Repressió franquista a Castelló: comunistes i carlistes contra la dictadura

La repressió franquista a Castelló va deixar en la postguerra 10.000 republicans jutjats, la meitat condemnats a la presó, aproximadament 1.200 morts entre assassinats, execucions i defuncions a la presó. A més de 9.000 expedients de responsabilitats polítiques i un miler de processos de depuració de mestres. És el balanç que fa l’historiador Josep Miralles Climent (Castelló, 1951) en Els anys que vam viure perillosament. Cròniques de lluites i repressió al nord valencià (1938-1981), editat per la Universitat Jaume I. 

“M’he basat en la història oral i en la documentació que he pogut trobar en els arxius”, explica a elDiario.es l’autor, que ha traçat la trajectòria de les diverses lluites antifranquistes des de la postguerra immediata fins a la Transició. 

L’obra repassa els primers focus de resistència del maqui a l’interior de Castelló, així com el desplegament repressiu de la Guàrdia Civil per donar caça als partisans, majoritàriament controlats pel Partit Comunista, encara que també hi participaven activistes locals vinculats al moviment anarquista. “La repressió va ser molt forta”, assegura l’historiador, que ha pogut localitzar uns quants informes del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. 

El llibre repassa singularment el paper del carlisme en l’oposició antifranquista. “És un tema bastant desconegut”, abunda Josep Miralles, que recorda que en les files del franquisme la primera i única oposició va sorgir de les files carlistes que s’oposaven a la dictadura militar i apostaven per la monarquia tradicional. La repressió cap als carlistes, en comparació amb l’esquerra que va sobreviure a la Guerra Civil, “va ser de moltíssima menys intensitat, perquè el règim no podia reprimir tant gent dels seus”. 

Entre 1936 i el 1955, una desena de militants carlistes van ser afusellats a Espanya, set van morir en “atemptats falangistes o policials”, a més de nou temptatives frustrades, i hi hagué 604 detencions i segrestos. També nou processaments i consells de guerra, 234 empresonats, 31 desterrats “i infinitat de casos de tortures, maltractaments, multes, prohibicions, tancaments de locals i premsa, il·legalitzacions i repressió de manifestacions”, escriu l’historiador. 

A Castelló, ja al gener del 1939, un grup falangista va assaltar, pistola en mà, un local carlista destrossant el mobiliari i la documentació. Mesos després es va produir un enfrontament entre carlistes i militars a Vila-real i Morella. Va ser l’inici d’un degoteig de sancions i detencions que “intentaven soscavar la moral carlista i també dividir-los”.

Les commemoracions de tipus religiós que organitzaven es convertien en actes polítics pels quals eren multats pel governador civil. “Uns quants van ser desterrats de les seues localitats”, explica l’autor, que recorda que “són fets, almenys per al gran públic, bastant desconeguts”. Encara que també puntualitza que la repressió cap a les files del carlisme “no té res a veure amb la quantitat d’execucions, anys de presó i tortures que van patir els militants d’esquerra que van perdre la guerra”. 

El llibre també abasta les primeres aliances entre els carlistes i els comunistes en les lluites sindicals clandestines fins i tot abans de la dècada del 1960 per a impulsar les Comissions Obreres en el marc del ressorgiment de l’oposició democràtica. A més d’altres formacions més residuals, a Castelló, “el carlisme i el Partit Comunista van ser els únics partits que al llarg del franquisme van mantindre una oposició al règim des de l’esquerra i des de la dreta”, assegura Miralles. 

L’obra també repassa les primeres vagues en fàbriques castellonenques (la primera després de la Guerra Civil, el 1959, a la fàbrica Segarra de la Vall d’Uixó), així com l’incipient moviment valencianista. També abasta els nous moviments veïnals o feministes sorgits a la calor del tardofranquisme i de la Transició. “Mort Franco, la repressió de les lluites va continuar fins després de la Constitució espanyola”, afirma l’historiador. 

L’autor, multat pel governador civil dues vegades i empresonat els anys 1973, 1976 i 1977, ha inclòs nombrosos noms de persones en un ampli índex onomàstic de l’oposició antifranquista de Castelló que es van jugar la pell. “Vull deixar constància dels noms de les persones que es van comprometre arriscant la seua seguretat”, remarca Miralles.

La repressió franquista a Castelló va deixar en la postguerra 10.000 republicans jutjats, la meitat condemnats a la presó, aproximadament 1.200 morts entre assassinats, execucions i defuncions a la presó. A més de 9.000 expedients de responsabilitats polítiques i un miler de processos de depuració de mestres. És el balanç que fa l’historiador Josep Miralles Climent (Castelló, 1951) en Els anys que vam viure perillosament. Cròniques de lluites i repressió al nord valencià (1938-1981), editat per la Universitat Jaume I. 

“M’he basat en la història oral i en la documentació que he pogut trobar en els arxius”, explica a elDiario.es l’autor, que ha traçat la trajectòria de les diverses lluites antifranquistes des de la postguerra immediata fins a la Transició.