Quan parlem de fer una transició ecològica justa parlem de garantir que totes les persones puguen tindre accés a una quantitat d’energia digna. Aquella capaç d’assegurar un índex alt de desenvolupament sense necessàriament consumir una quantitat desorbitada i innecessària d’energia.
No obstant això i donat l’escenari global, amb molts països per davall d’un índex alt de desenvolupament i que efectivament tenen un consum d’energia per càpita molt menor, em costa creure en un horitzó pròxim de reducció global del consum d’energia. És clar que a escala local, en aquells països en els quals hi ha una despesa d’energia gran, pot haver i ha d’haver una reducció, però globalment no ix a cuenta por paga, i aquesta és una qüestió a tindre en compte quan ens fem les prospectives a nivell mundial de forma honesta.
Justícia en la transició ecològica també té a vore en la forma de repartir el cost econòmic de fer la transició. Això qui ho paga? Qui paga el preu que té incloure al medi ambient en les pràctiques diàries quan fins fa ben poc el funcionament ha sigut d’esquenes i a expenses d’ell? És just que pague qui més té i qui més contamina, entre els quals sol haver-hi a més certa correlació. La fiscalitat verda o una mobilització intel·ligent de fons i inversions públiques són ferramentes que poden garantir aquesta “proporcionalitat”.
Justícia també vol dir, per exemple, democratitzar l’energia, no només en el seu accés sinó també en la seua producció.
L'energia solar fa possible aquesta democratització. Una font molt més accessible que altres, com ara el petroli, el gas, el carbó o fins i tot l’energia nuclear. I no només és accessible des d’un punt de vista territorial (energia solar hi ha on hi haja hores de Sol) sinó també des d’un punt de vista econòmic; “qualsevol” persona es pot convertir en productora d’energia solar, com a mínim per a l’autoconsum.
El fet que gran part de l’energia solar puga produir-se de forma distribuïda, prop dels llocs de consum, és molt més eficient (estalviem les pèrdues de transport que són d’aproximadament un 30%) i molt més barat. I el fet que “qualsevol” puga convertir-se en productor trenca la baralla de l’oligopoli de l’energia en una bona part.
Però cal no oblidar el tema de fons, que és la necessària transformació d’un sistema d’obtenció d’energia que es basa en la combustió i emissió de CO2 a un altre que no ho faça. I si a més pot ser renovable, millor que millor. D’una banda, cal evitar de forma dràstica i dramàtica les emissions de CO2 i d’altra, si a més l’energia és renovable, mitigarem també el consum de recursos naturals.
Municipis en xarxa és una estratègia que vol potenciar de forma escalable aquest “nou” model d’accés a l’energia solar. I les comunitats energètiques locals municipals (una col·lectivitat de persones o entitats que s’ajunten per instal·lar plaques solars per autoconsum o per bolcar a la xarxa l’energia produïda), són una ferramenta excel·lent per a poder fer-ho.
Les comunitats energètiques locals municipals que s’impulsen en Municipis en xarxa són comunitats on hi ha una participació assegurada de l’Ajuntament per a, almenys, les seues instal·lacions: escoles, poliesportius, edificis administratius, punts de recàrrega de vehicles, etc. Però a més, s’hi poden sumar veïnes i veïns que vulguen energia autoconsumida per a les seues cases així com empreses que, en el cas d’estar en polígons poden oferir els seus sostres per a la producció. Els polígons industrials ocupen aproximadament un 0.8% del territori valencià i l’energia distribuïda via “sostres” per a autoconsum en la Comunitat Valenciana podria arribar a donar per a aproximadament 1/3 de tota l’energia que ara mateixa tenim per descarbonitzar.
Amb l’autoconsum estalviem diners que després no paguem en la factura de la llum i també energia de la xarxa, ja que la consumim directament durant les hores del dia en què podem fer-ho.
Paral·lelament, s’incentiven també les comunitats energètiques locals municipals que vulguen gestionar instal·lacions més grans per a generació d’electricitat bolcada a la xarxa (no autoconsum). De nou, podran incloure xicotetes o mitjanes empreses del municipi, amb la possibilitat de ser beneficiàries de contractes de compravenda d’electricitat a llarg termini.
Ara mateixa són 210 municipis els que s’han adherit a l’estratègia d’una xarxa local d’energia verda que opta a fons de reconstrucció. La Conselleria de Transició Ecològica donarà igualment suport al desplegament d’aquesta xarxa; una forma de producció i consum d’energia que ha de ser generalitzada per tot el que suposa: democratització, estalvi, proximitat, facilitat, disponibilitat, necessitat, oportunitat, descarbonització i una resposta viable i estructural a una emergència climàtica inqüestionable.