La portada de mañana
Acceder
El jefe de la Casa Real incentiva un nuevo perfil político de Felipe VI
Así queda el paquete fiscal: impuesto a la banca y prórroga a las energéticas
OPINIÓN | 'Siria ha dado a Netanyahu su imagen de victoria', por Aluf Benn

Amb uns altres ulls

En vespres del 8 de març, vaig tindre la sort de presentar Nora, una obra de teatre sobre la violència de gènere que Bromera va editar a les darreries de l’any passat. La presentació va tindre lloc a la Sala Russafa, la qual, amb intel·ligència, va decidir organitzar a continuació una taula redona sobre dones i cultura. A més de Jesica Fortuny, autora de l’obra i protagonista del muntatge homònim, hi van prendre part representants de diferents àmbits culturals i polítics, que van aportar una visió sòlida i diversa del tema abordat (del món del teatre i la gestió cultural hi havia Ángeles Fayos i M. Luisa Serra; del món polític, Ana Noguera i Maria Such; i del món de la crítica d’art i musical, Marisol Salanova i Marta Moreira).

Escoltant les intervencions del diàleg, es feia ben palesa la urgència que tenim, com a societat, no tan sols de visibilitzar les dones actualment, sinó de crear discursos que permeten fer-les visibles al llarg de la història. La idea no és nova, però encara ens hem d’exigir una alerta constant que ens faça entendre la realitat –la d’ara i la d’abans– amb uns altres ulls. I això, com va apuntar Maria Such, no és una tasca de les dones, sinó de totes les persones; el feminisme, com tants altres moviments desenvolupats durant el segle passat, transcendeix les seues fronteres originals i esdevé, així, un catalitzador d’altres moviments, un repte de molta més dimensió. Tots aquells que creiem en una societat més justa, més progressista i més igualitària, on els individus i les col·lectivitats puguen assolir les seues metes en condicions de llibertat i respecte, tots aquells que compartim uns valors així, deia, hem d’assumir el feminisme com un dels elements clau per a aconseguir aquests objectius. I, com tantes altres grans transformacions, aquesta mirada amb uns altres ulls no ha d’aspirar només a modificar conductes col·lectives, sinó sobretot a canviar-nos íntimament. Per això totes les persones que tenim responsabilitats culturals ens hi hem d’implicar al màxim: perquè la cultura és una de les eines més poderoses per a aconseguir aquesta transformació personal.