Si no hi ha cap ordre en sentit contrari, com hem fet cada primavera, diumenge a la matinada avançarem el rellotge; i com cada any, perdrem una hora. Però en temps de coronavirus i confinament poca importància pot tindre una hora més o menys. Perquè, a diferència de les anteriors primaveres, no ens havíem trobat mai en aquesta situació; però tampoc amb temps per a pensar en determinades qüestions.
Poc abans que es decretara l’estat d’alarma, acabàvem de crear a les Corts Valencianes una comissió d'estudi per a promoure mesures de racionalització dels horaris des d'una perspectiva multidisciplinar i amb perspectiva de gènere. De fet, els treballs haurien d'haver començat aquesta mateixa setmana, però com en tantes altres coses, el confinament mana. És possible, tanmateix, que aquesta experiència ens aprofite també per a reflexionar sobre aspectes ben quotidians que han regit les nostres vides i que requereixen una revisió en profunditat.
El temps, sobretot el temps a contrarellotge, ha passat per damunt de la conciliació familiar; ens ha obligat a renunciar a aficions, ens ha impedit gaudir de la companyia de la gent estimada o a retrobar-nos amb la que tenim lluny. Però ara, de sobte, en tenim, de temps: per a pensar i valorar què és realment important en les nostres vides i què volem posar en el centre d’aquest temps.
És innegable que venen temps difícils, perquè el coronavirus canviarà la vida de milions de persones i caldrà posar tots els esforços perquè ningú no es quede enrere. En aquest sentit, la renda bàsica universal ha de ser un dels objectius a mitjà termini; però n’hi ha d’altres que no poden esperar, com la paralització de tots els treballs que no siguen imprescindibles o la moratòria del pagament de lloguers per a persones en risc d'exclusió, igual com s'ha fet en les hipoteques. Aquestes són, sense dubte, les urgències d’aquest moment. D’aquest temps. Perquè el virus no entén de classes socials, però les polítiques amb què s’hauran de combatre les seues conseqüències desastroses, sí.
Són moltes les veus que aquests dies ens animen a prioritzar els valors i els principis més nobles i bàsics per a la convivència: la solidaritat, el respecte, el reconeixement del treball dels qui vetllen per la nostra salut i la nostra alimentació. Potser la pandèmia ens dona l'oportunitat de pensar quin model de societat volem; quins principis econòmics i quins valors ambientals volem per als temps que vindran.
Quan tornem als treballs de la comissió, les persones expertes que hi participaran ens explicaran els beneficis que ens pot reportar l’adopció de mesures que avancen cap a nou model d’usos del temps: el teletreball, la reducció de la setmana laboral a quatre dies, la flexibilitat laboral per a treballadores i treballadors... En definitiva, la pràctica d’uns horaris saludables que posen en el centre del temps les persones, especialment les més vulnerables.
El canvi d’hora en temps de coronavirus pot ser una experiència més per a ressituar-nos i veure que, possiblement, haja arribat el moment de pensar que la nostra vida és el nostre temps.
*Nathalie Torres Garcia, diputada de Compromís, presidenta de la Comissió d’estudi d’usos del temps