Isabel Vallet (Alzira, 1980) ha estat representant de la CUP a la comissió d’investigació de la sanitat catalana. Ens rep al Saló dels passos perduts del Parlament de Catalunya, on va entrar fa quatre mesos, en substitució de la diputada Georgina Rieradevall. És llicenciada en dret i màster en Dret Penal. Ha treballat com a assesora jurídica en diverses administracions de la Generalitat. És militant de la CUP de Gràcia (Barcelona) i d’Endavant.
En la seva opinió, per què hi ha hagut tants casos d’irregularitats a la sanitat catalana?
Nosaltres entenem que és culpa del model de cohabitació públic-privat. És el facilitador de tot el que està passant: de la derivació dels diners públics a les empreses privades, dels models de governança que es basen en les teories de la nova gestió pública i per tant la imposició de tots els principis neoliberals, és el facilitador de què s’hagin passat per alt totes les legislacions administratives per tal que allò públic es gestioni de la manera que es fa al sector privat. Ells lliguen gestió pública a ineficiència i gestió privada a eficiència però no hi ha xifres que ho sustentin. Al contrari, les xifres que demostren que els costos de tractament són més elevats en el sector privat.
Vol dir que esteu a favor d’integrar els centres concertats a l’ICS?
Nosaltres defensem un sistema únic públic, de gestió i de propietat 100% pública. El que caracateritza el sistema actual com a públic no és la propietat dels centres o dels serveis, sinó la centralització de la contractació d’aquests serveis per la part pública. Llavors hi ha proveïdors privats que, de manera descentralitzada, presten serveis, però com que són pagats per la part pública, es consideren públics. És a dir, que té accés universal però té proveïdors privats en molts casos. El model 100% públic que defensem existeix en altres comunitats autònomes o altres països com ara Canadá.
En aquest model, els centres seguirien tenint autonomia de gestió?
Amb una autonomia de gestió ben entesa sí, però si s’entén com una manera de fugir del control administratiu, no. Pot haver-hi autonomia de gestió si se segueixen criteris com l’arrelament al territori, la cooperació, la solidaritat, sobretot que l’accés sigui universal, que no hi hagi exclusions i que sigui de qualitat. El problema és que el terme ‘autonomia de gestió’ s’ha pervertit fins al punt que els centres s’han gestionat com si fos una empresa privada.
Ha estat molt crítica amb la comissió d’investigació del sistema sanitari. Què ha fallat?
Ha fallat tot. Ha fallat la voluntat d’investigar res, des de l’inici hi ha un pacte de silenci entre CiU i el PSC i realment s’ha gestionat com si fos un tràmit, un tràmit que s’havia d’acabar quan abans millor. Ha fallat la metodologia perquè ha tingut molts dèficits estructurals, han comparegut moltes persones en sessions maratonianes. La informació arribava tard, de manera parcial. També hi ha quatre casos que estan sota secret de sumari, estan instruïnt-se als jutjats. Amb el que teníem no ens deixava dibuixar un fil argumental correcte de tot el que havia passat. Faltava informació.
També ha criticat l’actitud dels compareixents.
Sí. Alguns d’ells han vingut amb una actitud prepotent, han vingut a no dir res, a rentar-se la cara. És l’actitud de qui se sent impune. És a dir, que el seu pas per la comissió no els suposarà cap greuge. Jo recordo sobretot l’actitud del senyor Bagó, que va ser realment insultant.
Vostè parla d’impunitat en alguns casos.
Sí. Si la investigació sobre el cas de les Cotxeres Borbó en el qual hi està investigat Bagó no tira endavant és per alguna cosa. Si Prat, Crespo i tota la sociovergència sanitària no estan imputats és perquè són gent molt poderosa. Són gent que fa 30 anys que manen a la sanitat, que hi tenen totes les empreses. Padrosa estava al consell d’administració de 14 empreses relacionades amb Fisiogestión. I es beneficien d’un pacte de silenci per part del PSC i del PP.
Són útils aquestes comissions d’investigació?
Si totes les comissions funcionen com aquesta, no serveixen de res. Són un exercici de propaganda política. Han servit perquè tota aquella gent, la gestió dels quals està sota el punt de mira, hagi dit “jo he fet un exercici de transparència, he anat a la comissió”. El fet d’anar a la comissió amb aquestes actituds, de dir “d’això no m’en recordo”... han servit perquè diguessin “mira com de compromès estic amb la gestió pública”. Els ha servit com una operació de maquillatge.
Per què han sortit del Pacte Nacional de la Salut?
Precisament perquè aquest pacte no només evitava qüestionar el nostre model sanitari sinó que també pretenia reforçar-lo. És a dir reforçar la descentralització, els models de governança basats en la gestió privada, la cohabitació públic-privat. Vist tot això i la operació de maquillatge que ha representat la comissió d’investigació, vam veure que aquest pacte no era un espai vàlid per debatre sobre aquest model. Els compareixents del pacte de salut eren les mútues sanitàries, les asseguradores, les grans empreses hospitalàries. I a més, qui s’encarregava de fixar els continguts era Esade, una escola de negocis. No pot ser que Esade fixi un model de sanitat que nosaltres entenem que ha de fugir de la mercantilització.
Vostès defensen un altre pacte amb diferents organitzacions.
Fa setmanes que estem treballant amb plataformes d’usuàries, de treballadores en lluita i amb persones que han reflexionat sobre models alternatius. Volem organitzar unes jornades que han de servir per escriure el tipus de model que volem. Hem sortit d’una cosa oficialista per construir un pol actiu, des de la base, contra tot el que està passant a la sanitat.
A Catalunya, tot i una movilització en diversos centres, no hi ha hagut una marea blanca com a Madrid. Com ho explica?
Depèn dels centres. A Can Ruti els treballadors han mantingut una movilització constant dins l’hospital amb les samarretes negres o la campanya “No marxis sense hora”, que denúncia el frau a les llistes d’espera. El problema és que la lluita està molt atomitzada i li falta allò que està passant a Madrid, és a dir una visibilització més gran. L’altre raó és que Madrid ha optat per la manera “barroera”, per dur a terme la privatització mentre que aquí, la burgesia i part del món corporatiu han fet calar la idea que estem en un model diferenciat. Això provoca que una part de la gent encara estigui anestesiada perquè va al metge i veu que no li cobren i que per tant és públic. S’hauran de donar més passos i que les retallades vagin en paral·lel de l’augment del negoci del sector privat perquè això s’acabi palpant per part dels usuaris. Ara estem veient tot una sèrie de serveis que han deixat d’oferir-se per part del CatSalut.
Creu que estem anant cap una mercantilització del sistema sanitari?
Sí. Prenem l’exemple de l’Hospital Clínic, que ha tancat 74 llits que s’han derivat a Capio, una multinacional privada de sanitat. El negoci privat augmenta en detriment del públic. Això també passa amb l’hospital de Viladecans que volien rebaixar de categoria per poder beneficiar l’hospital de Sant Boi, que és privat. També es potencia la privada quan s’allarguen les llistes d’espera a la pública. Estem anant cap al model del Regne Unit, on les retallades han provocat que es multipliquéssin les denúncies per negligència. Però aquest és el model de referència de Boi Ruiz.
En aquest context d’enfocament en el debat sobiranista, costa imposar altres temes a l’agenda política, com ara la sanitat?
Ells volen que costi més. CiU i ERC fan aquest discurs de “primer la independència i després ja veurem”. I el fan precisament perquè el punt estrella sigui la situació nacional i que la situació social quedi amagada. Precisament per això, la nostra campanya Independència per canviar-ho tot diu que ara tenim una oportunitat histórica perquè la crisi nacional sigui una escletxa amb la qual sotmetre a decisió totes les coses que ens afecten, entre elles la sanitat.
Per què creu necessària la independència?
Per una banda, per garantir la supervivència d’una realitat històrica, d’un subjecte polític que són els Països Catalans. Però aquesta independència ha de servir per canviar-ho tot: per l’alliberament de la nostra classe, per garantir la no submissió de les dones al sistema polític patriarcal i alliberar-nos com a gènere. És un moment històric: el trencament amb l’Estat espanyol hauria de suposar l’obertura d’un procés constituent que permeti posar a decisió tots els aspectes de la nostra vida.
Com es posicionen vostès en relació amb el Procés Constituent?
Celebrem tot el que pretengui un trencament amb el capitalisme, l’Estat espanyol i el patriarcat. Ara bé, voliem que fos un espai movilitzador, capaç de plantar cara al que està passant i no ho haguéssim enfocat tant en clau electoral com ho han enfocat ells.
Vol dir que vostès no es plantegen anar amb una llista comuna?
La CUP no ho ha decidit, ho està parlant però no tenim cap proposta per part del Procés Constituent més que el veiem als mitjans de comunicació. Ara, jo veig complicat que nosaltres poguem confluir amb l’esquerra institucional que representen ICV o EUiA perquè tenen un memorial de greuges durant la seva gestió que nosaltres no oblidem: les càrregues durant les movilitzacions contra el pla Bologna, tota la seua gestió a Interior, com han signat les nòmines milionàries de Serra i Todó. I a més, no són anticapitalistes, ells defensen la socialdemocràcia, el capitalisme de rostre humà.