Quan els diputats de Compromís cabien en un taxi, Mireia Mollà ja hi era. Eren els temps de l'oposició al PP i de la denúncia de la corrupció. No en va ser l'única, però sí que va estar entre les figures parlamentàries destacades que van combatre amb contundència la dreta a les Corts Valencianes. Va mantindre l'escó després de la victòria de l'esquerra el 2015, amb el Pacte del Botànic entre la coalició valencianista, el PSPV-PSOE i el que ara és Unides Podem, que va donar peu als governs de la Generalitat Valenciana presidits per Ximo Puig. Es va incorporar en la següent legislatura a la segona edició d'aqueix pacte, a partir del 2019, com a consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Aquesta setmana l'ha destituïda de manera inopinada la vicepresidenta Aitana Mas, que va succeir fa a penes quatre mesos Mónica Oltra després de la seua traumàtica dimissió. Oltra, Mas i Mollà no sols són de Compromís, sinó que pertanyen dins de la coalició al mateix partit, Iniciativa del Poble Valencià, una formació el nucli originari de la qual procedia d'Esquerra Unida, que es defineix com a ecosocialista i que ha exercit un paper fonamental en la fórmula d'èxit de Compromís fins aquest moment.
El relleu de Mollà i la seua substitució immediata per una altra dirigent d'Iniciativa, Isaura Navarro, han sigut justificats per la vicepresidenta Aitana Mas en què la consellera cessada hauria actuat de manera personalista i contrària a afavorir “la cohesió” en l'Executiu autonòmic. Dit amb altres paraules, no es portaven bé, potser perquè procedeixen de la mateixa comarca (una és d'Elx i l'altra de Crevillent, al Baix Vinalopó) i militen sota les mateixes sigles. En el rerefons, unes declaracions de la destituïda en què va demanar a la resta del Govern valencià que s'implicara en l'autorització de plantes fotovoltaiques, donat el retard que la transició energètica pateix en aquesta matèria precisament pel fre a aqueixos projectes des d'una direcció de política territorial gestionada per una altra dirigent de Compromís. Però ningú esperava una crisi a poc més de mig any de les eleccions autonòmiques. I ha causat impacte per la trajectòria i la personalitat de la víctima, que no és una figura menor; per l'adscripció de l'executora i la seua proximitat a Mónica Oltra, i perquè ha deixat oberta en canal una formació sense la qual el trípode sobre el qual està construït Compromís pot perdre els seus singulars equilibris.
En efecte, la líder indiscutible de Compromís, Mónica Oltra, no pertanyia al partit majoritari de la coalició, que és Més Compromís (l'antic Bloc), la qual cosa funcionava molt bé a l'efecte de captar l'adhesió d'uns sectors de l'esquerra més amplis que els de l'estricta adscripció valencianista representada per la formació més gran. En bona part, la força de l'exvicepresidenta al capdavant d'aqueixa fórmula explica la transversalitat electoral de Compromís, la tercera pota de la qual descansa en l'ecologisme polític de Verds-Equo. Com no podia ser d'una altra manera, la retirada d'Oltra, forçada per la investigació judicial de la gestió del seu departament, el d'Igualtat i Polítiques Inclusives, sobre la denúncia d'abusos a una menor tutelada per la qual va ser condemnat el seu exmarit, ha sacsejat el tinglado. Encara que es va afanyar a cobrir el lloc de número dos del Govern valencià amb Aitana Mas, una persona de la seua màxima confiança, no hi ha un lideratge equiparable al d'Oltra en Compromís. D'aquí ve que l'anunci recent del diputat en el Congrés Joan Baldoví que ha decidit optar a encapçalar la candidatura a la Generalitat Valenciana no caiguera bé als socis minoritaris de la coalició, no únicament perquè Baldoví és de Més Compromís, sinó també perquè la gent d'Oltra va pensar que si ella no pot tornar a presentar-se pel fet que la imputació judicial no ho permetrà, Aitana Mas podia ser la candidata a potenciar per a ocupar aquest paper. La maniobra de Baldoví, ràpida i concisa, ha frustrat tal pretensió.
Arribats a aquest punt, es podia abordar la situació amb l'altura de mires i la visió estratègica que recomana el fet que l'assumpte no va de qui lidera quina cosa sinó de revalidar en les pròximes eleccions autonòmiques una majoria d'esquerres en les Corts Valencianes. I ara com ara són Baldoví i, sobretot, Joan Ribó, l'alcalde de València, que no milita en cap dels tres partits de Compromís, els que tenen més projecció política. Però l'escaramussa de la defenestració de la rival d'ordre intern més pròxima (en la qual ha influït sens dubte la discrepància sobre la conveniència o no que Oltra acabara dimitint) ha revelat bruscament que el de la vicepresidenta valenciana, tant l'anterior com l'actual, és un partit menut i fratricida. Tot just allò que menys convé a Compromís i al Pacte del Botànic. Conseqüències de l'hiperlideratge? Qui ho pot saber!