El solar

Un solar abandonat. Cap altra imatge, per sumptuosa que siga, no projecta amb tanta nitidesa els efectes de disset anys i mig de governs del PP al País Valencià. Cap obra magna ni cap esdeveniment públic, ni tan sols cap fotografia ridícula de cap governant o ex-governant, no sintetitza aquesta decadència d'una manera més clara. Un solar, sí, un solar.

A la ciutat de València, entre els carrers d'Antonio Ferrandis i d'Ángel Villena, n'hi ha un que, en realitat, és el país en miniatura. Un solar a tocar de l'arxiconeguda Ciutat de les Arts i les Ciències des del qual, els dies de gran premi, se sentia perfectament el renou de la Fórmula 1. Un solar ample i erm, amb un cartell rovellat que encara anuncia la nova escola oficial d'idiomes. Una nova escola que, vés per on, ja no s'hi farà.

A la Generalitat, de diners, no en queden, i si se n'ingressen, salden deutes pendents. La vella escola oficial no dóna l'abast –set de cada vuit valencians que hi volen accedir, no poden fer-ho– però la consellera d'Educació i Formació [sic] ja ha avisat que edificar-ne una de nova “no és una prioritat” [sic]. L'Ajuntament va cedir els terrenys escaients el 2008 i el govern de Francisco Camps va anunciar-ne la construcció urgent, amb el compromís d'oferir-hi les primeres places el curs 2009-2010. En canvi, els set milions d'euros que van pressupostar-se per poder aixecar-la són, ara mateix, una autèntica quimera.

Amb els 1.102 milions esmerçats al complexe lúdic que hi ha a la vora se n'hagueren construïdes 157 i mitja, i l'arquitecte Santiago Calatrava, amb els 94 milions que va cobrar per dissenyar-lo, podria tenir-ne en propietat, tot solet, tretze. Alhora, el magnat de l'automobilisme Bernie Ecclestone, amb el seu canon anual de 21 milions a la butxaca, cada temporada hauria pogut comprar-se tres escoles oficials d'idiomes com la non nata, fins un total de quinze. Així doncs, els 199 milions que han anat a parar als comptes bancaris –estrangers– de Calatrava i Ecclestone equivalen a 28 escoles oficials d'idiomes com la que s'havia previst a València, de 10.500 places.

Enguany, a aquesta ciutat, 28.000 dels 32.000 aspirants a una plaça se n'han quedat sense. I a Elx, 11.000 de 13.500. I a Alcoi, 1.700 de 2.500. I a Vila-real, als cursos d'anglès, 450 de 570. La Generalitat plurilingüe, que als nous plans d'estudi de primària i secundària arracona la llengua pròpia en benefici d'una d'estrangera sota l'argument de la competitivitat, tanca les portes a desenes de milers de persones que volen competir en igualtat de condicions amb la resta. N'hi ha que tenen accés a una vasta cultura; uns altres, per contra, han de conformar-se amb un vast solar... Un dels pocs que continua verge.

Un solar abandonat. Cap altra imatge, per sumptuosa que siga, no projecta amb tanta nitidesa els efectes de disset anys i mig de governs del PP al País Valencià. Cap obra magna ni cap esdeveniment públic, ni tan sols cap fotografia ridícula de cap governant o ex-governant, no sintetitza aquesta decadència d'una manera més clara. Un solar, sí, un solar.

A la ciutat de València, entre els carrers d'Antonio Ferrandis i d'Ángel Villena, n'hi ha un que, en realitat, és el país en miniatura. Un solar a tocar de l'arxiconeguda Ciutat de les Arts i les Ciències des del qual, els dies de gran premi, se sentia perfectament el renou de la Fórmula 1. Un solar ample i erm, amb un cartell rovellat que encara anuncia la nova escola oficial d'idiomes. Una nova escola que, vés per on, ja no s'hi farà.