El segrest electoral del clima

Els líders polítics de l’oposició al govern britànic han exigit per escrit el conservador Boris Johnson la seua participació en un debat a la televisió sobre la crisi climàtica abans de les eleccions el pròxim 12 de desembre. Les emergències climàtiques i de la natura han generat una preocupació pública “sense precedents” i “amenacen tot allò que apreciem; els nostres treballs, els serveis de salut, les cases on vivim i els aliments que conreem i mengem”, asseguren en la missiva Jeremy Corbyn, Nicola Sturgeon, Jo Swinson, Jonathan Bartley i Siân Berry. Però el primer ministre es nega a intervindre-hi perquè no vol que els problemes ambientals queden “aïllats”.

La contundència de les multitudinàries protestes en defensa de l’equilibri climàtic i la preservació del medi ambient, com també la persistència i força de col·lectius com ara Extinction Rebellion o la UK Student Climate Network, han col·locat el canvi climàtic en la primera línia electoral, tot i l’omnipresent polèmica del Brèxit. A Alemanya, el nou ascens dels Verds als comicis europeus del passat maig, també va portar Àngela Merkel a anunciar un ambiciós pla per reduir les emissions d’efecte hivernacle amb una inversió de 54.000 milions d’euros en l’horitzó de 2030.

A la repetició de les eleccions generals espanyoles el passat 10N, l’efecte Greta Thunberg ha arribat fins les pàgines dels programes dels partits d’esquerres i progressistes. El primer eix electoral de Més Compromís, per exemple, advocava per la defensa de la terra, en tota la seua amplitud: protecció del medi ambient, promoció de les energies renovables, transició ecològica, descarbonització de l’economia i ocupació verda. Els seus socis de coalició, Más País, van proposar un Acord Verd per a Espanya, seguint la tendència del Green New Deal. Tanmateix, el debat climàtic ha assolit una dimensió quasi irrellevant, silenciat per la crisi territorial de l’estat, la filtració i posterior publicació de la sentència del Procés i el trasllat de les despulles de Franco del Valle de los Caídos pocs dies abans de començar la campanya.

El decàleg del preacord de Govern del PSOE i Unidas Podemos ha recuperat la rellevància que es mereix la crisi climàtica, la qual apareix en la tercera posició, darrere de la creació d’ocupació i preocupació per la corrupció –les polítiques feministes es queden en el setè lloc del document. I ho fa en els següents termes: “La lluita contra el canvi climàtic: la transició ecològica justa, la protecció de la nostra biodiversitat i la garantia d’un tracte digne als animals”. Aquesta promesa i la celebració de la pròxima cimera del clima de les Nacions Unides, COP25, en desembre a Madrid -en substitució de Santiago de Xile per la inestabilitat política- potser, acabaran amb el segrest electoral del desafiament climàtic.