La Mostra de València es vesteix de negre i amb accent francès

Els francesos, a més de ser els pares de la Revolució Francesa, han inventat molts plaers com el camembert, la canya de xocolata o el xampany. I també el cinema negre. Al 1946, la crítica del país veí va conèixer les pel·lícules nord-americanes que no havia pogut veure durant la Segona Guerra Mundial, i va encunyar el terme film noir per a referir-se al to pessimista i fosc que les impregnava.

Però abans de batejar-lo, ells mateixos ja havien jugat amb el gènere. Les películ·les policiaques franceses dels ’40 i començaments dels ’50 són més violents que els nord americans i l'acció passa al glamourós París en compte dels barris marginals yanquis. D'ahí cap endavant, el film noir francès va desenvolupar trets propis. Les fronteres entre bons i dolents es difuminen i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.

El cicle ‘Polar: sèrie negra a la francesa’ de la 33 edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani ofereix un recorregut pels moments més representatius del “polar”, un subgènere dins del policial francès més proper al policial negre americà que al clàssic estil anglés, que inclou grans clàssics i altres derivacions del gènere fins a l'actualitat.

En aquest cicle es podrà veure ‘Rififi’ de Jules Dassin; ‘Pierrot le Fou’ de Jean-Luc Godard; ‘Sèrie negra’ d'Alain Corneau o ‘Deixeu que els cadàvers es bronzegen’ de Hélène Catet i Bruno Forzani; entre les disset pel·lícules programes que ho componen. Un recorregut extens, clàssic i modern, pel millor del gènere amb 16 projeccions.

Juntament amb aquesta cicle, la Mostra de València-Cinema del Mediterrani portarà a València l'última fornada cinematogràfica feta a la Mediterrània i hi haurà una competència oficial. En la secció informativa, que no entra a concurs, ja se saben els primers títols com l'adaptació animada del llibre de Ryszard KapuÅ›ciÅ„ski Un día más con vida, codirigida per Raúl De la Fuente y Damian Nenow, o Capharnaüm, de Nadine Labaki, que formarán parta de la Sección Informativa.

La 33a edició del certàmen se celebra 18 al 28 d'octubre del 2018 en els Cines Babel i en IVC-La Filmoteca desprès de sis anys sense celebrar-se, cancel·lada pel govern anterior.

Els francesos, a més de ser els pares de la Revolució Francesa, han inventat molts plaers com el camembert, la canya de xocolata o el xampany. I també el cinema negre. Al 1946, la crítica del país veí va conèixer les pel·lícules nord-americanes que no havia pogut veure durant la Segona Guerra Mundial, i va encunyar el terme film noir per a referir-se al to pessimista i fosc que les impregnava.

Però abans de batejar-lo, ells mateixos ja havien jugat amb el gènere. Les películ·les policiaques franceses dels ’40 i començaments dels ’50 són més violents que els nord americans i l'acció passa al glamourós París en compte dels barris marginals yanquis. D'ahí cap endavant, el film noir francès va desenvolupar trets propis. Les fronteres entre bons i dolents es difuminen i l'heroi acostuma a ser un antiheroi tenallat per un passat fosc.