La mala gestió de la crisi de la DANA

La DANA que va assotar el País Valencià recentment ha deixat al descobert les mancances en la gestió d'emergències per part de les autoritats locals. Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, juntament amb el Partit Popular, han sigut durament criticats per la seua resposta tardana i descoordinada davant aquesta crisi climàtica.

En primer lloc, la falta de previsió i planificació ha sigut evident. Malgrat els advertiments meteorològics, les mesures preventives van ser insuficients. La infraestructura, clarament inadequada per a manejar tal volum d'aigua, va col·lapsar en diverses àrees, causant inundacions extremes i danys materials significatius. Els ciutadans es van trobar desprotegits i sense una guia clara sobre com actuar davant l'emergència.

A més, la comunicació durant la crisi va ser deficient. La informació proporcionada a la població va ser confusa i, en molts casos, contradictòria. Això va generar un estat d'incertesa i pànic entre els residents afectats. La falta d'un pla de comunicació efectiu és inacceptable en situacions d'emergència, on la claredat i la rapidesa són essencials per a garantir la seguretat de tots.

D'altra banda, la coordinació entre els diferents organismes i serveis d'emergència va deixar molt a desitjar. Va haver-hi una evident falta de sincronització entre les forces de seguretat, els serveis d'emergència i les autoritats locals. Aquesta desorganització va resultar en una resposta lenta i poc efectiva, agreujant encara més la situació.

La gestió de la crisi de la DANA per part de Carlos Mazón i el seu equip no sols ha sigut ineficaç, sinó que també ha posat de manifest la necessitat urgent de revisar i millorar els protocols d'actuació davant emergències climàtiques. És imperatiu que es realitzen inversions en infraestructura i es desenvolupen plans de contingència robustos per a evitar que situacions com aquesta es repetisquen en el futur.

En aquest context, és rellevant esmentar que el Govern central té previst aprovar la declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil per a les àrees més colpejades per la DANA. Aquesta mesura facilitarà ajudes econòmiques a les víctimes d'aquesta catàstrofe natural, que ha ocasionat fins al moment 217 morts. A més de la Comunitat Valenciana, les zones més afectades inclouen Castella-la Manxa, Andalusia, Catalunya i Aragó.

Una setmana després de les inundacions, continuen les tasques de cerca de desapareguts, atenció als damnificats, reparació d'infraestructures, reposició de serveis i neteja d'habitatges, comerços i termes municipals. A Catalunya, la DANA comença a retirar-se després de les pluges torrencials que han col·lapsat el transport i les carreteres, encara que persisteix el risc de precipitacions en algunes comarques.

El Govern també ha anunciat la implementació d'un “escut laboral” per a protegir els treballadors afectats. Aquest inclou ERTES per força major, foment del teletreball i permisos retribuïts retroactius des del dia de la DANA. Aquestes mesures són crucials per a fer costat als milers de treballadors que han perdut tot i no poden acudir als seus llocs de treball.

Quant a les sol·licituds de finançament, resulta paradoxal que Carlos Mazón demane a l'Estat més de 31.000 milions d'euros quan els danys s'han xifrat en aproximadament 2.600 milions d'euros. Aquesta discrepància planteja seriosos dubtes sobre la justificació i el destí dels fons sol·licitats. A més, és important recordar que la Generalitat Valenciana només s'ha compromés a aportar 200 milions d'euros, una quantitat que sembla insuficient en comparació amb la magnitud dels danys i les necessitats de reconstrucció.

Un altre aspecte que agreuja la situació és la recent designació de Vicente Huet Ballester com a director general d'Interior, un nomenament que ha generat controvèrsia. El lloc havia estat vacant durant tres mesos, des de l'eixida de Vox del Govern valencià al juliol. L'elecció de Huet, un expert en festejos taurins, per a un càrrec tan crucial en plena crisi de la DANA, ha sigut vista com una mostra de la desconnexió i la falta de serietat del govern de Mazón en la gestió d'emergències.

El nomenament de Huet es va fer efectiu el mateix dia de la mortífera DANA, la qual cosa subratlla la falta de previsió i la improvisació en la gestió de la crisi. La Conselleria de Justícia i Interior va destacar el seu coneixement en l'organització de 'bous al carrer', però aquesta experiència sembla insuficient per a manejar les complexes responsabilitats de la direcció general d'Interior, que inclou la coordinació de la Policia autonòmica, Protecció Civil i la gestió d'emergències.

La situació s'agreuja encara més en considerar que la direcció general d'Interior havia estat vacant durant els mesos d'estiu, una època crítica a causa de l'alt risc d'incendis forestals a la Comunitat Valenciana. Aquesta vacant prolongada i la posterior designació d'un expert en festejos taurins enmig d'una catàstrofe meteorològica sense precedents reflecteixen una alarmant falta de preparació i serietat en la gestió d'emergències per part del govern de Mazón.

Enmig d'aquesta gestió deficient, ha sigut el poble qui ha donat la cara. La solidaritat i l'esforç dels voluntaris i voluntàries han sigut exemplars, demostrant que “sols el poble salva el poble”. Aquests ciutadans han treballat incansablement, superant la falta de coordinació i recursos oficials, per a ajudar als seus veïns, netejar els carrers, rescatar als desapareguts i proporcionar suport als damnificats. La seua dedicació i valentia han sigut un far d'esperança enmig del caos, destacant la importància de la comunitat i la solidaritat en temps de crisi.

A més, és crucial no perdre de vista el paper dels moviments socials valencians. Com assenyala Jorge Mancebo, “la societat valenciana, malgrat els seus governants, fa anys que resisteix, construint, creant poder popular”. L'extrema dreta no ha d'impedir-nos veure la labor incansable d'aquests moviments, que han sigut fonamentals en l'organització i distribució d'ajuda a les famílies afectades per la DANA. Malgrat la falta de suport institucional, aquests moviments han demostrat una vegada més la seua capacitat per a mobilitzar-se i respondre eficaçment en moments de crisis.

La societat valenciana ha mostrat una resiliència i solidaritat admirables. Des del primer moment, els voluntaris es van organitzar per a repartir ajuda, netejar les zones afectades i fer costat a les famílies damnificades. Aquest esperit de comunitat i suport mutu ha sigut essencial per a enfrontar la tragèdia i començar el procés de recuperació. La valentia i el compromís d'aquests ciutadans són un testimoniatge del poder del poble per a superar les adversitats, fins i tot quan les institucions fallen.

En aquest context, és evident que el primer que ha de fer Carlos Mazón és dimitir. La gestió d'aquesta crisi ha sigut un fracàs rotund, i la seua incapacitat per a assumir responsabilitats i coordinar una resposta efectiva ha quedat palesa. Fa un dia que estem en què tots els organismes desmenteixen les mentides i falses acusacions de Mazón. Està més pendent de tirar-li la culpa a altres que de gestionar aquesta crisi. No està capacitat per a continuar.

La situació recorda tristament al discurs de la pel·lícula “L'Enfonsament”, on la negació de la realitat i la falta de responsabilitat són evidents. Mazón sembla més preocupat per desviar la culpa que per enfrontar la crisi amb la serietat i el lideratge necessaris. Mentrestant, ens preguntem: On està María José Catalá? On està Isabel Díaz Ayuso? On estan Alfredo Castelló i Miguel Barrachina? On està el Partit Popular? En moments de crisis, l'absència d'aquests líders és notable i preocupant.

És important reflexionar sobre com afectarà aquesta gestió a les pròximes eleccions. La incapacitat de Carlos Mazón i el seu equip per a manejar la crisi de la DANA de manera efectiva podria tindre un impacte significatiu en la percepció pública i, per tant, en els resultats electorals.

Els ciutadans, enfrontats a la ineficàcia i la falta de lideratge, podrien buscar alternatives que oferisquen una gestió més competent i responsable. La crisi ha posat de manifest no sols la falta de preparació de l'actual govern, sinó també la necessitat d'un canvi en la direcció política que prioritze la seguretat i el benestar de la població.

La recent crisi de la DANA ha deixat al descobert les greus deficiències en la gestió d'emergències per part de la Generalitat Valenciana. És fonamental que es prenguen mesures immediates per a corregir aquests errors i garantir la seguretat i el benestar dels ciutadans en futures emergències. La declaració de zona greument afectada i les mesures de suport del Govern central són passos en la direcció correcta, però és necessari un esforç coordinat i sostingut per a la reconstrucció i recuperació de les àrees afectades. Així mateix, és crucial que les sol·licituds de finançament siguen realistes i transparents, assegurant que els fons s'utilitzen de manera efectiva i eficient per a la recuperació de les comunitats afectades. La gestió d'emergències ha de ser una prioritat, i els nomenaments en càrrecs clau han de basar-se en l'experiència i la competència, no en interessos personals o polítics. En última instància, la veritable força ha residit al poble, la solidaritat i l'esforç del qual han sigut fonamentals per a enfrontar aquesta catàstrofe. Que l'extrema dreta no ens impedisca veure i valorar el treball incansable dels moviments socials valencians, que continuen resistint i construint poder popular enmig de l'adversitat.