El correu de la Confederació que va advertir a les 12.07 del risc en el barranc del Poio: “La crescuda és molt ràpida”

El president del Govern valencià, Carlos Mazón, i el líder nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, continuen agitant la campanya de descrèdit cap a l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per a tractar d’eludir responsabilitats en la desastrosa gestió de la DANA dimarts passat 29 d’octubre, dia en què van morir més 200 persones arrossegades per les pluges torrencials.

Sense anar més lluny, dimarts Feijóo mateix va assegurar que l’Aemet va dir que la previsió era que “les pluges remetien”, cosa que no figura acreditada en les xarxes socials de l’organisme, que van mantindre l’avís de nivell roig des de les 7.36 del 29 d’octubre i durant tota la jornada. A més, va carregar novament contra la CHX: “El problema va vindre pel barranc del Poio. I des de les 16.15 de la vesprada fins a les 18.45, és a dir, dues hores i mitja, la Confederació no informa del cabal que baixa per aquest barranc”, va dir.

Feijóo va criticar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer informara per correu electrònic d’aquesta situació d’emergència. “La dona per un correu electrònic i resulta que això és un llenguatge administratiu o és una negligència?”, es va preguntar el líder del PP. A més, i davant les hores de la vesprada del 29 que Mazón va estar absent, va argumentar que ell “no forma part del Cecopi”.

No obstant això, el líder del PP va retorçar la realitat en la seua compareixença i va ometre molta informació. Per exemple, el correu amb què la CHX ja va avisar el Centre de Coordinació d’Emergències (CEE) al matí de la situació de col·lapse del barranc i que va motivar que el mateix CCE, tal com estableix el Pla Especial de Risc d’Inundacions, llançara una alerta a les 12.20 que mai va deixar de ser vigent. Emergències, dependent de la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana, és la responsable de portar el seguiment del cabal del barranc i d’establir les mesures de prevenció oportunes amb la informació remesa per la CHX.

Segons el correu electrònic a què ha tingut accés elDiario.es, la CHX es va dirigir a les 12.07 a Protecció Civil, subdelegació i delegació del Govern, amb l’avís següent: “Avís de cabal en rambla del Poio (Riba-roja-València). Valor: 264 metres cúbics per segon, més gran de 150 metres cúbics per segon, amb tendència ascendent a les 11.40. Perquè en tingueu coneixement, la crescuda és molt ràpida. Es continua el seguiment des de la sala SAIH (Sistemes Automàtics d’Informació Hidrològica”. Els 150 metres cúbics per segon és el llindar a partir del qual els tècnics del CCE han de fer un seguiment i estar pendents per possible risc.

Després d’aquest correu, el CCE llança l’alerta esmentada. Malgrat aquest avís i l’anterior de l’Aemet, el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) no es constitueix fins a les 17.00 i no és fins a les 20.12 hores que es llança l’alerta massiva als telèfons mòbils de la població, quan milers de ciutadans estaven ja atrapats. Mazón va arribar al Cecopi passades les 19.30 després del dinar de treball en què va oferir la direcció d’À Punt a la periodista Maribel Vilaplana.

A més, fonts de la CHX han assegurat que “el seguiment de rambles i barrancs no es fa des de la CHX”. D’acord amb “els successius plans especials d’inundació de la Generalitat Valenciana, aquest seguiment es du a terme sobre la base de la coordinació de tota la informació que el CCE rep de tots els organismes implicats (els municipis i els serveis d’intervenció desplegats en el territori, especialment Guàrdia Civil, Servei de Bombers Forestals de la Generalitat, Policia de la Generalitat, agents mediambientals i recursos adscrits al servei de vigilància preventiva davant del risc de la conselleria competent, brigades de la Diputació de València, comunitats de regants i serveis del cicle integral de l’aigua i les mateixes telefonades del 112)”.

Les mateixes fonts han explicat que “el paper de la Confederació Hidrogràfica en aquest cas és contrastar la informació que reben, a proposta del CCE. Pel que fa al cas concret de Paiporta, cal dir, a més, que les primeres inundacions que estaven produint-se (al voltant de les 19.00) no podia provocar-les l’aigua que passava pel sensor de la CHX, sinó la que arribava dels barrancs situats aigües avall (Gallego, Cavalls i Horteta), barrancs en què no hi ha cap punt de control”.

Per aquest motiu, comenten que “era el CCE el que, amb tota la informació que devia estar rebent, havia de prendre les decisions pertinents i coordinar i avisar els ajuntaments de la conca”. Malgrat tot això, asseguren que la CHX, quan va tindre constància de la crescuda en el barranc, ho va comunicar al CCE; no obstant això, el CCE no va fer res amb aquesta informació“.

Al marge d’aquesta informació, des de la Confederació han destacat que, “abans que començara la reunió del Cecopi a les 17, i amb el cabal de la rambla del Poio en descens, el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) envia dues alertes per intensitat de pluja a Xiva a les autoritats de Protecció Civil: la primera es va enviar a les 16.37 (36 litres per metre quadrat en una hora) i la segona, a les 16.50 hores (54 litres per metre quadrat)”. Estes alertes salten quan el pluviòmetre de Chiva detecta que se supera un llindar, la qual cosa genera un avís automàtic que es mana per mail a Protecció Civil.

Posteriorment, l’organisme remet un altre avís per correu electrònic a les 18.43 (el mateix mitjà que hores abans va implicar l’alerta de la CEE) en què adverteix que el mesurador del barranc del Poio a Riba-roja registra “1.686 metres cúbics per segon, amb tendència ascendent” i crescuda “molt ràpida”, segurament a conseqüència de les pluges registrades pel pluviòmetre de Chiva. Malgrat tot, l’avís als mòbils de la població encara es va demorar quasi una hora i mitja.

Com va informar aquest diari, el Pla Especial de Risc d’Inundacions deixa molt clar, entre altres coses, que el Centre de Coordinació d’Emergència, quant al seguiment de nivells en llits, ha de mantindre informats els ajuntaments de conques afectades, si bé aquests poden adoptar també les seues pròpies mesures de prevenció mitjançant bans municipals. No obstant això, diversos ajuntaments, com els d’Aldaia, Sedaví, Paiporta o Algemesí ,no van rebre aquesta informació per part d’Emergències de la Generalitat.