L’ampliació del port de València s’ha convertit en un element de debat de primer ordre sobre el futur de la ciutat. Són moltes les organitzacions ciutadanes que reclamen un debat sobre la mateixa per les greus implicacions de caràcter mediambiental i urbanístic que pot tenir aquesta ampliació sobre la ciutat. També és cert que la part exterior del nou moll nord està finalitzada des de ja fa anys amb recursos europeus de centenars de milions d’euros i no sembla raonable no emprar estes obres per aconseguir augmentar la creació d’ocupació en una ciutat que ben necessitada està d’augmentar els llocs de treball estable.
Al meu entendre hem d’aconseguir rendibilitzar al màxim les inversions realitzades de l’ampliació nord del Port però sense deteriorar encara més l’actual equilibri entre el Port les costes del nord i, sobretot, del sud i, per damunt de tot, no empitjorar el ja molt deteriorat equilibri entre el port i la ciutat de València.
Acceptant d’entrada l’informe de la Universitat Politècnica sobre l’efecte a les costes de les futures obres (que vaig sol·licitar personalment a l’autoritat portuària) i que descarta noves afeccions a les costes que empitjoren les greus afeccions actuals per tractar-se d’obres en l’interior del port, el problema es centra en les altres afeccions mediambientals per a la ciutat. En primer lloc el dragat i dipòsit de materials que requerirà el nou moll d’una extensió que pot arribar als dos kilòmetres de llarg. No és qualsevol cosa. Es tracta de crear un nou moll d’unes 138 Ha. on ara tenim la superfície d’aigua.
Intentar amagar que esta obra gegantina pot tindre una evident afecció sobre la fauna i flora marina mitjançant una declaració d’impacte ambiental antiga i a punt de caducar, feta per a unes obres distintes i amb una legislació clarament més permissiva pot ser que no siga una il·legalitat flagrant. El que és segur es que és una manca de respecte al medi ambient de la nostra ciutat intolerable i fora de lloc en el marc de l’actual dinàmica de relacions que impera en Europa entre el ports i les ciutats on estan ubicats.
Però al meu entendre la pitjor conseqüència d’estes obres radica en els problemes de mobilitat que generarà. Pensant en coordenades de camions, suposaria duplicar aproximadament els sis mil camions que circulen diàriament pel port i que, com no caben per l’opció actual del sud, la ciutat estaria obligada a fer l’eixida nord i gastar-se centenars de milions d’euros en esta nova infraestructura. Es diu que l’eixida nord està en la lletra xicoteta del contracte d’ampliació del port amb l’empresa MSC.
Jo no sé si ampliar el port és un bon negoci o si el desgel de l’Àrtic pel canvi climàtic pot desviar les línies marítimes amb la Xina i Àsia en general i convertir l’ampliació en un mal negoci. El que si estic segur és que fer una eixida nord per a camions és una opció ruïnosa, insostenible i que amenaça les grans inversions ferroviàries pendents en la ciutat. Els recorde que València no és una ciutat on precisament plouen els milions de l’Estat. Recorde que necessitem més de mil milions d’euros per abordar l’estació subterrània de trens, el canal d’accés i l’eixida de l’AVE en túnel cap al Nord. Algú es pensa que, per molt ministre de Foment valencià que tinguem, hi haurà recursos per a tot? Sembla més raonable pensar que el tema del parc central continuarà dormint esperant recursos en cas de què s’aborde primer l’accés nord del port.
Hi ha una solució. Una solució que ja s’utilitza en el túnel del canal de la Manxa entre França i Gran Bretanya o en els túnels suïssos davall dels Alps per anar a Itàlia. La solució és que tota la circulació entre el port i el nord siga exclusivament de caràcter ferroviari de forma que s’utilitze el túnel de Serreria com eix fonamental de connexió entre el Port i el nord de València.
Evidentment caldria posar una estació intermodal i segurament l’entorn del port i la zona industrial de Sagunt podria ser un lloc adequat. Es saturaria el túnel de Serreria. Per suposat, però això podria ajudar a accelerar les obres ferroviàries pendents de la ciutat i traslladar el transport de viatgers pel nou túnel que connecte la nova estació del Nord amb les línies ferroviàries en esta direcció.
El que no podrà suportar la ciutat és que es dupliquen els camions que circulen diàriament per l’entorn del Port convertint-lo en el gran centre contaminador de la ciutat de València. Fa pocs dies la Unió Europea ha reobert el procediment d’infracció a Espanya per la contaminació de l’aire de Madrid i Barcelona. No volem que València s’afegisca a la llista de ciutats més contaminades d’Europa per l’ampliació del Port.
En qualsevol cas una infraestructura com esta amb tantes implicacions per a València no es pot abordar amb coordenades del passat. No tindre en compte aspectes com el canvi climàtic, la contaminació de l’aire i les seues conseqüències sobre la salut publica o les futures tendències de mobilitat són oblits senzillament suïcides. No parlem dels negocis dels uns i de les empreses d’uns altres. Parlem del milió i mig d’habitants de l’Àrea Metropolitana que es veurien afectats.