L’exconseller Rafael Blasco, condemnat dues vegades per corrupció (l’última amb un polèmic pacte amb la Fiscalia Anticorrupció), seu dimecres per tercera vegada en el banc dels acusats. La secció tercera de l’Audiència Provincial de València jutja la peça cinquena del cas Blasco, corresponent als contractes informàtics que la Conselleria d’Immigració i Solidaritat va adjudicar a dues multinacionals que després van subcontractar les faenes a les firmes pantalla del presumpte testaferro de l’exconseller, l’empresari Augusto César Tauroni.
El ministeri fiscal sol·licita per a l’expolític del PP i l’empresari una pena de dos anys i huit mesos de presó, una multa de 400.000 euros i inhabilitació especial per a l’exercici d’ocupació o càrrec públic durant una dècada com a presumptes autors d’un delicte continuat de tràfic d’influències en concurs ideal amb prevaricació administrativa i frau a l’Administració.
La Coordinadora Valenciana d’ONGD, que exerceix l’acusació popular, demana per a Blasco i per a la secretària general administrativa Agustina Sanjuán una pena de cinc anys de presó, 350.000 euros de multa i 16 anys d’inhabilitació per a ocupació i càrrec públic pels delictes de prevaricació, frau a l’Administració i tràfic d’influències. En el cas de Tauroni, demanen les mateixes penes i inhabilitació per a poder obtindre subvencions i ajudes públiques.
La cinquena peça del cas agrupa els contractes informàtics que l’exconseller va donar al seu presumpte testaferro amb una mecànica molt simple que permetia que Tauroni no figurara en cap cas com a adjudicatari. Així doncs, Blasco “es va concertar” amb Tauroni perquè les seues empreses executaren bona part dels serveis informàtics adjudicats, segons l’escrit d’acusació de la Fiscalia Anticorrupció. La presumpta trama va utilitzar la mateixa tècnica amb els contractes de la Conselleria de Sanitat, tal com va revelar aquest diari.
El llavors conseller va donar instruccions a la secretària general administrativa, Agustina Sanjuán, perquè les faenes dels concursos públics foren “finalment fetes” per les firmes de Tauroni. Els responsables de la conselleria van buscar empreses interposades (Fujitsu España Services SAU i Indra Sistemas SA) perquè després subcontractaren els serveis amb Dinamiz-e, una empresa propietat de Tauroni que no disposava del codi de Patrimoni necessari per a poder optar a l’adjudicació.
En altres contractes de menys quantia, els acusats van optar pel procediment negociat sense publicitat. Els plecs els va dissenyar per Javier Murcia, cap d’informàtica per al qual Anticorrupció demana una pena de 18 mesos de presó, “d’acord amb les instruccions impartides” per Tauroni, que preferia no aparéixer vinculat als contractes per les notícies en la premsa que donaven compte de la seua relació estreta amb el llavors conseller ‘popular’. Sanjuán i Murcia van reconéixer els fets en la fase d’instrucció, per la qual cosa la Fiscalia els reconeix la circumstància atenuant de la confessió.
L’empresari va negociar amb l’Administració les condicions econòmiques de les adjudicacions i va proposar a les empreses, “bé de manera directa o a través dels seus comercials”, que havien de figurar negre sobre blanc en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El presumpte testaferro de Blasco va usar la mercantil Dinamiz-e que havia comprat anteriorment a Adolfo Soler Sempere, acusat en el cas i fugit a Bolívia. El 2011, després d’un embargament de l’Agència Tributària, Tauroni va utilitzar altres empreses que no estaven a nom seu, però sobre les quals tenia el domini, segons la Fiscalia. Els treballadors de Dinamiz-e simplement van passar a engrossir les noves firmes netes.
El primer contracte, signat el 2008 per al servei informàtic del Portal del Ciutadà, va ser adjudicat a Fujitsu España Services SAU per un import de 449.604,98 euros. L’empresa adjudicatària va subscriure un contracte amb Dinamiz-e per subcontractar les faenes, i es va embutxacar Fujitsu el 7% dels fons públics. “Les faenes contractades les van fer íntegrament treballadors de Dinamiz-e, sense que conste que el personal de l’empresa adjudicatària del contracte fera cap tasca”, afirma el fiscal Jesús Carrasco.
La mateixa mecànica es va seguir amb el contracte per al desenvolupament del Portal de l’Immigrant, adjudicat a Indra Sistemas SA per 642.273 euros. Idènticament, Dinamiz-e va assumir la faena després de ser subcontractada per la multinacional, que va guanyar 202.489,61 euros. I així fins a un total de huit expedients de contractació que van seguir la mateixa operativa en què Tauroni no apareixia mai en primera fila al llarg del període en què Rafael Blasco va ser conseller del ram.
El fiscal anticorrupció també demana responsabilitats civils com a partícips a títol lucratiu a Indra Sistemas SA (202.489,61 euros) i a Fujitsu España Services SAU (69.536,02 euros) per rescabalar la Generalitat Valenciana. Per als acusats sol·licita una responsabilitat civil, a abonar a la Generalitat conjuntament i solidàriament, per una suma total de 280.363,12 euros pels danys i perjudicis ocasionats a l’erari autonòmic.
“Una de les trames de corrupció més immorals”
La Coordinadora Valenciana d’ONGD ha reclamat que els béns recuperats es destinen a la cooperació internacional, “que era el propòsit que tenien els fons que va robar la trama”. Lourdes Mirón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, s’ha referit al judici per la peça cinquena: “Després de la sentència summament decebedora i indignant amb què es va saldar l’últim judici pel cas Blasco, volem que es faça justícia d’una vegada per sempre, perquè les penes siguen proporcionals a la gravetat dels delictes comesos per una de les trames de corrupció més immorals que hem patit a la Comunitat Valenciana”.