Més-Compromís: pèrdua de rumb?

El congrés de Més-Compromís, celebrat el 19-20 d'octubre de 2024 a Albalat dels Sorells, pareix que ha deixat al descobert les profundes divisions i la pèrdua de rumb dins del partit, segons tots els anàlisis que estem mirant en les xarxes i diaris. Amparo Piquer ha estat reelegida com a secretària general amb un 53% dels vots, però aquest resultat no pot amagar la realitat d'un partit que ha vist disminuit el seu suport.

La reelecció de Piquer, encara que significativa, s'ha produït en un context de tensions internes i d'una clara fragmentació del vot. Les candidatures de Mònica Álvaro i David González, que van obtenir el 23,77% i el 23,17% dels vots respectivament, reflecteixen una manca de consens i una creixent insatisfacció entre les bases del partit. Aquesta divisió interna és un símptoma de problemes més profunds que Més-Compromís ha d'abordar si vol recuperar la seua rellevància i la seua identitat.

Un dels aspectes més criticats durant el congrés ha estat l'aparent pèrdua de sentit nacionalista del partit. Més-Compromís, que en els seus orígens es presentava com un defensor dels interessos i la identitat valenciana, sembla haver diluït el seu missatge en un intent d'atraure un electorat més ampli. Aquesta estratègia, lluny de reforçar el partit, ha generat confusió i descontentament entre els seus seguidors més fidels, que senten que s'ha traït l'essència del moviment.

Les propostes discutides en el congrés, encara que benintencionades, han estat vistes per molts com a insuficients i desconnectades de les veritables necessitats de les comarques i pobles valencians. La descentralització administrativa i el foment del desenvolupament són idees lloables, però la seua implementació ha estat qüestionada per la manca de recursos i d'una visió clara i coherent. La millora d'infraestructures i serveis públics, encara que necessària, ha estat percebuda com una promesa buida en un context de retallades i austeritat.

La participació ciutadana, un altre dels pilars de les propostes de Més-Compromís, ha estat criticada per la seua manca de concreció i per la desconfiança en la capacitat del partit per dur-la a terme de manera efectiva. El congrés de Més-Compromís ha posat de manifest les debilitats i les contradiccions d'un partit que sembla haver perdut el seu rumb. La reelecció d'Amparo Piquer, lluny de ser un signe de fortalesa, reflecteix una manca d'alternatives i una creixent insatisfacció entre les bases. Si Més-Compromís vol recuperar la seua rellevància i la seua identitat, haurà d'afrontar aquests desafiaments amb valentia i claredat, i tornar a connectar amb les veritables necessitats i aspiracions dels valencians.

La situació actual de Més-Compromís planteja seriosos dubtes sobre el futur de la coalició Compromís en conjunt. La pèrdua de vots i l'aparent dilució del missatge nacionalista no només afecten Més-Compromís, sinó que també tenen implicacions per a la coalició més àmplia. Compromís, que ha estat una força significativa en la política valenciana, s'enfronta ara al desafiament de redefinir la seua identitat i la seua estratègia per continuar sent rellevant.

La coalició haurà d'abordar les tensions internes i trobar una manera d'unificar les seues diverses faccions des de una visió comuna. Això requerirà un lideratge fort i una capacitat per escoltar i respondre a les preocupacions de tots els membres de la coalició. A més, Compromís haurà de revaluar el seu missatge i les seues polítiques per assegurar-se que encara són rellevants i ressonants per als votants valencians.

En aquest context, la capacitat de Compromís per adaptar-se i evolucionar serà crucial. La coalició haurà de trobar un equilibri entre mantenir la seua identitat i principis fonamentals, i adaptar-se a les canviants realitats polítiques i socials. Només així podrà recuperar la confiança i el suport dels votants i continuar sent una força influent en la política valenciana.

El resultat del congrés de Més-Compromís tindrà un impacte significatiu en els congressos locals i comarcals que se celebraran pròximament. La divisió interna i la manca de consens en la direcció del partit podrien reflectir-se en aquests congressos, on les tensions i les disputes podrien intensificar-se. Els líders locals i comarcals s'enfrontaran al desafiament de mantenir la cohesió i la unitat en un context de creixent insatisfacció i desconfiança.

A més, la percepció que el partit ha perdut la seua essència nacionalista podria afectar negativament el seu suport a les comarques i municipis, on molts votants valoren la defensa de la identitat i els interessos valencians. Els líders locals i comarcals hauran de treballar intensament per re connectar amb les seues bases i demostrar que estan compromesos amb les necessitats i aspiracions de les seues comunitats.

En aquest sentit, serà crucial que els congressos locals i comarcals aborden de manera efectiva les preocupacions i demandes dels ciutadans. La descentralització administrativa, el desenvolupament rural, la millora d'infraestructures i serveis públics, la participació ciutadana i la sostenibilitat mediambiental són temes que hauran de ser tractats amb serietat i compromís. Només així podran recuperar la confiança dels votants i enfortir la posició de Més-Compromís en la política valenciana.

Ruptura o Integració? la gran pregunta que sorgeix després d'aquest congrés és si Més-Compromís es trencarà o si s'obrirà un procés d'integració que permeta unir a totes les faccions del partit. La reelecció d'Amparo Piquer ha deixat clar que existeixen profundes divisions, però també ha mostrat que hi ha una voluntat de lideratge. Per evitar una ruptura, serà essencial que la direcció del partit treballe en un procés inclusiu que permeta integrar totes les veus i opinions dins de Més-Compromís.

Aquest procés d'integració haurà de basar-se en el diàleg i la cooperació, buscant punts en comú i construint una visió compartida per al futur. Només així podrà Més-Compromís superar els seus actuals desafiaments i recuperar la seua rellevància en la política valenciana. La capacitat del partit per unir-se i treballar junts determinarà el seu futur i la seua capacitat per continuar sent una força influent al País Valencià.