Atenea, una xarxa d’investigadores per a avançar cap a una tecnologia humanista i amb perspectiva de gènere

Que una democràcia no se sosté sense paritat en els espais de poder i representació és un dels consensos que la teoria feminista ha introduït en l’espai públic. Però, a mesura que aquests espais es transformen i n’apareixen uns de nous, el consens teòric es desdibuixa en passar a la pràctica. En els camps travessats per la tecnologia, o en els que ja són purament virtuals, és a dir, en els nous espais públics, els biaixos de gènere i la discriminació a la diversitat tornen a reproduir-se com si es reiniciara un cercle.

L’escassa presència de les dones en les carreres tecnològiques és una denúncia constant dels col·lectius d’investigadores, no sols per qüestions que afermen estereotips, sinó perquè allunyar les dones d’espais que ja són decisius suposa una nova manera d’apartar-les dels espais en què es prenen decisions, una exclusió moderna. Dit d’una altra manera: sense dones en el disseny de les noves estructures, aquestes són més proclius a reproduir els biaixos. Si l’algorisme el dissenya un home occidental de classe mitjana, probablement l’algorisme opera amb aquesta mirada. Passa el mateix amb les ètnies, amb la diversitat funcional o la classe social; més diversitat en els equips és una vacuna que minimitza les possibilitats discriminatòries. La suma de les mirades amplia la mirada global.

Amb l’objectiu d’incorporar dones a les carreres tecnològiques i crear una xarxa de col·laboració i difusió del coneixement va nàixer el programa Atenea en la Universitat Politècnica de València. Liderat per la catedràtica Nuria Lloret, és un espai de trobada i col·laboració per a dones i entre dones de les set arts i de les branques STEM (ciències, tecnologia, enginyeria, matemàtiques) de caràcter transversal, interdisciplinari i col·laboratiu.

Atenea va començar mapant les professionals d’aquestes branques en actiu, creant una mena d’agenda perquè pogueren intercanviar treballs. Prompte els seus professionals van veure un descens de la presència femenina en les branques vinculades a la tecnologia, que atribueixen especialment a una qüestió vocacional, amb camins que comencen a dividir-se des de l’educació primària. Quan van començar a fer congressos, van constatar la inseguretat de moltes dones en les branques cientificotècniques, per la qual cosa van començar també un programa de mentories. En els seus cinc congressos han tractat de vincular la vocació amb qüestions d’actualitat, com les tecnologies digitals recolzades en la sostenibilitat, l’upcycling, els NFT, i, en aquesta ocasió, el paper creatiu en el metavers.

“Si les dones no ens involucrem en la tecnologia, deixem via lliure als biaixos de gènere i als prejudicis”, apunta Lloret en conversa amb elDiario.es. La catedràtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica advoca per abordar les qüestions ètiques que acompanyen la tecnologia, per mantindre present una visió humanista en les eines que gestionen el present i dibuixen el futur. “És fonamental que l’humanisme digital existisca, cal recalcar que la tecnologia està a servei de les persones”, insisteix

Lloret treballa en un grup d’investigació sobre la immersivitat en xarxa des de la perspectiva de la diversitat. “Està tot tan estereotipat en l’analògic que també ho és en el digital”, exposa, descrivint els avatars hipersexualitzats o els biaixos algorítmics. “Tot es dissenya des d’un punt de vista heteropatriarcal: són homes els que dissenyen i desenvolupen. Però si el metavers és alguna cosa de tot el món, la personalitat digital ha de ser diversa”, assenyala.

Els biaixos, apunta, es reprodueixen en totes les branques. “Els algorismes estan desenvolupats per persones, però la intel·ligència artificial també està dirigida. Si no tenim gent que estiga pensant en diversitat, es reprodueix la discriminació”, indica. La qüestió de la identitat digital està poc treballada en general, reflexiona Lloret, que advoca per intensificar els estudis. “Les xarxes són una identitat digital, ensenyes el que vulgues ensenyar. La privacitat és una qüestió important, però cal veure quins drets i quines obligacions tenim, quina repercussió té l’assetjament”

Les dinàmiques es repeteixen perquè en l’univers digital la quota de poder continua sent masculina. “Els que lideren són els mateixos, costa perdre la part de poder. Són grans corporacions, liderades per homes. Només amb equips diversos aconsegueixes no reproduir aquestes dinàmiques. Però per a tindre equips diversos, has de tindre gent formada”, assenyala, remarcant la importància de la formació.

Que una democràcia no se sosté sense paritat en els espais de poder i representació és un dels consensos que la teoria feminista ha introduït en l’espai públic. Però, a mesura que aquests espais es transformen i n’apareixen uns de nous, el consens teòric es desdibuixa en passar a la pràctica. En els camps travessats per la tecnologia, o en els que ja són purament virtuals, és a dir, en els nous espais públics, els biaixos de gènere i la discriminació a la diversitat tornen a reproduir-se com si es reiniciara un cercle.

L’escassa presència de les dones en les carreres tecnològiques és una denúncia constant dels col·lectius d’investigadores, no sols per qüestions que afermen estereotips, sinó perquè allunyar les dones d’espais que ja són decisius suposa una nova manera d’apartar-les dels espais en què es prenen decisions, una exclusió moderna. Dit d’una altra manera: sense dones en el disseny de les noves estructures, aquestes són més proclius a reproduir els biaixos. Si l’algorisme el dissenya un home occidental de classe mitjana, probablement l’algorisme opera amb aquesta mirada. Passa el mateix amb les ètnies, amb la diversitat funcional o la classe social; més diversitat en els equips és una vacuna que minimitza les possibilitats discriminatòries. La suma de les mirades amplia la mirada global.