Demà tocarà la grossa i farà vessar el cava a casa dels agraciats. Hi ha molts milions que només poden celebrar que es fa de dia i prou, però això ja ho sabem i se'ns ha fet la pell dura i patim de torticolis de tant de mirar cap a un altre lloc. Rebels i sediciosos passaran el Nadal a la presó i /o ben lluny de casa. Per als que estan tancats, sembla que s’acosta un judici, just of course, i la fiscalia demanarà penes de més de 10 anys perquè aquests senyors i senyores han comés un greu atemptat a l’interés d’Espanya (sic). Sedició i rebel.lió són termes del codi de justícia militar que no encaixen ni a martellades amb els suposats delictes. Tindre opinió pròpia i no combregar amb una Constitució tramposa que sus señorías no han volgut reformar contra tota evidència no sembla cap delicte que puga justificar la crueltat del càstig. S’admeten tota classe de discrepàncies però mantenir en la presó o a l’exili persones que no han comés cap delicte de sang, de violència ni d’apropiació de bens d’altres em sembla purament i simplement impresentable. Cada vegada que sent parlar del bloc constitucional em fa fredor. Ni la Constitució ni la Biblia en pasta. Aquests separatistes antidemòcrates no tenen perdó de déu. Com diu Aznar, mà dura i molt més dura. Un 155 sense límit de temps per a foragitar els enemics de la pàtria. De victòria en victòria, i tothom (o quasi) posant-se de perfil.