Quines tendències solen presentar les audiències joves quan s’informen? Per què cal fer partícip tota la població, especialment els col·lectius majoritàriament oblidats i estigmatitzats? Són algunes de les premisses que s’han debatut en les jornades internacionals Euroscicom 2024 que han tingut lloc durant els dies 2 i 3 de desembre en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.
Les sessions, organitzades pel grup d’investigació ScienceFlows, en col·laboració amb FECYT i Science for Change, han posat el focus en el paper que ocupen els diferents públics en la comunicació social de la ciència en el marc de Coalesce (Co-creating the EU Competence Center for Science Communication), un projecte que pretén posar en funcionament un observatori europeu de la comunicació de la ciència amb recursos que servisquen d’incentiu per a millorar la informació veraç i contrastada en moments previs, posteriors i durant les situacions de crisi, com la gota freda del 29 d’octubre passat que va devastar 75 municipis valencians i en què s’han comptabilitzat 222 víctimes mortals.
Ciència ciutadana
Durant la primera jornada de l’esdeveniment, van tindre la possibilitat de participar en algunes de les taules experts destacats de la comunicació en l’àmbit nacional i internacional com Clare Wilkinson, professora i codirectora de la Unitat de Comunicació Científica UWE Bristol; Francisco Javier Alonso, director tècnic de l’Oficina d’Informació i Divulgació de la Ciència i la Innovació (Oidci) i professor associat de periodisme científic en la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) o Isabel Mendoza, investigadora de ScienceFlows de la Universitat de València.
Wilkinson ha participat en treballs de comunicació científica en la Universitat de l’Oest d’Anglaterra (UWE Bristol) i posteriorment en col·laboració amb la Universitat d’Oxford. Una de les investigacions que va esmentar durant la seua intervenció va ser “Insights”, un projecte pilot destinat a desenvolupar pautes ètiques fonamentals en la comunicació científica amb el propòsit de motivar reflexions morals en compte d’imposar respostes: “És important crear espais en què els professionals pensen en les implicacions ètiques del seu treball, cosa que milloraria la qualitat de la comunicació i el seu impacte social”, com en el cas de la Covid-19 a què va fer referència la professora.
Posteriorment, durant la taula dedicada a les tendències de comunicació de la ciència en l’entorn universitari i per al públic adult-jove, es van exposar algunes claus de la percepció que té la societat sobre el periodisme, la utilitat de les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) o com acostar-se als més joves amb continguts científics a través de les xarxes socials.
“Innovar en la comunicació en xarxes socials, com Tinder, augmenta la participació dels estudiants universitaris en divulgació científica”, va afirmar Javier Alonso en relació amb un treball publicat el 2024 i en què es presenten tècniques de com es pot captar l’atenció d’un grup poblacional cada vegada més dependent de les plataformes: “Si volem acostar-nos a ells, hem d’anar on estan. Hem d’adaptar els registres i crec que això ens costa un poc des de les institucions”.
En un altre sentit, el director tècnic d’Oidci també va exposar diverses dades valoratives sobre la tasca periodística vista des del prisma dels investigadors. Algunes de les conclusions més destacades són que els investigadors mateixos confien més en mitjans hiperespecialitzats que en els mateixos gabinets de comunicació o que les dones puntuen millor el periodisme que els homes.
En paraules d’Isabel Mendoza, hi ha una falta de conscienciació pública sobre el paper crucial que exerceixen els biòlegs vegetals. La biotecnòloga va explicar que aquests experts tenen com a tasca principal mitigar el canvi climàtic, “ja que el 26% de les emissions de CO2 provenen del sistema agrari mundial” i va incidir en el fet que les inversions són escasses comparades amb altres àmbits com la biomedicina: “El 2021, al Regne Unit van ser més alts els incentius a la investigació d’aquest camp que la suma de la inversió dels Estats Units, Europa, la Xina, l’Índia i el Brasil en biologia vegetal”. A més, va destacar que, encara que els mitjans hagen incrementat la cobertura sobre la investigació en agricultura a Espanya, aquesta “continua sent inferior en comparació amb la investigació en càncer”.
Com cal afrontar les faules des del rigor?
“Els col·lectius històricament discriminats han d’estar més representats en la comunicació científica”. És una de les declaracions que resumeix la segona sessió de l’última jornada. Durant el matí, es van exposar diferents perspectives de la importància d’incloure tots els públics dins de la ciència.
Adolfo Carratalá, professor titular de periodisme i director del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València, va subratllar que l’impacte social dels discursos d’odi, en aquest cas contra les persones LGTBIQ+, “modela les nostres vides i la manera com se’ns permet viure-les”. A això, va afegir que les veus reaccionàries fan servir la pseudociència “per a justificar les seues posicions”, mentre exposava la deriva conservadora del Senat arran de la VI Cimera Transatlàntica de la Xarxa Política de Valors esdevinguda aquesta setmana.
En un altre aspecte, Cintia Refojo, responsable de la Unitat per a l’Avanç de la Comunicació Científica de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt), va destacar que un nivell més alt d’estudis, així com un estatus econòmic més bo, fomenta la participació científica i el coneixement. “Els homes mostren més interés en la tecnologia, mentre que les dones donen més importància a la medicina i la salut, i també al medi ambient”, va remarcar.
Durant aquesta sessió, també es va posar el focus en les persones amb discapacitat intel·lectual o física. Daniel Ortega, professor associat de didàctica de l’expressió plàstica de la Universitat de Jaén i responsable del projecte de ciència inclusiva Pdiciencia, va aclarir que, fins fa poc, les persones d’aquest col·lectiu eren denominades “disminuïts psíquics, sensorials o psíquics”, termes que s’han modificat fa poc en la Constitució per a reflectir un enfocament més inclusiu“.
“És important incloure la participació de les persones amb discapacitat com a validadores en els continguts de lectura fàcil. El seu rol és necessari en la creació de la comunicació accessible. El 2018 es va permetre que pogueren votar i això va fer que s’adaptaren els programes electorals i els espais públics”, va manifestar.
Preguntats per elDiario.es sobre com millorar la presencialitat dels experts en xarxes davant la incessant quantitat de continguts descontextualitzats i falsos amb motiu de la DANA, Refojo, va insistir que cal “considerar tota la ciutadania com a iguals” i fer una reflexió sobre “els nostres propis valors”, que, segons va confessar, és una cosa que costa des de la ciència: “No són precisament les institucions les que ho fan bé en xarxes”.
En línia similar, Ortega va manifestar que la gent espera que se’ls expliquen les coses de manera més clara. “Pense que la lectura fàcil podria ser de gran ajuda. Estem en una època amb un accés absolut a la informació i és ineficaç enviar un text llarg inintel·ligible a la ciutadania. Cal canviar les maneres de comunicar”, va destacar. A aquestes declaracions, Carratalá va afegir que cal ocupar més espais per a impedir donar “via lliure a la conspiració”, en al·lusió a la migració que han iniciat milers d’usuaris en Twitter per a passar-se’n a la plataforma descentralitzada i sense publicitat Bluesky.
No obstant això, Javier Armentia, membre de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AE2C2), creu que no té sentit fer ciència en portals com Forocoches o X, perquè la gent “sap a què hi va”. “Les xarxes han de replantejar-se d’una altra manera”, va sentenciar.