Des d'estiu de l’any passat, la Comissió Europea està negociant amb l'administració USA i el lobby empresarial, l'Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP), a esquenes de la ciutadania. Hi ha un tractat similar, preparat per a ser ratificat prompte, entre la UE i Canadà, l'Acord Econòmic i Comercial Global (ZETA). Un dels objectius del TTIP i del ZETA és abolir els principals obstacles existents per a augmentar els beneficis empresarials.
Si, com estava previst, el TTIP es signa al 2015, posarà en perill drets democràtics essencials com les normes, reglaments i estàndards sobre la seguretat dels productes alimentaris i de consum, protecció del medi ambient i gestió de productes químics tòxics, serveis financers i regulació bancària, regulació sobirana dels serveis, termes de patents farmacèutiques, drets laborals i democràtics i més àrees de política pública.
El ZETA i el TTIP també contindran l'anomenada “solució de controvèrsies entre inversors i Estats” (ISDS) que atorga a les empreses estrangeres el dret a portar als tribunals privats de corporacions els casos que consideren que redueixen el valor de les seues inversions, desafiant directament les polítiques i accions dels governs.
EE.UU. pretén que les empreses puguen denunciar als Estats si aproven una llei que perjudique a l'activitat empresarial que s'haguera aprovat anteriorment. Açò significaria, donar un nou dret i poder a les multinacionals nord-americanes per a denunciar davant un tribunal comercial transatlàntic de nova creació a qualsevol llei o decisió judicial de caràcter social, ambiental o sanitari. Tal instrument anul•la el sistema judicial en l'àrea econòmica i només privilegia els interessos de corporacions i mercats financers així com la globalització neoliberal.
Aquest tractat implicarà greus perjudicis a les empreses locals que hauran de competir en desavantatge amb les multinacionals nord-americanes. Però hi ha un altre aspecte que pot implicar greus perjudicis als governs locals, autonòmics i estatals, car una altra de les demandes claus de les patronals en totes les negacions comercials ha sigut garantir que la compra pública (contractes de governs locals, autonòmics, estatals) siga oberta a la competició global, contràriament als recents programes econòmics del Govern que pretenien afavorir contractes amb xicotetes empreses locals enfront de les empreses multinacionals com una via de recolzar les economies locals per a recuperar-se de la crisi financera, posant en risc els criteris de suport a la compra local o els avanços que es puguen realitzar en matèria de clàusula social o compra ètica.
Per tot açò, cal manifestar el rebuig a l'esmentat tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea i a l'opacitat en la seua negociació, així com instar a la Comissió Europea que cesse les negociacions i que opte per un procés més transparent, exigint la celebració de referèndums en tots els països on les seues respectives constitucions prevegen aquesta disposició.