels passos del procés.