Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.
Llibres vells, llibres nous
Sobre este blog
Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.
Els llibres vells, descatalogats o fora de circuit -com ara els que trobem de tant en tant i de manera casual a les llibreries de vell- ens remeten a un passat incert i de vegades misteriós. Sovint són una troballa il·luminadora. Com veus del món d’ahir, testimonis d’una altra època ja extingida, però que per alguna raó encara reserven la sorpresa i la capacitat d’emoció, perquè ens hi lliguen fils invisibles -però molt reals. No passa amb tots els llibres vells, evidentment, només amb alguns de molt especials. Com per exemple els que fa poc vaig trobar -o em van trobar- en una llibreria de vell al centre de València. Els vaig veure una mica per atzar, enmig de molts altres volums -desenes, centenars- que en aquell moment no em deien gran cosa. Però que, i vet ací la gràcia, potser un altre dia sí que exerciran una atracció irresistible. De què depèn, això? Difícil saber-ho, però en principi es pot pensar que de les preocupacions, les cabòries, els interessos del moment, dels temes i qüestions que et capfiquen. Els llibres ens parlen, però ens han de trobar receptius. No deixa de ser una qüestió d’atzar, un punt misteriosa, però que respon a una lògica. Una lògica que va al seu aire, això sí.
També passa això amb els llibres nous, però d’una manera molt diferent. Els llibres nous, acabats de publicar, tenen l’aroma del temps present, encaixen en les vivències o la sensibilitat del moment, o bé recuperen en un nou embolcall textos ja coneguts, que ara prenen un altre sentit o una actualitat renovada. Un exemple: la narració breu o nouvelle de Thomas Mann Mario i el màgic, traduïda per Joan Fontcuberta i amb un epíleg -oportú i informat- d’Edgar Straehle (Males Herbes, 2025), ben coneguda però que incita en el nou context editorial, i a més en català, a la relectura. Que és especialment recomanable a hores d’ara: en aquesta narració publicada el 1930, Thomas Mann fa sàtira de l’efecte hipnòtic d’un embolicador italià -Cipolla- que comparteix molts trets amb el dictador feixista que magnetitzava amb la seua vèrbola les masses italianes, amb els efectes nefastos que sabem. Thomas Mann, a més de les grans novel·les com Els Buddenbrook, La muntanya màgica o Doktor Faustus (que va traduir al castellà Eugeni Xammar) també fou autor de narracions breus tan penetrants com l’esmentada i també Tristan, Senyor i gos o La mort a Venècia. En les quals desplega un art de percepció, imaginació, ironia i suggeriment sense parió.
0