Esforç i lleialtat reivindicativa

Aquest és el dia dels valencians i valencianes. Ho és i ho serà sempre. És la festa d’un poble amb multitud d’accents i històries, que parla en valencià i en castellà. Eixa diversitat és la nostra riquesa.

Som un poble singular que es respecta, que respecta els altres i vol ser respectat d’igual manera. Un poble obert, tant al seu si com a l’exterior, tolerant, inclusiu i que, per damunt de tot, creu en la convivència.

Enguany és especial. Ens enfrontem a molts reptes, alguns propis i uns altres compartits amb la resta de l’Estat, i, per a resoldre’ls tots, necessitem estar més junts que mai. Per a reclamar la paraula com la millor ferramenta democràtica per trobar solucions a les fractures.

Necessitem ser optimistes i trobar vies de diàleg, per molt difícils que ara pareguen. I espere que l’any que ve, quan celebrarem els 780 anys del naixement del poble valencià i els 600 anys de Generalitat, hàgem sigut capaços de superar la crisi institucional i territorial espanyola i la marginació històrica de la Comunitat Valenciana.

Des del pluralisme, des d’un sentiment inclusiu, és l’hora de reforçar la unitat en defensa del finançament just. Hem de fer-ho de la forma que ens caracteritza, des d’una lleialtat reivindicativa que, amb esforç, ens permet protagonitzar el nostre propi renaixement. Els treballadors i treballadores i l’empresariat valencià estan aconseguint resultats que pareixien impossibles fa només dos anys. Creixem i generem ocupació per damunt de la mitjana de la resta d’Espanya i, encara que queda molt per fer, contemplem el futur amb una esperança renovada.

Ara aquest esforç ha de deixar d’estar limitat per la injustícia, i, per això, des del treball fet, anem a seguir reivindicant i demanant una solució justa al problema valencià. Ho farem amb fermesa, sense anar contra ningú, i mantenint la lleialtat institucional, el respecte al marc constitucional i la tolerància i el diàleg. Eixa lleialtat és la mateixa que exigirem perquè es complisca la paraula donada al poble valencià, que no pot ni ha d’esperar més a ser igual que la resta.

A tots els valencians i valencianes, moltes gràcies pel vostre esforç personal i col·lectiu que simbolitza, com cap altra data, el nostre 9 d’Octubre. Estic segur que, com cantava Ovidi Montllor, en aquest camí que compartim “floriran flors i cants i alegries. Floriran crits i cors i paraules. En el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans”.