L’alt preu d’ignorar la ciència i la comunicació del risc climàtic

Ignorar el coneixement científic resulta molt més car que invertir en prevenció dels riscos ambientals. Un preu que també implica la pèrdua de vides humanes i, com estem comprovant a València, tan dolorosament, a causa de la DANA. La ciència climàtica és contundent fa, almenys, tres dècades: els fenòmens meteorològics extrems s’incrementen a causa de l’escalfament global i la conca mediterrània presenta una elevadíssima vulnerabilitat, entre altres motius, per la influència d’una mar cada vegada més calenta i amb més energia acumulada. Menysprear les veritats demostrades per la ciència, ignorar la recerca i eliminar finançament per a l’adaptació del territori i de la població al canvi climàtic en detriment de la seguretat ciutadana suposa una enorme irresponsabilitat política.

L’Informe Stern va ser pioner en posar xifres al cost de la inacció, advertit continuadament per la comunitat científica. Una de les principals conclusions d’aquest estudi –encarregat pel govern britànic a l’economista Nicholas Stern i publicat ara fa 17 anys- era que es necessitava una inversió del 2% del PIB mundial per a mitigar els efectes del canvi climàtic, en cas contrari, la pèrdua permanent seria del 20%. Una anàlisi de l’organització Climate Policy Initiative, publicada enguany per Caroline Alberti, estima en 1.266 bilions de dòlars el cost de la inacció climàtica, tant econòmica com social, seguint el model de la Network for Greening the Financial System.

El Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) també disposa d’informes molt acurats sobre el finançament per a reduir les emissions netes d’efecte hivernacle a fi d’augmentar la resistència als impactes i afavorir la transició verda cap economies baixes en carboni (per exemple, capítol 15 del sisè informe de l’IPCC). De fet, el 2022 el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va qualificar de “criminal” l’abdicació del lideratge les potències mundials davant els riscos generats per l’escalfament global.

Abdicació del lideratge a la Generalitat

Aquesta abdicació del lideratge al capdavant de la Generalitat Valenciana és, precisament, una de les claus de la tragèdia de l’actual DANA, la qual es pot desglossar en tres vessants. En primer lloc, abdicació o negligència per menystenir la comunitat científica experta en gestió del territori, meteorologia, clima, infraestructures, hidrologia, governança, comunicació del risc, el periodisme, educació ambiental, entre altres. Fins i tot, fent gala de nombrosos canvis legislatius per a afavorir la construcció en àmbits naturals fràgils. Alhora, un allunyament a la ciència agreujat pel pacte del PP amb el partit d’extrema dreta, negacionista tant climàtic com de l’Agenda 2030.

En segon, abdicació o negligència en la responsabilitat de configurar un equip professional d’excel·lència al capdavant del Govern autonòmic per a garantir les millors decisions polítiques amb les dades disponibles i protegir la població, tant abans, com després. Ben al contrari, el cap del Consell, Carlos Mazón, va preferir derogar la Unitat Valenciana d’Emergències i enderrocar per la via d’urgència l’arquitectura autonòmica de protecció civil promoguda pel Govern del Botànic, titllant-la de ‘xiringuito’ de l’expresident Ximo Puig.

I, per últim, en tercer terme, abdicació o negligència en decretar l’alarma amb l’antelació suficient, atesa l’evolució de la DANA, com van decidir els comitès d’emergències d’altres institucions amb la previsió de l’Aemet. De fet, la Universitat de València va suspendre les classes la nit anterior. I, a més, desplegar un pla estratègic de comunicació del risc per a protegir la població fefaentment, articulant totes les cauteles al seu abast. Una absència total d’estratègia que, alhora, va derivar en errades de manual en la comunicació de crisi, en detriment de la credibilitat de l’Executiu valencià i també de la pròpia gestió de l’episodi, tot abandonant la ciutadania afectada al no mobilitzar la totalitat de dispositius possibles.

Investigació des de la Universitat de València

Davant aquesta abdicació política, la comunitat investigadora comparteix una ferida oberta perquè el seu bagatge en la recerca i en la millora del coneixement del territori ha estat constant per a orientar l’acció dels governs locals i autonòmic. Una nafra també sagnant ara perquè la ciència advertia fa dècades de la vulnerabilitat del territori valencià, de l’augment de fenòmens extrems, de la necessitat d’implicar la ciutadania en el plans de gestió del risc, de l’apressant inversió en adaptació al canvi climàtic, de la rellevància de protegir els ecosistemes naturals i el sòl fèrtil, entre tants altres àmbits.

Aquesta DANA s’ha desencadenat en ple inici d’un projecte de recerca liderat per les catedràtiques de sòlida trajectòria investigadora Ana Camarasa i Maria Dolores Pitarch, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Una iniciativa redactada el passat mes de gener per al ‘Desenvolupament de la resiliència social davant el risc d’inundació en un context de canvi climàtic’, el qual va aconseguir el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats el passat estiu.

Des del mateix matí del 29 d’octubre, treballem amb determinació en l’estudi d’aquesta DANA, alguns dels membres del nostre equip des de l’Horta Sud, al cor de la zona zero de les inundacions, i, en el meu cas, aportant experiència des de les àrees del periodisme, la comunicació científica i la participació ciutadana. El projecte Build Change va nàixer durant una onada de fred, aliè a la immediatesa d’una emergència. Amb la voluntat de continuar transferint els resultats de la investigació a la societat per a evitar l’alt preu d’ignorar el coneixement científic. Amb el compromís de treballar conjuntament amb la ciutadania per a millorar la cultura col·lectiva del risc vinculat amb les avingudes dels barrancs mediterranis en l’actual context de crisi climàtica en benefici de la seguretat i la governança territorial.