Els llibres de Lleonard Muntaner

Em puc imaginar que més d’un lector o lectora -de València o Barcelona- no haurà sentit parlar ni haurà tingut mai a les mans un llibre de Lleonard Muntaner, que és -sense exagerar- un gran editor de Mallorca. I això que els seguidors d’aquesta secció de “Notes de Lectura” són gent versada en el tema de les lletres, en el sentit més ampli, i de la llengua, de l’aventura de la cultura al capdavall. 

Però les realitats efectives -la dura realitat- dels nostres països, la logística i la distribució, els agents mediàtics, el sistema cultural, l’entotsolament o la projecció, són així. Ho entrebanquen i dificulten tot, ens difuminen (als de Lleida, València o Mallorca). Som molt asimètrics. I no és cap conxorxa, en absolut!. Escolteu, cap complot per reduir-nos al silenci. Les coses on com son, i si volem canviar-les, el millor és entendre com funcionen, com més aviat millor.

La relació amb Mallorca, des de València o Alacant, és complicada. La relació amb Catalunya també (i tant!), però d’alguna manera -tot i que amb grans insuficiències- funciona. Però amb Mallorca? I a l’inrevés? Quina presència tenen els autors i les iniciatives valencianes a Mallorca, a les Illes en general? 

Doncs, pot semblar estrany a segons qui, però en alguns nivells la relació València-Mallorca és i ha estat molt intensa. Manuel Sanchis Guarner s’hi va estar molts anys durant la postguerra, engrescat pel seu amic Francesc de B. Moll, i hi va deixar petja. Recentment moltes desenes de professors valencians han ensenyat la nostra llengua comuna – pronunciada de moltes maneres, com passa arreu-  als instituts de Mallorca i de les Illes. Un retrobament. Perquè l’empremta mallorquina al País Valencià -la Safor, la Marina, la Vall de Gallinera, les Comarques Centrals- és impressionant, tot i que discreta. Com la dels savis mallorquins que s’han integrat vivencialment a València -una ciutat que té un Carrer de Mallorquins-, com ara Miquel Dolç, Vicenç Rosselló o Albert Hauf Valls, o el malaguanyat Manel Marí. Diversos autors de Mallorca -Damià Pons, Carles Cabrera, Arnau Pons, Joan Buades, entre altres- han publicat coses molt importants a l revista L’Espill. I fa poc, molt poc, autors valencians com Antoni Martí Monterde o Juli Capilla han publicat a Mallorca. El primer un llibre d’allò més interessant, Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa, i el segon un poemari intens i essencial, La casa buida, que fou premi Ciutat de Manacor 2020. Precisament al nou número (el 63/64) de L’Espill, Carles Cabrera  ens explica el “miracle” de Manacor, una ciutat tan literària com Felanitx o com Sueca, on hi ha més creadors destacats per km quadrat que a Berlín o París... 

Hi ha ciutats i illes literàries. Mallorca n’és una. Sicília una altra. D’altres son pedregars desolats. Mallorca no. La cultura catalana -i nosaltres, que en formem part: Estellés, Xavier Casp o Fuster publicaren a Mallorca en temps impossibles- li deu molt a Mallorca. Als seus novel·listes i poetes, a la seua presència callada però impertèrrita, als seus homenots, a la seua història de resistència, de dolor i de creació, de compromís tenaç amb la cultura i la reflexió, amb la cultura clàssica, amb l’humanisme mediterrani, amb la vergonya del tracte donat als xuetes i la rectificació posterior, amb la mirada de llarg abast, amb el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, a Ramon Llull, a l’Escola Mallorquina, a Maria Antònia Salvà, a Joan Alcover, a Marian Aguiló (el mestre dels precursors valencians de la Renaixença Llorente i Querol)... 

Mallorca és molt interessant, un microcosmos, que ha vist secularment en Barcelona -no tant en València- la imatge de la gran ciutat i la modernitat, en contrast amb el caire estantís de l’illa o d’una societat tradicional on tots es coneixien..  Mallorca  -les Illes en general- és tot un mon. Amb figures tan impressionants com Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel, Blai Bonet, Joan March (en un altre terreny) o Joan Mascaró. I amb tot el seguit d’autors actuals, de Sebastià Alzamora a Sebastià Perelló -gran novel·lista, autor de La mar rodona-, de Guillem Frontera, Pere Antoni Pons, Pere Joan Martorell o Carles Cabrera a Lucia Pietrelli.

I en aquest context, emociona fullejar el volum Catàleg. 25 anys (1994-2019) de Lleonard Muntaner, editor. Un llibre de 234 pàgines que reprodueix les cobertes i la fitxa de tots els llibres publicats per un editor vocacional al llarg d’un quart de segle. El nostre present... Precedit per una Presentació molt personal, que comença amb aquesta frase memorable: “Si hi ha alguna cosa a la vida que m’apassiona, són els llibres. Una passió sostinguda en el temps, que no decau.” I continua: “Ho saben bé els que em coneixen: llibres de vell, volums de bibliòfil, obres contemporànies...”  Em sembla molt evocador.

D’alguna manera, amb sobrietat, Lleonard Muntaner -que hi fa lliscar una certa emoció continguda- s’explica en poques pàgines: professor foragitat en un episodi lamentable de la Universitat de les Illes Balears, després llibreter de vell, finalment editor, creador de diversos segells però sobretot del seu, Lleonard Muntaner editor, que ha enlairat i al qual s’hi han integrat darrerament els seus fills Maria Muntaner i Jaume Muntaner. Que ha publicat desenes o centenars de llibres importants, de qualitat. I que ha comptat com assessors i directors de col·lecció amb el bo i millor de la intel·lectualitat de Mallorca: Pere Rosselló, Antoni Tarabini, Joan Mas, Damià Pons, Arnau Pons, Carles Cabrera, Alexandre Font, Miquel Sbert, Sebastià Serra... Que ha editat premis literaris, mostra d’arrelament, que ha rebut al seu torn diversos premis, i que ha dut a terme molts projectes, frustrats per la crisi tan forta de l’edició a partir del 2008-2011, però que ha sobreviscut i ha tirat endavant. I que avui presenta un balanç impressionant: enlluernador.

Molts llibres de tema local, sobre tota mena de qüestions històriques i socials, culturals i contemporànies, de Mallorca i les Illes, com pertoca en funció de l’imperatiu “Coneguem-nos!”, d’empremta o arrel en Vicens Vives, tan justa i necessària. Però tan insuficient. Hem d’indagar la realitat actual i passada del nostre país, ens hem de conèixer (perquè ens volen devaluats o esborrats, o difuminats), però cal tindre els ulls molt oberts de cara a la història, la literatura i la vida de tot arreu, del món contemporani. Cal combinar localisme i universalisme, en dosis ben sospesades. Només amb una cultura a l’alçada del temps, oberta al món, sobreviurem.

I això és el que em sembla que ha fet, amb un èxit remarcable, Lleonard Muntaner. Una editorial que ha publicat Idith Zertal, Hannah Arendt, Roland Barthes, Hèlene Cicoux, Louise L. Lambrichs, Ingeborg Bachmann, Joan Veny, Jordi Larios, Rosa Planas, Mihail Sebastian, Sarah Kofman, Margarite Yourcenar, Victor Farias, Tolstoi, Walter Benjamin... no és, de cap manera, una editorial local. És una editorial general de projecció nacional. Sense caure en l’embadaliment envers allò exterior, sinó amb les dues cames ben aferrades a la terra, perquè Lleonard Muntaner ha publicat desenes de llibres d’autors de tots els Països Catalans, i especialment de les Illes i sobre la problemàtica balear, començant per les Obres Completes dels grans autors propis: Miquel dels S. Oliver, Miquel Costa i Llobera o Alexandre Jaume. Aquest catàleg és també tot un món, un dèdal fabulós, que ens ensenya molt sobre els diversos vessants que enriqueixen la nostra cultura. Per exemple, el component jueu, tan present en aquest catàleg (i no sols a la col·lecció “Judaica”), com pertoca al llegat hebreu en la nostra història, no per negat o volgudament extirpat -amb mètodes horriblement expeditius- menys real i perdurable. Som també part d’eixe món.

En definitiva, una editorial fonamental, imprescindible. Una de les grans editorials catalanes del nostre temps. Llàstima que no sempre ens n’arriben els seus llibres. Els llibreters -i els lectors- tenen la paraula...

De vegades sí que arriben, però molts no, i vull remarcar que en aquest Catàleg hi ha tresors dels quals qualsevol lector amb interessos culturals i sense teranyines als ulls n’estic segur que gaudiria molt... Crec que no es podria entendre la història i el present de Mallorca -i per tant de nosaltres, en conjunt- sense els llibres de Lleonard Muntaner, com no es pot entendre el País Valencià, per exemple, sense els llibres de l’editorial Afers. Ens meravella el seu esforç i la seua obertura d’esperit. Ens conforta i ens confirma: això és una cultura que val la pena!

Em puc imaginar que més d’un lector o lectora -de València o Barcelona- no haurà sentit parlar ni haurà tingut mai a les mans un llibre de Lleonard Muntaner, que és -sense exagerar- un gran editor de Mallorca. I això que els seguidors d’aquesta secció de “Notes de Lectura” són gent versada en el tema de les lletres, en el sentit més ampli, i de la llengua, de l’aventura de la cultura al capdavall. 

Però les realitats efectives -la dura realitat- dels nostres països, la logística i la distribució, els agents mediàtics, el sistema cultural, l’entotsolament o la projecció, són així. Ho entrebanquen i dificulten tot, ens difuminen (als de Lleida, València o Mallorca). Som molt asimètrics. I no és cap conxorxa, en absolut!. Escolteu, cap complot per reduir-nos al silenci. Les coses on com son, i si volem canviar-les, el millor és entendre com funcionen, com més aviat millor.