Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.

Premsa valencianista: una aportació fonamental

Gustau Muñoz

0

Sobre este blog

Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.

De vegades la cooperació i la voluntat constructiva funcionen amb bons resultats. És el cas contrari del que passa sovint, quan predominen el recel o la malvolença, el prejudici i la mala voluntat: la “fusta torta de la humanitat”, que deia Kant, i que és tan omnipresent... En aquest cas han coincidit dos estudiosos de primer nivell de la història de la premsa, el suport i patrocini de la Fundació Irla (Barcelona) i el concurs de les universitats públiques valencianes (PUV, les publicacions de la UPV, la Universitat d’Alacant). El resultat n’és un volum impactant, de gran format, que recull sistemàticament les publicacions valencianistes -en el sentit ampli del terme- entre 1837 i 1977. Es tracta de La premsa valencianista, 1837-1977 (PUV, edUPV, Universitat d’Alacant, Fundació Irla, València desembre de 2024), a cura de Francesc Martínez Gallego i Francesc Martínez Sanchis.

És un gran volum que al llarg de 622 pàgines cataloga, descriu i sistematitza les publicacions en valencià, i consegüentment d’inspiració valencianista, perquè l’ús de la llengua ja és un indicador primari, al llarg d’un període prologat, a partir d’El Mole (1837) fins arribar a València semanal (1977) -que era bilingüe. Perquè el criteri emprat pels autors de l’obra és ampli i flexible. No podia ser d’una altra manera, atesa la història enrevessada, discontínua i difícil de les publicacions valencianes i en valencià, de caràcter periòdic, en una època de castellanització forçada. Però contestada, impugnada. La desfeta d’Almansa del 1707, que comportà el que ja sabem -l’abolició dels Furs i les institucions pròpies, la Nova Planta-, no fou assumida mai com a ineluctable i definitiva, com un destí fatal cap a la submissió i l’esborrament. L’aspiració a preservar llengua, cultura, personalitat col·lectiva, institucions i autogovern sempre ha estat present en l’ànim de molts valencians al llarg de generacions. Molts: més dels que “ells” volen i diuen, o fins i tot del que pensàvem.

Aquest volum -molt ben editat, amb reproduccions en color i fitxes hemerogràfiques rigoroses- és il·lustratiu i impressionant, perquè revela una història en bona part desconeguda. O mal coneguda. Hi compareixen una multitud de publicacions locals o generals, festives, polítiques, culturals o satíriques, de vegades poc conegudes. També les capçaleres que ens són més familiars i que va molt bé tindre referenciades, com El Tio Cuc, El Camí, Taula de lletres valencianes, Pàtria Nova, Pensat i fet, La República de les Lletres,  Avant, Sicània, Gorg, Saó, Dos i dos, Cal Dir i tantes més. La introducció dels autors (“Valencianisme i valencianitat en la premsa escrita de paper”) és un assaig panoràmic que explica tant la història de les publicacions considerades com l’objectiu i abast de l’obra. El pròleg, a cura de Josep Lluís Gómez Mompart i Joan Manuel Tresserras -professors de les universitats de València i Autònoma de Barcelona i reconeguts estudiosos de la comunicació- situen de manera adequada una comesa que tenia precedents, sí, però mai amb aquesta ambició i amb resultats comparables. Els autors han fet una tasca de recerca ingent, i els editors -en primer terme Josep Vall, de la Fundació Irla- han materialitzat de manera clara i entenedora un projecte que finalment s’ha fet realitat.