Fotos inèdites de la presència nazi a Espanya: “El franquisme va ser una anomalia feixista a Europa”

La investigació sobre la presència nazi a l’Espanya franquista, tant durant la Guerra Civil com en la postguerra, revela a poc a poc aspectes desconeguts. Després de la Segona Guerra Mundial, els aliats van sol·licitar al dictador Francisco Franco el lliurament de 104 criminals nazis refugiats a Espanya. “Franco no en va entregar a cap, la derrota de Hitler va deixar el franquisme com una anomalia feixista a l’Europa de la segona meitat del segle XX”, explica a elDiario.es l’antropòleg Joan Salazar, coautor de La memòria segrestada. Nazis al País Valencià, la guia dedicada a l’alumnat i al professorat dels instituts públics editada fa poc per l’Aula Didàctica de la Memòria Democràtica creada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.

Malgrat la feblesa i l’aïllament del franquisme després de la contesa mundial, els criminals nazis van continuar campant a plaer per Espanya. “La raó és ideològica, formaven part del mateix esforç i moment històric”, diu Salazar en referència a tots dos règims. La guia didàctica, elaborada per diversos docents de secundària i especialistes en la matèria (María José Soriano, Juan Vicente Morales, Andrea Moreno i José María Azkárraga), aporta fotos inèdites tant de membres de la División Azul com d’actes a Alacant.

Algunes de les imatges més noves, provinents del Centre d’Interpretació dels refugis Sèneca i Balmis d’Alacant, mostren un funeral en el cementeri de la localitat, adornat amb banderes d’esvàstiques nazis i oficiat per les autoritats religioses per la mort de mariners del submarí alemany U-77, afonat davant de les costes de Calp el 1943.

La guia pretén que l’alumnat valencià de secundària treballe materials relacionats amb la memòria democràtica a les aules. Joan Salazar, responsable juntament amb la historiadora Esther López Barceló de l’Aula Didàctica de la Memòria Democràtica, presentada aquesta setmana en l’antiga presó franquista de Sant Miquel dels Reis de València, destaca el “treball amb fonts històriques” i “documents primaris” per a “construir el coneixement històric”. “No es tracta de donar un contingut elaborat, sinó d’abordar les fonts, algunes de les quals inèdites, i plantejar una sèrie d’activitats que permeten tractar temes, personatges i esdeveniments”, postil·la.

Un mètode “científic, rigorós i crític”

La guia, encarregada per la Direcció General d’Innovació Educativa de la Generalitat Valenciana, proposa anar més enllà de l’“aprenentatge passiu dels fets històrics” per donar a l’alumnat “eines per a reflexionar sobre el passat, però també sobre el present”. “Cal fer-ho amb un mètode científic, rigorós i crític”, assenyala Joan Salazar, que destaca que es tracta de tot un “repte”.

El disseny de la guia didàctica, “clar i acurat” a càrrec de Rosa Bou i Kumi Furió, de Limoestudio, està pensat per a l’ús a l’aula fins i tot amb un format horitzontal. “Són els primers materials didàctics que aborden el tema en clau autonòmica, amb informació del nostre territori i seguint un eix cronològic, des de la participació de l’Alemanya nazi en la Guerra Civil entre el 1936 i el 1939 fins al refugi de criminals en la nostra costa fins als anys noranta”, indica el coautor de l’obra.

Els autors han plantejat tota mena d’exercicis i activitats dinàmiques per a l’alumnat i han inclòs recomanacions bibliogràfiques i recursos en Internet. Mitjançant codis QR, poden accedir a documentals per respondre a les preguntes que plantegen les activitats proposades.

Malgrat el mite que el dictador va lliurar el país de la participació en la Segona Guerra Mundial, els continguts incideixen en la col·laboració entre el règim nazi i l’Espanya franquista. Les autoritats espanyoles “van enviar 40.000 soldats a lluitar després de fer un jurament a Hitler, van donar tota mena de recursos al Tercer Reich mitjançant una xarxa de centenars d’empreses per a la seua guerra total a Europa i van convidar contínuament jerarques nazis i membres de les seues institucions, fins i tot les SS i la Gestapo”, recorda Joan Salazar.

“Es repeteix, com un mantra, que el nazisme i el feixisme italià van col·laborar amb el bàndol franquista, però això és fer curt”, conclou Salazar.

La investigació sobre la presència nazi a l’Espanya franquista, tant durant la Guerra Civil com en la postguerra, revela a poc a poc aspectes desconeguts. Després de la Segona Guerra Mundial, els aliats van sol·licitar al dictador Francisco Franco el lliurament de 104 criminals nazis refugiats a Espanya. “Franco no en va entregar a cap, la derrota de Hitler va deixar el franquisme com una anomalia feixista a l’Europa de la segona meitat del segle XX”, explica a elDiario.es l’antropòleg Joan Salazar, coautor de La memòria segrestada. Nazis al País Valencià, la guia dedicada a l’alumnat i al professorat dels instituts públics editada fa poc per l’Aula Didàctica de la Memòria Democràtica creada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.

Malgrat la feblesa i l’aïllament del franquisme després de la contesa mundial, els criminals nazis van continuar campant a plaer per Espanya. “La raó és ideològica, formaven part del mateix esforç i moment històric”, diu Salazar en referència a tots dos règims. La guia didàctica, elaborada per diversos docents de secundària i especialistes en la matèria (María José Soriano, Juan Vicente Morales, Andrea Moreno i José María Azkárraga), aporta fotos inèdites tant de membres de la División Azul com d’actes a Alacant.