Junqueras, la clau del Govern

Tot és a les seves mans. Després de la relliscada d'Artur Mas, Esquerra Republicana de Catalunya, amb els seus 21 diputats, és clau per al Govern de Catalunya. Les dues formacions sumarien 71 escons, superant així els 68 que marquen la majoria. En la seva primera compareixença després de conèixer els resultats, Artur Mas ja va convidar els republicans a entrar a formar part del Govern i continuar el “procés” nacional. Mas va llançar l'oferta com acostuma a fer CiU, sense ni tan sols anomenar ERC. Va utilitzar la mateixa tàctica per advertir al possible soci que a més del camí cap a la independència cal tenir en compte “la governabilitat del dia a dia”. En aquest cas, l'eufemisme es referia a les retallades.

Totes les mirades s'han posat sobre els republicans i sobre el seu nou líder, Oriol Junqueras, un polític fresc i carismàtic. Amb la seva tranquil.litat habitual, Junqueras ja ha respost que si CiU vol “algun tipus d'acord” ha de començar per trencar tots els pactes amb el PP, especialment els que li han donat als populars algunes de les alcaldies més importants de Catalunya. També ha de tenir “una agenda nacional nítida” i canviar algunes mesures fiscals i socials.

Junqueras ha proposat “traslladar la pressió fiscal als que tenen més recursos” i ha posat com a exemple els bancs i els rics que s'han beneficiat de la supressió de l'impost de successions i donacions. Amb aquests nous ingressos es podria començar a rebaixar l'IRPF d'algunes empreses i anul.lar l'euro per recepta. Mas necessita el suport d'ERC però sap que té una feina difícil. Junqueras no l'hi posarà fàcil.

Un alcalde entregat

Oriol Junqueras (Barcelona, ​​1969) és un polític atípic. Va saltar a l'escena pública gràcies a la televisió, participant en un programa que parlava de la història de Catalunya, la seva especialitat. Junqueras és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i té un doctorat en Història del Pensament Econòmic. La seva formació política comença a Europa, com eurodiputat el 2009 i després continua des de l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, on ERC governa des del 2011 juntament amb CiU i ICV.

Mentre va compaginar els dos càrrecs, va renunciar al sou d'alcalde. En abandonar el Parlament Europeu, on va conrear bones amistats amb parlamentaris de CiU i d'ICV, va començar a donar classes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va dedicar amb més intensitat a la vida d'alcalde. Va començar a cobrar com a tal, però va limitar el sou als 1.000 euros.

En el seu municipi, de 28.000 habitants, Junqueras s'ha convertit en un alcalde molt estimat. I, segons les fonts consultades, s’ho ha guanyat a pols. La primera empresa d'Espanya en aplicar la reforma laboral va ser Fercable, de Sant Vicenç dels Horts. “El mateix divendres que es va aprovar la reforma laboral, ens van convocar i ens van anunciar que aplicarien un ERO per extinció”, recorda Manuel Ortega, treballador afectat i membre del comitè d'empresa. Un total de 95 empleats era a punt de perdre la feina.

La sorpresa de la direcció de l'empresa va ser majúscula quan, una hora més tard del dramàtic anunci, van veure entrar a la fàbrica l'alcalde amb una àmplia representació de l'equip de Govern. Junqueras es va interessar pels fets i va començar a buscar alternatives. Ortega recorda que aquella mateixa nit ja van estar a casa seva pensant en com solucionar el problema. El tancament s'havia d'evitar.

“Aquella nit va trucar a contactes que ell tenia, va parlar amb el conseller Mena, amb gent d'ERC que estava a CCOO i UGT, ens va oferir advocats”, explica Ortega. Després de fracassar en l'intent de convèncer els amos d'aquesta fàbrica de cables, Junqueras va començar a buscar capital. “En un mes ens van ajudar a fer un pla d'empresa i ho vam fer” per després buscar inversors. Ortega encara se sorprèn quan recorda que va arribar a parlar amb empreses turques, índies i xineses perquè es fessin càrrec de la fàbrica. Aquesta opció també va fallar.

Al final, Junqueras va aconseguir que dels 95 treballadors afectats, 45 fossin recol.locats. Actualment segueixen treballant a la planta. Cinc empleats es van prejubilar i la resta van ser acomiadats, però cobrant 45 dies per any treballat més una ajuda de prop de 5.000 euros per uns retards.

Ortega, que va intentar crear la candidatura d'UPyD a Sant Vicenç dels Horts, actualment forma part d'una plataforma d'esquerres que està en coalició amb ERC. “He vist com gent del PP i fins de la Plataforma per Catalunya el felicitaven pel seu treball”, afegeix Ortega, que descriu Junqueras com una persona “molt contundent en els seus arguments però molt conciliadora en el to”. L'empleat i ja amic del líder d'ERC està convençut que “si CiU vol continuar amb les retallades, Junqueras no estarà per la feina”.

Sense corbata i pendent de Twitter

Junqueras és un dels pocs polítics que no pot participar en un debat i alhora tuitejar. Entre altres motius, perquè ell mateix gestiona el seu twitter. Segons fonts del seu cercle, hi està enganxat. En els actes públics, es presenta sempre sense corbata perquè les odia i sense cap discurs preparat. “És igual del que hagi de parlar, mai porta res escrit”, explica una persona del seu equip, “i sempre parla d'una manera molt pedagògica que agrada a la gent”. Segons aquest col.laborador, en tots els actes als quals assisteix “saluda les persones que estan treballant. Encara que arribi tard s'atura i els saluda ”.

Junqueras va sorprendre a tots els assistents en el passat míting de Lleida en començar el discurs dient: “Quina mandra ser tan seductor!”. El candidat d'ERC ha aconseguit ressuscitar una formació que va sortir molt perjudicada després del tripartit amb PSC i ICV. ERC afronta un moment crucial per assolir els seus objectius però també per aconseguir la governabilitat de Catalunya en un moment en què no valen els errors.