Un total de 7.540 dones van interrompre l’embaràs l’any de la pandèmia a la Comunitat Valenciana, de les quals 7.432 van correspondre a dones residents a la CV. La taxa d’interrupció voluntària d’embaràs (IVE) en dones entre 15 i 44 anys residents en l’autonomia valenciana l’any 2020 va ser de 8,1 per cada 1.000 dones i de 6,6 en el grup de 15 a 49 anys. Totes dues taxes inferiors a les taxes de l’any anterior.
Així es desprén de l’últim registre oficial publicat per la Conselleria de Sanitat consultat per elDiario.es, que dona una incidència important de la crisi sanitària, perquè la taxa d’IVE és un punt inferior a la registrada el 2019 i és la més baixa des de l’any 2003, en què va arribar a 7,5.
Segons el document, l’edat mitjana de les dones que van recórrer a una IVE va ser de 29,1 anys i el grup d’edat amb la taxa més alta va ser el de 20-24 anys, amb una taxa de 12,6 avortaments per mil dones, seguida del grup de 25-29 anys (11,7).
El 2020 el 91,6% de les interrupcions voluntàries es van fer en centres privats i el 8,4% en centres públics, percentatge similar a l’any anterior. No obstant això, s’han finançat a càrrec dels pressupostos de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (IVE fetes en centres públics i IVE concertades en centres privats), un 70,4% de totes les intervencions.
Els departaments de salut de la Marina Baixa, Torrevella, València-Dr. Peset, Elx-H. Gral-Crevillent, Alacant-Sant Joan i les ciutats de València i Alacant van presentar les taxes d’interrupcions en dones de 15 a 44 anys significativament superiors a la taxa de la Comunitat Valenciana.
La major part de les dones (96,3%) van interrompre l’embaràs en les 14 primeres setmanes de gestació. Un 81% en les primeres 9 setmanes de gestació i la mitjana va ser de 7,9 setmanes.
El motiu més freqüent per a la IVE (95,5%) va ser a petició de la dona abans de les 14 setmanes de gestació. Quan el motiu va ser el risc de greus anomalies fetals (3,6%) i les anomalies fetals greus i incurables (0,2%), les cromosomopaties (variacions en els cromosomes que poden generar anomalies congènites) van ser les causes més freqüents.
Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria de Sanitat comenten que els centres de salut sexual i reproductiva (abans centres de planificació familiar) són la porta d’entrada per a iniciar el procés d’interrupció de l’embaràs en la sanitat pública, bé en un centre públic o bé en un de privat concertat.
“Des d’aquests centres es fa un seguiment individualitzat de cada cas per a previndre embarassos no volguts i s’assessora sobre la possibilitat d’aplicar anticonceptius de llarga duració”, expliquen.
Amb tot, Sanitat treballa en un pla per a incrementar l’atenció a les dones que vulguen exercir el seu dret a l’avortament en els centres públics, ja que el 2020 tan sols se’n van fer un 8,4%.
A més asseguren que la Conselleria forma part d’un projecte a escala estatal per a millorar els avortaments farmacològics que permeten interrompre l’embaràs en el mateix domicili del pacient.