Som de mudança

Disculpeu les molèsties, però som en temps de mudança. El País Valencià assisteix impàvid a un seguit de canvis que alteren, de dalt a baix, la concepció que en teníem fins ara. Ningú no sap ben bé cap a on va i la majoria dels que hi viuen ni tan sols no encerten a dir cap a on volen que hi vaja. El terratrèmol ja ha passat, però s'hi succeeixen les rèpliques.

El darrer any, la societat valenciana ha presenciat la caiguda de les seues dues grans caixes d'estalvi, deslocalitzades a Sabadell, l'una, i a Madrid i Berlín, l'altra. També ha vist esfumar-se el gran premi anual de fórmula 1 i com llogaven, a preu de saldo, el parc temàtic Terra Mítica, reconvertit en un enorme sacòrfag de diners públics. Canal 9, el gabinet de premsa més car que hom coneix, fa fora un miler de treballadors i n'externalitza alguns serveis perquè res no canvie i el Tribunal Suprem anul·la les concessions municipals de TDT, mentre l'aeroport més silenciós –i més famós?– d'Europa observa de molt a prop l'agonia de la mastodòntica ciudad de vacaciones. “Usted pone el precio”, ens proposa ara el banc que s'hi ha quedat centenars d'apartaments. El nou estadi del principal club de futbol s'ha fet vell sense haver-se estrenat encara, i les mateixes televisions europees que temps enrere esbombaven el “miracle valencià” avui alerten que serà un autèntic miracle, si la Generalitat paga el deute contret amb les farmàcies.

L'arquitecte estrella ha emigrat a Zuric i ha deixat inactiva l'oficina de la seua ciutat. Un ex-vicepresident de l'executiu autonòmic ha estat condemnat per rebre roba d'una trama corrupta i un altre és imputat a la mateixa causa en què també ho està l'anterior presidenta de les Corts: la que investiga el finançament il·legal del partit governant, una operació en què van participar els mateixos que ofrenaven regals a la classe dirigent. Qui fou el president durant vuit anys, qui abans feia les lleis, ara les veu passar pel despatx que ocupa com a membre nat d'un òrgan consultiu. Els seus somriures han emigrat dels diaris a les revistes de moda, i la seua profecia –“serem els primers a eixir de la crisi”– s'ha fet realitat, però en sentit invers: el País Valencià fou el primer a recórrer al fons de liquiditat autonòmic.

El portaveu a les Corts del partit en qüestió és a punt de ser encausat pel desviament de fons destinats al tercer món durant la seua etapa com a conseller de Solidaritat [sic], i l'alcaldessa d'Alacant, que espera una comunicació judicial idèntica per haver afavorit un dels constructors que hauria finançat il·legalment la seua formació, demana els tribunals que s'afanyen a citar-la, perquè té moltes ganes d'acudir-hi. És la glorificació de l'oprobi.

El País Valencià no ha entrat en la disputa per acollir Eurovegas i l'ampliació sumptuosa i desmesurada del Palau de Congressos que promou l'alcaldessa de València és contestada per una part de l'empresariat que la troba tan innecessària com inexplicable. Escenaris inimaginables que s'han tornat plausibles.

Després d'un president nascut a Cartagena i arrelat a Benidorm, n'hi va arribar un de Motilla del Palancar i un altre de València, predecessor de l'actual, de Castelló de la Plana. La progressió geogràfica i la inèrcia dels esdeveniments indiquen que el següent podria ser de Morella, i d'un partit diferent. Li resten dos anys i mig per bastir un projecte i una casa comuna que aculla tothom que ara fa la mudança.

Disculpeu les molèsties, però som en temps de mudança. El País Valencià assisteix impàvid a un seguit de canvis que alteren, de dalt a baix, la concepció que en teníem fins ara. Ningú no sap ben bé cap a on va i la majoria dels que hi viuen ni tan sols no encerten a dir cap a on volen que hi vaja. El terratrèmol ja ha passat, però s'hi succeeixen les rèpliques.

El darrer any, la societat valenciana ha presenciat la caiguda de les seues dues grans caixes d'estalvi, deslocalitzades a Sabadell, l'una, i a Madrid i Berlín, l'altra. També ha vist esfumar-se el gran premi anual de fórmula 1 i com llogaven, a preu de saldo, el parc temàtic Terra Mítica, reconvertit en un enorme sacòrfag de diners públics. Canal 9, el gabinet de premsa més car que hom coneix, fa fora un miler de treballadors i n'externalitza alguns serveis perquè res no canvie i el Tribunal Suprem anul·la les concessions municipals de TDT, mentre l'aeroport més silenciós –i més famós?– d'Europa observa de molt a prop l'agonia de la mastodòntica ciudad de vacaciones. “Usted pone el precio”, ens proposa ara el banc que s'hi ha quedat centenars d'apartaments. El nou estadi del principal club de futbol s'ha fet vell sense haver-se estrenat encara, i les mateixes televisions europees que temps enrere esbombaven el “miracle valencià” avui alerten que serà un autèntic miracle, si la Generalitat paga el deute contret amb les farmàcies.