No res? De res

Llig en la premsa valenciana que la compra de les empreses del ministre Asunción per part del Banc de València va ser un bast saqueig segons Anticorrupció. I la veritat és que m’estranya. Asunción mai es prestaria a una operació com aqueixa. Les seues empreses estaven sanes com un llobarro salvatge, la seua relació amb la dreta valenciana era inexistent i sempre va mantenir un perfil baix des de la seua dimissió com a ministre.

Asunción era un home seriós. Ell mai no es presentaria a unes primàries contra el secretari general del PSPV només per desestabilitzar l’únic partit personat en causes de corrupció en aquell moment. Ell mai no va pactar, no es va organitzar ni va actuar en connivència amb el conseller Rafa Blasco, ni va pretendre mai que Jorge Alarte retirara les úniques denúncies presentades en aquells anys contra el govern de Camps amb l’impresentable propòsit d’accedir al consell d’administració del mateix banc a qui devia desenes de milions d’euros. No hi hagué campanyes orquestrades pels mateixos mitjans de comunicació que en aquells anys van rebre, segons l’informe de l’UCO, gairebé 448.804 euros en un sol semestre a compte de la campanya electoral de Rita Barberá. Aquest home mai, però mai, no hauria presentat querelles contra Alarte i Carmen Martínez esgotant fins l’última instància, la del Tribunal Suprem, amb l’únic propòsit de donar munició als mateixos sicaris de Camps que disparaven a Blanqueries, roda de premsa sí, roda de premsa també, l’argumentari del PP. Això era impossible perquè aqueixa gent mai no va existir. On estarien ara? Donant lliçons de periodisme en Twitter? Aplaudint en els mítings del PSOE al mateix preu i amb el mateix entusiasme que ho feien llavors per al PP? Quin desvergonyiment! Qui pot creure’s això?

Les cròniques publicades ens parlen d’una operació ruïnosa, però tan inexplicable com inexplicada. Se sap què va passar. Però ni una paraula del perquè. Ni una línia del context en què va ocórrer. Què van guanyar els gestors que van impulsar una compra suïcida sense cap mena de dubte? No res del que va passar aquells dies en Bancaixa, en el Banc de València o en les piscifactories del bon ministre està relacionat amb els esdeveniments orgànics del socialisme valencià d’aquells dies. Allò no va tenir res a veure amb la resistència a presentar querelles contra empresaris i dirigents del PP que es van viure al si del PSPV en la primera dècada d’aquest segle. Això no són més que contes xinesos dels fanàtics de les teories de la conspiració. Allò no va passar mai. Perquè… si haguera passat algú ho hauria contat en les cròniques publicades ahir, no ho creuen? I lligen-les bé… Veritat que no diuen res? De res.