Jordi Torrent guanya el Ciutat d’Alzira de novel·la amb una història de fantasmes ambientada a Barcelona

L’escriptor català Jordi Torrent ha sigut el guanyador del XXXII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, que convoca Edicions Bromera, amb Els fantasmes i madame Levy, dotat amb 16.000 euros, en una edició marcada pel rècord històric de participació amb 340 originals presentats. Els guanyadors i guanyadores de les diverses modalitats van rebre la nit del divendres 13 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix en la gala de lliurament de premis, per primera vegada online, en format de programa.

L’acte va ser conduït per l’actriu valenciana Iolanda Muñoz i va comptar amb la participació de representants de les huit entitats patrocinadores del certamen –la UNED, la Fundació Bancaixa, la Fundación Aguas de Valencia, el Consorci Ribera i Valldigna, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Universitat de València, l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera– , així com amb la intervenció del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Els fantasmes i madame Levy narra en clau d’humor com, arran d’un fet luctuós ocorregut a Barcelona l’any 1956, es desencadenen un seguit de situacions insòlites i desgavells metapsíquics que propicien una història d’amor molt peculiar entre dos personatges entranyables que, a força de voluntat, aconseguiran tornar les coses al lloc que els pertocava. En paraules del seu autor, aquesta és “una història de fantasmes, cosa que d’entrada li augura el futur etern, pels segles dels segles. Perquè no hi ha res pitjor per a una història que, després de l’immens plaer i el viatge d’escriure-la, acabi en un calaix d’escriptori”.

Jordi Torrent Escala va nàixer a Barcelona però resideix a Formentera des del 1981. És artista plàstic i soci fundador del grup artístic Drap Art d’art i reciclatge i d’ARI Formentera, d’art integrat. Va començar a exposar el 1987 i, des d’aleshores, els seus treballs s’han exposat a les Illes Balears, Catalunya, França, Itàlia, Alemanya i Israel. Periodista musical i escriptor, des del 2008 fins al 2010 va ser director del Festival Posidònia d’art, ciència i turisme sostenible. Com a escriptor, ha publicat dues novel·les, El huérfano de los Boisanzón (Ediciones Àltera) i El llibre de les coses (Pagès Editors).

Pel que fa a la resta de guardonats, el XXII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, dotat amb 8.000 euros, l’ha guanyat Joaquim Espinós per El bosc i la casa. L’obra es presenta com un diari literari que, mitjançant una sèrie de recursos com l’aforisme, la crònica de viatges o la confessió, deixa constància de la mirada de l’autor en un espai i un temps concrets: la ciutat d’Alacant i el poble de Benilloba durant les dues primeres dècades del segle XXI. La primera part del text pren com a fil conductor l’escriptura de la novel·la La presó del cel; la segona orbita al voltant de la pandèmia provocada per la COVID-19.

Lo común y lo extraordinario. El oxígeno: historia íntima de una molécula corriente, de Álvaro Martínez, ha sigut l’obra guanyadora del XXVI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros per la Universitat de València. L’obra exposa que, encara que tots sabem què és l’oxigen, sovint desconeixem fins a quin punt aquest compost exerceix un paper fonamental en el desenvolupament de malalties de caràcter neurodegeneratiu com l’alzhèimer o el pàrkinson, com ha donat forma a figures mitològiques com els vampirs, o de quina manera el podem emprar per a eliminar tumors amb una precisió microscòpica. Així, el text ens permet reflexionar, entre d’altres, sobre la fal·làcia que tot allò natural és positiu i tot allò químic és negatiu.

El XV Premi de Poesia Ibn Hafaja –patrocinat amb 5.000 euros per la UNED– ha recaigut en Carme Rufino i Bey per La gerra d’Hècabe. L’obra tracta del silenci de la poetessa enfrontada a la seua realitat individual i col·lectiva. En la darrera part del poemari, els mots es desborden del poema i cerquen la redempció en la creació artística.

Teatre i narrativa juvenil i infantil

Tal com ja es va fer públic, la guardonada amb el XV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha sigut Marta Barceló per Anar a Saturn i tornar; i Joanjo Garcia ha merescut el XXV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Els adeus del Jaguar.

D’altra banda, l’escriptor i periodista Francesc Puigpelat ha obtingut el XXV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 3.000 euros. L’obra, Cançons llunàtiques, es proposa traure a la llum el tema dels xiquets i xiquetes que acudeixen al psicòleg i oferir un espai de reflexió i debat als més menuts.

Finalment, el V Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna –dotat amb 6.000 euros– ha estat per a Subi per La sopa de Tomàs, un àlbum en el qual el respecte als animals, el treball cooperatiu i l’alimentació saludable estant presents. En definitiva, es tracta d’una història tendra que posa en valor el paper dels nostres majors en l’educació dels més menuts.

L’escriptor català Jordi Torrent ha sigut el guanyador del XXXII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, que convoca Edicions Bromera, amb Els fantasmes i madame Levy, dotat amb 16.000 euros, en una edició marcada pel rècord històric de participació amb 340 originals presentats. Els guanyadors i guanyadores de les diverses modalitats van rebre la nit del divendres 13 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix en la gala de lliurament de premis, per primera vegada online, en format de programa.

L’acte va ser conduït per l’actriu valenciana Iolanda Muñoz i va comptar amb la participació de representants de les huit entitats patrocinadores del certamen –la UNED, la Fundació Bancaixa, la Fundación Aguas de Valencia, el Consorci Ribera i Valldigna, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Universitat de València, l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera– , així com amb la intervenció del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.