Fa uns quants anys, un sociolingüista alemany, professor de la Universitat de Leizpig, em preguntava si sabia què feien els alemanys tot just alçar-se del llit. Jo, com que m’olorava el parany, vaig respondre que no, i ell va asseverar: “Donar gràcies a Déu, perquè no han d’aprendre alemany”.
És ben conegut que la gramàtica de l’alemany és, si més no, una mica “difícil”. Això no els ha impedit elaborar un estàndard comú a tot l’alemany, una koiné, que conviu amb les diferents varietats geogràfiques. Això no impedeix que un bavarés, un hamburgués, un saxó o un suís, habituats a parlar la seua pròpia varietat, utilitzen l’estàndard com a llengua global. De la mateixa manera que ho fan, amb l’italià, els llombards, els napolitans o els sicilians. Ja ho feien els grecs, almenys a partir d’Alexandre el Gran, amb la koiné, comuna a tots els territoris hel·lènics.
A casa nostra, tan teclosos i suspicaços com sempre, vam ser incapaços d’elaborar un estàndard per a tot el territori lingüístic, per fas o per nefas, i ens vam haver d’acontentar amb uns paraestàndards regionals, entre els quals, el valencià, sembla que ara és objecte de revisió. La faena del matalafer, fer i desfer.
La cosa ja venia de lluny. Un grup de professionals de la llengua defensaven que una simplificació de la gramàtica i un acostament a la parla popular faria que la gent desertaria menys del valencià o s’hi integraria. La premissa: que la gent no usa el valencià, perquè la gramàtica és molt difícil, i la gent se sent poc identificada amb l’estàndard valencià. Segur que és això? Pobres alemanys!!!
I per a reblar el clau, arriba el nostre Molt Honorable Mazón, que en dispara ben poques en valencià, i s’autonomena paladí de la revalencianització de la llengua de l’Administració. I fins i tot suggereix a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) què hauria de fer. Ausades que la ignorància és atrevida!!! “Fins i tot el neci, quan calla, es tingut per savi” (Proverbis 17:28). Encara com ho ha suggerit amb tacte, no com l’exconseller Font de Mora, que va rememorar Espartero amb la seua entrada a l’AVL.
Fent una ullada a les fonts oficioses, fins i tot s’hauria de poder fer servir el pronom neutre lo en el llenguatge administratiu poc formal, com en els llibres de festes. Vaja! Ara els llibres de festes són llenguatge administratiu… Si entre les característiques principals del llenguatge administratiu estan l’alt grau de formalitat i la falta d’ambigüitat, ara ens inventem un llenguatge administratiu “poc formal”.
També propugnen l’ús dels demostratius este, eixe… i els verbs incoatius en ix en compte de eix. No sé si es deuen haver adonat que això ja es fa en el model de llengua d’À Punt en el registre oral, que és un model de formalitat mitjana, però no en el registre escrit.
Proclamen el retorn a la diferenciació de gènere del sufix -ista (-iste per al masculí i -ista per al femení), una variació que ja fa anys que va desapareixent, almenys entre les generacions joves o les majors més o menys lletrades. Em ve al cap un vell acudit, en què l’un diu a l’altre: “Ara que havíem aprés a dir penícul·la, ara va i toca dir flim!”. Jo creia que això del sufix ja havia passat a la història i que realment no pagava la pena tornar-hi, però ja ho sabeu: el burro, a l’herba.
Fa també uns pocs anys, a Suïssa hi hagué un moviment que propugnava deixar de banda l’estàndard alemany i vehicular en l’escola el paraestàndard suís, amb l’argument que la koiné no era gaire acostada als suïssos germanòfons. Per sort, la cosa no va anar més lluny d’una polèmica. Si ho hagueren dut endavant, probablement el resultat hauria sigut l’escissió del suís del diasistema alemany i el sorgiment d’una llengua nova. I no per això guanyarien parlants del nou idioma. Val la pena pagar un preu tan alt?
És la dificultat gramatical o la falta de proximitat amb la llengua col·loquial el que fa desertar d’una llengua? Per als alemanys o per als italians, no. I no deu ser la manca d’unes institucions públiques fortes que aposten de manera clara i decidida per la promoció de la llengua el que fa desertors lingüístics?
Si realment el Govern valencià vol apostar fort per la nostra llengua, ha de practicar la discriminació positiva. Tot el contrari del que fa.
Això de la revalencianització de la llengua de l’Administració és com “la bufa del bou, tot aire” (Porcar dixit). És com tirar un os als gossos perquè es barallen, mentre l’amo es menja les molles de carn.
Ara falta veure el paper que farà l’AVL davant aquest envit que li ha llançat (o li llançarà) el Govern valencià: un bon paper dient que, sense valorar la correcció, el model de llenguatge que proposen no és l’adequat a la llengua de l’Administració o un paperet d’estrassa en què tot s’hi val.
Confie que, pel bé del valencià, farà un paper digne.
A tot això, continua havent-hi universitats valencianes o és que les han tancades i no en soc sabedor?
Quan creus que ja s’acaba… torna a començar.