La pràctica totalitat de les 1.428 víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació sexual a l'Estat espanyol són dones. Pràcticament un terç d'elles són d'origen romanès. I la gran majoria són menors de 25 anys, principalment menors d'edat. Aquestes són les principals conclusions d'un estudi elaborat per la Fundació Surt, especialitzada en qüestions de gènere, a partir de les dades recollides l'any 2014 per la Fiscalia General de l'Estat. Les responsables de l'informe, presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Barcelona, han destacat que aquestes xifres són només “la punta de l'iceberg” de l'explotació sexual i el tràfic de persones, activitats que mouen a Espanya prop de 8,3 milions d'euros.
Segons l'estudi, elaborat en col·laboració amb el projecte europeu Girl (Gender Interventions for the Rights and Liberties of Women of Trafficking Sexual Exploitation) entre el 2014 i el 2016, el patró habitual de conducta de l'explotador o el traficant és establir una “relació afectiva” amb la víctima amb la promesa d'una vida en comú al país de destinació, establint-hi una extorsió “sobretot psicològica”.
L'estudi fa incidència en l'especial vulneració de les dones d'origen romanès, més de 500, respecte d'altres nacionalitats que també són explotades a l'Estat. De les 1.428 víctimes, el 34% eren de nacionalitat romanesa. Però no són les úniques. A força distància, les segueixen les dones de nacionalitat xinesa (13% dels casos), dominicana (10%) i brasilera (7%). L'explotació sexual, conclou l'informe, és la principal finalitat dels casos de tràfic a l'Estat espanyol. Es dóna en un 91,6% dels casos de tràfic de persones. Ser víctima de tràfic per a l'explotació sexual és sinònim de dona: només l'1,3% de les víctimes de tràfic són homes.
La investigadora de Surt, Laura Sales, ha atribuït durant la presentació de l'informe aquesta manipulació sentimental a la “socialització de gènere basada en l'amor romàntic”: la majoria consideren que “tenir parella és el principal objectiu a la vida”, el que comporta un risc, segons destaca l'estudi, de tolerar les relacions abusives.
Sales també ha destacat que l'“amor romàntic” no només intervé en la captació sinó que també “manté” l'explotació. Una conclusió que ha matisat durant l'exposició d'aquest dimarts la cònsol de Romania a Barcelona, Geanina Mihaela Boicu, que ha posat el focus en els agressors, als quals ha titllat d'“estafadors sentimentals”.
La captació de les víctimes, segons cita l'informe, s'articula també a través dels “familiars, amistats o parelles”, que són els que reben els diners resultat de l'explotació sexual. “L'entorn no es preocupa de l'origen dels diners”, han destacat des de la Fundació Surt. Les especialistes de Surt anomenen aquest fenomen “la mentida nacional”.
El tràfic de persones amb finalitats sexuals afecta, segons les Nacions Unides, a més de 2,5 milions de persones al món. L'Organització Internacional del Treball (OIT) eleva la xifra fins als 4,5 milions i afegeix que el tràfic de persones per a l'explotació és el tercer negoci més lucratiu del món (32.000 milions d'euros) després del tràfic d'armes i de drogues.
“Punts en comú” contra les desigualtats de gènere
Les dones víctimes del tràfic per explotació sexual presenten un quadre de vulnerabilitats comú: nivell d'estudis i socioeconòmic baix, ocupació precària o cures negligents a la infantesa. La Fundació Surt considera que per tal d'acabar amb aquestes vulnerabilitats cal evitar pràctiques abusives com la violència física o psicològica, la retenció dels documents per part dels agressors o l'obligació de consumir drogues durant el tràfic i l'estada al país de destí.
La Fundació Surt proposa millorar la informació i la sensibilització a partir d'una campanya local amb el missatge “De Romania a la trampa”, amb l'objectiu de “trobar punts en comú” entre les dones romaneses i les que també pateixen d'altres tipus de desigualtat de gènere a Espanya.
Surt també demana una “millor coordinació” entre les ONGs i els cossos de seguretat. Per a la fundació és indispensable l'aplicació de més mesures contra el tràfic des d'una perspectiva de drets humans, a més de promulgar una llei integral contra el tràfic per a l'explotació que inclogui “totes les modalitats d'explotació sexual” i consideri aquesta pràctica com “una forma de violència masclista”.