Entrem en un any molt important per als valencians: l'Any Joan Fuster, celebrant el centenari d'aquest gran pensador i assagista valencià que ens va donar a conéixer qui érem i d'on veníem i ens va animar a construir un país vertebrat en les seues comarques, defensor de la seua llengua històrica i allunyat del provincialisme i el provincianisme folklòric i regionalista al qual havíem cedit. Curiosament, es compleixen al mateix temps del centenari del seu naixement la publicació –fa 60 anys- de quatre llibres molt bons per a tots els valencians: “Poetes, moriscos i capellans”; “Questió de noms”; “El País Valencià”; i la seua gran obra “Nosaltres els valencians”. Aquestes tres últimes obres li van valdre no pocs disgustos, la censura, i que fora cremat en falla per les forces vives franquistes com un acte de fe.
No dubte que, per fi, Joan Fuster, el major savi que ha tingut el País Valencià, rebrà el reconeixement que es mereix. Però més enllà de conferències per tot el nostre país, exposicions o l'ímproba tasca dels periòdics per a traslladar per tot l'Estat espanyol la seua obra, pense que el millor homenatge que ell voldria seria la reedició de les seues obres: “El meu futur serà de paper ”, va dir sense imaginar els avanços tecnològics que vindrien després de la seua mort.
No obstant això, i per desgràcia, la majoria dels seus llibres estan hui esgotats quan amb els llibres de Joan Fuster el lector experimenta, explora, descobreix, sent, analitza, sublima, imita, esmena, es consola i gaudeix amb la seua prosa: construeix, en fi, la seua identitat. Podríem considerar el llibre com una de les formes més adultes, intel·lectuals, socialitzades i civilitzades de jugar. El joc, entés amb serietat, és inherent a la lectura i, pedagògicament utilitzat, pot despertar el desig de llegir. Ben pensat i contextualitzat, el llibre és una invenció equivalent o superior a internet. Els orígens de la història del llibre es remunten a les primeres manifestacions pictòriques dels nostres avantpassats: la pintura rupestre de l'home del paleolític: Amb un simbolisme, possiblement carregat de significats màgics, aquestes pintures mostren animals, caceres i altres escenes quotidianes de l'entorn natural de l'home antic que tractava de dominar les forces de la naturalesa, expressar-se o traslladar als seus descendents les seues preocupacions i coneixements, tot capturant-ne l’essència mitjançant la seua representació. L'escriptura que subjau aquí va ser el resultat d'un procés molt lent d'evolució amb diversos passos: imatges que reproduïen objectes quotidians (pictografia); representació mitjançant símbols (ideografia); i la reproducció de lletres i síl·labes.
Quan els sistemes d'escriptura van ser inventats en les antigues civilitzacions, l'home va utilitzar diversos suports d'escriptura: tabletes d'argila, ostracon, plaques d'os, fusta o ivori, tabletes encerades, planxes de plom, pells adobades, etc. En la seua història, als llibres se’ls han encomanat funcions de difusió de les informacions, i de les idees, conservació del passat i testimoniatge de les investigacions del present. El seu significat pedagògic, a més, ha sigut fonamental per a l'alfabetització i per a la universalització de tractats científics, obres educatives, obres de divulgació o fullets (si no superen les quaranta-cinc pàgines, segons que va establir la Unesco). El gran salt per a tot això es va donar a Europa entre els segles XIV i XV amb el desenvolupament de la indústria del paper i la impremta, que, en perfeccionar-se la tècnica tipogràfica, constitueix el llibre tal com el coneixem. Com sabem, els primers llibres de paper imprés, publicats abans de 1500, prenen el nom d’incunables, i estan sovint enriquits amb incisions.
El component icònic aconsegueix amb el temps elevats nivells tècnics, també en relació amb la demanda dels editors, fins a l'èxit excepcionalment refinat de la Enciclopédia de Diderot i D’Alambert (1751-1772). Al llarg dels segles els materials amb què es transmetia i difonia la paraula escrita havien sigut diferents: des del tercer mil·lenni abans de Crist, les tabletes incises en cuneïforme transmeten la cultura mesopotàmica. Preval després durant molt de temps el papir en fulls o rotllos en l'àrea de l'antic Egipte i per tot el món clàssic, substituït molt gradualment pels pergamins. D'aquest material estan fets els còdexs que es poden raspar i reescriure (palimpsests) i que estan molt sovint miniats. És després quan es prefereix, per major practicitat i menors costos, el paper (hi ha còdexs humanístics de paper) en el qual es realitza la difosa exigència d'escriptura artificial, és a dir, de fet, de la impremta (Gutenberg, 1456).
Quan després de segles semblava que amb la impremta tot estava inventat per al llibre, va sorgir, a la fi de la primera dècada del segle XXI, el llibre electrònic. Aquests dispositius es caracteritzen per un disseny que permet emular la versatilitat del llibre de paper tradicional. Amb els anys aquests llibres (o e-books) van anar millorant i aconseguint que la tinta electrònica tinguera un ‘efecte paper’ degut a l'absència d'il·luminació pròpia, l'alt contrast obtingut i el seu baixíssim consum (perquè aquesta tecnologia no necessita alimentació més que en els canvis de pantalla). Cada vegada més, al mateix temps, la immensa majoria de les editorials van anar publicant molts llibres –quasi tots- també en llibre electrònic. Grans escriptors tenen ja desenes de llibres digitalitzats. Joan Fuster no va conéixer els llibres electrònics, encara que ens va llegar una biblioteca de més de 30.000 llibres impresos. Tot això ve al cas de la sorpresa que m'he emportat en comprovar que Joan Fuster només té un llibre digitalitzat, electrònic: “Diccionari *per a ociosos” (per posar un exemple, Josep Pla en té 32 –trenta-dos- en versió digital). Com sempre, Joan Fuster marginat.
Al contrari del que es va augurar amb l'eixida dels llibres electrònics, els llibres de paper no sols no han desaparegut, sinó que es continuen venent en major quantitat que els llibres electrònics. Certament, els llibres de paper tenen un encant emocional especial: són un fetitxe, un objecte de culte on hi pots guardar cartes i xicotets records –com fotos, florsi- entre les seues fulles. I la gent hi pot posar les seues millors paraules o demanar una dedicatòria al escriptor. Una gran biblioteca que creix com una obra d'art, és en si una bella catedral física i un luxós magatzem de coneixements. A més, investigacions psicopedagògiques i neurològiques han demostrat que per a concentrar-se i memoritzar estudiant el cervell prefereix el paper.
Però no ens enganyem, els llibres de paper es fan malbé amb el pas del temps, acumulen molta pols, i, si són grans són incòmodes de llegir si estàs tombat, o si de viatge en vols traslladar uns quants al mateix temps. A més a més, ocupen molt d’espai si un és bibliòman o lletraferit (molts amants del llibre gaudeixen amb la seua olor i el seu tacte). Per a la majoria dels joves –que, fills del seu temps, preferiren el digital- els pisos són xicotets i al final no caben els llibres de paper encara que els acumules en torres pels sòls. No s’han de tindre, doncs, prejudicis davant els llibres electrònics que ofereixen diverses funcionalitats, to facilitant la lectura com: traductors, cercador de significats de paraules, sinònims i antònims, pots inserir notes, subratllats, et tradueix si estàs llegint en un altre idioma… i per molts llibres digitals que compres el seu magatzematge no pesa i són molt còmodes per a llegir-los en qualsevol lloc (qui es llig amb comoditat “Guerra i pau” al llit?) Així mateix no cal tallar arbres ni cansen ja la vista. Es pot així mateix personalitzar la grandària de les lletres, les seues edicions són il·limitades, són més barats, i pots incloure notes amb les teues anotacions. Al meu judici el llibre de paper no desapareixerà (de fet encara representa el 75% de les vendes) però pense que les pròximes generacions només elcompraran com a regal, i més si el llibre és molt gran i amb fotografies en color. Serà aqueix objecte de culte i que recordes qui te'l va regalar.
Supose que en la celebració de l'Any Joan Fuster es reeditaran els tants llibres en paper de Fuster exhaurits, es traduiran bones antologies etc; però ja va sent hora que tinga els seus títols també en llibre electrònic. Més enllà de grans actes en aquesta commemoració, més enllà d'aqueixa escultura que mereix en la plaça de l'Ajuntament de València (ha sigut nostre gran pensador i ens va ensenyar a conéixer i vertebrar coherentment i científicament el nostre País, a banda que… qui coneix Vinatea, un simple jurat en cap del segle XIII?), més enllà d'exposicions i conferències en totes les comarques del País Valencià, segur que Joan Fuster, bibliòman i grafóman compulsiu, preferiria que la gent el llegira, també, en llibre electrònic.
Cal que els valencians el lligen, s’ha de viciar als xiquets i adolescents en la lectura, activitat molt més reflexiva que la televisió o les xarxes socials. La lectura ha de formar part de les experiències vitals dels xiquets i adolescents. Llegir, sens dubte, com jugar, pot ser una manera de prendre's la vida molt de debò, i desperta com cap altra cosa la imaginació i l'abstracció. Llegir, tal com van demostrar els nazis i feixistes, i tal com ho mostra la distopia de Ray Bradbury “Fahrenheit 451”, pot ser un acte revolucionari. Serà possible que els joves afronten la vida amb el mateix esperit festiu amb què l'afrontaven llegint Joan Fuster, García Márquez, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó o Almudena Grandes? Aqueix és hui un desafiament pedagògic d'extraordinària magnitud, la resolució del qual hauria de garantir prèviament i irrenunciablement el bon aprenentatge de la lectura. Només amb la lectura s'aprén a fons a raonar, a explorar els sentiments, a formar ciutadans capaços d'avaluar el coneixement, argumentar, i desenvolupar el pensament crític, afavorint totes les competències bàsiques, i contribuint a l'educació científica i ètica i a l'aposta per la llibertat. En la descàrrega de tensions acumulades en el subjecte que llig residiria l'origen del plaer profund que procura l'obra literària. Tot això sense obviar que mitjançant els llibres s'aferma la intel·ligència, es percep el món ampliat i es combina pensament, llenguatge i fantasia. Fuster animava a practicar “la concupiscencia dels llibres”. En els seus aforismes ens va deixar diverses llavors d'or com: “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. El present es fa més diàfan si es comprén el pensament dels antecessors. Com ell mateix Joan Fuster va dir, “el meu futur serà de paper”, però hui també ha de ser en llibres electrònics. Espere.