El peatge de la AP-7 és una altra de les ferides per les quals es dessagna, en lenta angúnia, l´autonomia valenciana. I és que, si hi ha unes víctimes propiciatòries del Règim del 78 (la més llarga etapa de pau de la democràcia espanyola, no s´ha d´oblidar tampoc), hem sigut els valencians, que hem anat empobrint-nos. Dècima rere dècima.
El rescat de l´AP-7 forma part d´una vella història de negacions. Com Judes, fins a tres: UCD, PSOE i PP. Tres pròrrogues, tres, de la concessió. Per això, l´escepticisme pel que fa a la gratuïtat de l´autopista.
La legislatura 1995-1999, la de “mucho pollo y pocas nueces”, va ser la de major centralitat d´esta qüestió. Tots els partits representats en les Corts, excepte el PP (Maluenda arribà a dir que UV s´havia tornat marxista per demanar el rescat), acordaren instar al govern central per posar fi al pagament dels peatges. Proposicions en les Corts Valencianes, interpel.lacions al govern autonòmic... Quan la proposta arribà a Madrid (on rau la sobirania de les carreteres valencianes), el PSOE es va caure de l´acord inicial. Al remat, una nova pròrroga de la concessió, a canvi de la rebaixa d´uns peatges que, fins i tot, es van arribar a incrementar. Uns peatges que l´empresa concessionària ja havia posat pels núvols prèviament, com a element favorable de negociació.
De res serviren les mobilitzacions de veïns (des de la Marina a la Plana Alta i, en especial, a Sagunt), les accions de la Coordinadora Cívica AP-7 Sense Peatge (amb Joan Francesc Peris, llavors concejal d´EU a Gandia, com a portaveu) i les proposicions en seu parlamentària d´UV (com en tantes altres ocasions, sense capacitat, per submissions inconfessables, de persuadir al soci majoritari de govern).
Resultat: vint anys més amb l´autopista més cara d´Europa. Si tenim en compte el nivell de vida, dos terços més cara que les autopistes de pagament franceses. La via de comunicació més important entre valencians, entrada natural de turisme i eixida necessària per a l´exportació. Quasi res.
Mentre, les connexions viàries des de Madrid ixen debades. Mentre la concessionària aconseguix beneficis milmilionaris.
I mentre altres cullen les flors de la victòria.