Quan Podem va aterrar en les Corts valencianes i va negociar el seu suport al Govern de PSPV i Compromís, que quedaria plasmat sobre l’Acord del Botànic, ho va fer posant damunt de la taula una sèrie de condicions i mesures estrela. Així, es va acordar que la formació morada liderada per Antonio Montiel portaria la veu cantant en tres propostes parlamentàries alineades amb els principis de la seua formació: la nova radiotelevisió valenciana, la igualtat entre homes i dones i la lluita contra el frau i la corrupció, en forma d’unitats independents de l’executiu autonòmic.
De la primera, dijous passat es va fer un pas important en desbloquejar el Consell Rector, òrgan administratiu de la corporació audiovisual (CVMC) després d’uns quants mesos de vetos. El mateix dia, durant la vesprada, es feia un altre pas, aquesta vegada referent a l’última mesura. En la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, també després d’uns quants mesos de desacords parlamentaris, s’aprovava la Llei de creació de l’Agència de prevenció i lluita contra el frau i la corrupció.
La proposta la va plantejar Podem el desembre de l’any passat i va passar una sèrie de sotragades a causa de les seues pretensions, que no van agradar massa a la resta dels grups, a pesar que tots van donar el vistiplau a tramitar-la. L’adscripció de l’organisme a les Corts o al Consell, la seua capacitat sancionadora i el seu àmbit d’aplicació eren els eixos de la discòrdia. Després arribarien les esmenes. A més, la formació morada va plantejar en un primer moment un ens que envaïa les competències de multitud d’organismes ja existents: amb els serveis d’intervenció de la Generalitat, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes, la Inspecció general de serveis de la Generalitat, el Consell Jurídic Consultiu o la mateixa Conselleria de Transparència, que tramitava un text semblant.
Montiel va defensar des del principi que l’Agència fora un organisme independent del poder executiu i estiguera adscrita a les Corts, la qual cosa va xocar directament amb el criteri del PSPV i Compromís. El partit de Ximo Puig advocava perquè estiguera adscrita al Consell, mentre que Compromís optava perquè depenguera de Transparència, departament tutelat pel seu conseller Manuel Alcaraz, competent en lluita anticorrupció.
Un altre dels desacords era motivat per la capacitat sancionadora i d’inhabilitació de l’entitat. Durant la tramitació, van passar per les Corts diversos experts en dret a petició de la comissió, els arguments dels quals es prendrien com a base per a les esmenes redactades pels grups. Aquests juristes no veien amb bons ulls que l’organisme poguera multar, sancionar o inhabilitar càrrecs, i van plantejar que l’Agència tinguera capacitat per a detectar el frau i traslladar-lo a les autoritats competents. És a dir, un ens consultiu o assessor sense caràcter vinculant.
Les sancions afectarien els que cometeren infraccions com ara no col·laborar en la protecció del denunciant de corrupció o frau, la filtració d’informació, els suborns a empleats públics, així com també sancions a empreses com ara no ser adjudicatàries de contractes públics durant un període de temps i la pèrdua de subvencions. Finalment, com va plantejar Podem a l’inici i després d’acords amb la resta dels grups (109 esmenes en total que afectaven quasi tot l’articulat) tindrà capacitat sancionadora, però perd potestat per a inhabilitar un càrrec públic. Les sancions aniran de 200 a 400.000 euros en funció de la tipologia.
Així doncs, acceptades les esmenes, s’estableix que l’Agència investigarà possibles casos d’irregularitats en la gestió de fons públics, avaluarà l’eficàcia dels instruments jurídics existents en la prevenció del frau i assessorarà les Corts, el Consell o altres administracions, i també encetarà una tasca pedagògica de la cultura del rebuig de la corrupció. La possible invasió de competències s’ha resolt amb les esmenes, en què s’estableix que es respectarà l’autonomia de cada institució i que, en el cas que la Fiscalia iniciara un procediment penal relatiu a fets que investigue l’Agència, aquesta haurà d’interrompre les seues actuacions i aportar immediatament tota la informació de què disposa. A més, es garantirà en tot moment la confidencialitat del denunciant perquè no reba represàlies en el seu àmbit laboral.